Divendres, 15 de Desembre de 2017

Alguns il·lustres que han estudiat a l’Institut Salvador Vilaseca

05 d'Agost de 2017, per Carles Bardou/ Carlos Muñoz/ David Penas
  • Edifici i jardí de l'Institut Salvador Vilaseca

    Carlos Muñoz

  • Jardí de l'Institut Salvador Vilaseca

    Carlos Muñoz

  • Interior de l'Institut Salvador Vilaseca

    Carlos Muñoz

El 1488 una comunitat de franciscans es va establir a Reus i va aixecar el convent de Santa Maria de Jesús. Ja el 1772, la nova església vas ser beneïda sota l'advocació de Sant Francesc. El 1835, dotze franciscans van ser assassinats a mans d'uns revolucionaris i el convent va ser saquejat. L'any 1875, després d'una època en la qual els escolapis van regentar l'escola, el centre va convertir-se en l'Instituto de segunda enseñanza de Reus, que duraria fins a l'any 1901.

Des de llavors i fins al 1924 s'anomenà Instituto General y Técnico. A partir de 1951 l'institut va ser conegut com a Antoni Gaudí. Finalment, l'any 1975 passà a anomenar-se Institut Salvador Vilaseca. Cal destacar que pels pupitres de l'Institut Salvador Vilaseca hi han passat personalitats com ara Antoni Gaudí, Eduard Toda, Josep Maria de Segarra, Ramon J. Sender, Gabriel Ferrater o Xavier Amorós, entre d'altres.

Un d'aquests estudiants il·lustres que van passar per l'Institut Vilaseca, en aquells moments Escoles Pies, fou Antoni Gaudí i Cornet. L'arquitecte va començar a estudiar batxillerat l'any 1863, al centre, tot i que li va costar agafar el ritme durant els primers cursos a causa del seu caràcter independent i tossut. Un altre factor que va influir en els seus estudis va ser que patia artritis, per tant, la seva assistència a classe no era gaire regular, però amb el temps, va millorar el seu rendiment escolar fins a arribar al punt de ser un alumne exemplar. Tot i això, el setembre de 1868, va decidir marxar cap a Barcelona per acabar allà els estudis. La mitjana de les notes que va treure durant la seva estada a les Escoles Pies va ser, amb termes de l'època, entre bona i notablement aprofitada, que avui dia seria entre un 6 i un 7.

Durant aquest període en què Gaudí va estudiar a l'actual Institut Salvador Vilaseca, va compartir classe amb personatges il·lustres com van ser Josep Ribera, Eduard Toda, Josep Martí i Folguera, els germans Bartrina, Francesc Berenguer i Domènec Sugrañes. De tots aquests, Gaudí va ser un gran amic de Josep Ribera i Eduard Toda. Gaudí, Toda i Ribera van crear la revista ‘El Arlequín’, de la qual se'n van publicar deu números. Aquest grup de joves estudiants també van representar diverses obres de teatre, com ara ‘El tenorio’ o ‘El puñal del godo’.

Ramón J. Sender, nascut a Xalamera, va venir a l'institut per fer el tercer curs de Batxillerat l'any 1913. Sembla que la seva estada a Reus li va marcar, ja que en algunes de les seves obres literàries recorda el seu pas per la ciutat. Un exemple d'aquest fet és que a ‘Crònica del alba’ deia aquestes paraules sobre Reus: "[...] Reus era solo una Ciudad de gente de negocios. Había chimeneas de fábricas y bancos por todas partes. Sin embargo, a mí me parecía Reus más romántica."

Del poeta i escriptor Xavier Amorós, que va estudiar a l’antic Salvador Vilaseca durant els anys de la postguerra, podem destacar que aquest espai apareix en algunes de les seves obres. A ‘El camí dels Morts’, Amorós deia això sobre l'institut: "Amb tot això, jo ja havia fet cap, des de l'octubre del 34, a l'Institut —Instituto Nacional de Segunda Enseñanza—, situat a la part baixa de Reus, a l'antic convent dels franciscans. El primer que vaig haver d'aprendre en la noble institució va ser que els parterres eren intocables. [...] El pati amb claustre que centrava l'edifici era l'espai on desembocava, es concentrava i, quan convenia, es distribuïa, la host de l'alumnat. Les aules de la planta baixa donaven al claustre directament, i les classes duraven una hora escassa per assignatura, com a tot arreu, em sembla."

Joan Puig i Ferreter, nascut a la Selva del Camp, va ser un dels membres de la Colla literària de ca l'Aladern. D’aquesta colla també formava part Xavier Amorós, Plàcid Vidal, Hortensi Güell... Puig i Ferreter explicava que "per un any que em mancava, l'oncle i la mare van decidir que el cursés a l'Institut de Reus, on durant tot un curs vaig anar a peu des de la Selva." Com hem dit, ell era de la Selva del Camp i cada dia recorria els 6 quilòmetres que separen els dos municipis a través de la via del tren.

Possiblement, un dels alumnes més coneguts que ha passat per aquest institut va ser Josep Maria de Sagarra. El dramaturg escrivia aquestes paraules sobre la seva visió negativa de l'institut al llibre Memòries: "[...] Un convent aprofitat des de l'època de la desamortització, però amb el pati al mig i les aules al voltant. Emblanquinat, trist, fred, pestilencial i víctima de l'abandó.".

El poeta i traductor Gabriel i Ferrater també va passar per les aules d'aquest antic convent abans de la guerra. Sobre un episodi històric al centre, com és la crema que s'hi va produir durant els inicis de la guerra, Gabriel deia al seu poema ‘In memoriam’:

“El meu col·legi
de capellans el van cremar, i el Guiu,
que era el sergent que ens feia fer gimnàstica
premilitar, i l'odiàvem tots
(torno al plural primer, perquè la vida
regredeix sempre), el Guiu havia estat
assassinat a trets, [...]
El van matar al racó de la placeta
d'Hèrcules, al costat de l'Institut,
que és on sortíem entre dues classes”.

Per últim, podem destacar alguns alumnes més contemporanis que ha tingut el centre i que són coneguts per la seva carrera professional: el director de teatre Lluís Pasqual, el tenista Albert Montañés, o els futbolistes Isaac Cuenca i Jonathan Soriano.

(Aquest reportatge ha estat elaborat pels alumnes de Batxillerat en la seva estada en pràctiques a Reusdigital.cat)

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital Institut Salvador Vilaseca
reusdigital.cat Reus Diari Digital Institut Salvador Vilaseca

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)

Comentaris

Antonio zaragoza Mercade  06 d'Agost de 2017

Als historiadors que buscan o "rebuscan segons l'eqpoca?

Només volia fer unes puntualitzacions de les "escollides" per l'autor de l'article que, naturalment, valoro pel seu contingut. Volia referir-me a l’anècdota del Gabriel Ferrater quan parla del Sergent Guiu que va ser assassinat d'un tret de fusell (no a trets) quan es va escapar de la presó de Reus del carrer del Roser,va anar a casa seva i es va disfressar de dona per, passar desapercebut, tenia muller i dos fills petits. L'ajuntament estava a la plaça d'Hèrcules i, va passar per la plaça d'Hèrcules i al li uns dels guardes el va reconèixer i li va donar alto. Per al no fer-na cas, li va disparar un tret de fusell. El Sergent Guiu, era professor de gimnàstica amb uns constitució excel•lent, tant que li va permetre que, empresonat, pogués enfilar-se pel mur i escapar. Les fotos d'ell, mes que del col•legit que van cremar, ni ha d'altres perquè ,tenia un gimnàs, escola, per formar formar els soldats de quota que servien al Cuartel de Reus(1928). En aquest sistema només servien 9 mesos. No he llegit en cap lloc sobre queixes dels alumnes dels col•legit de la seva persona. Lo que si conec és que al Col•legit de Sant Pere Apòstol mes conegut pels "padres" que van incendiar, es que una en una de les postals si poden veure fusell al pati, que eren per la formació para-militar que s'impartia als alumnes (no al institut).,Amb tots els respecta al cojunt del treball, tant cuidat i elaborat .

Enric Ballabriga  05 d'Agost de 2017

Xavier Gambús, sí

Ep! El Xavier Amorós no pot formar part de la colla de l'Aladern... a no ser que ja fos una reencarnació a l'avançada abans de néixer. En tot cas, el lapsus bé de la confusió segurament amb un altre Xavier de l'època de la colla de l'Aladern: Xavier Gambús.

Reportatges