Divendres, 14 de Desembre de 2018

Andreu Martín: ‘La convivència és molt fàcil de perdre i difícil de recuperar’

El socialista reusenc, cinquè a la llista del PSC a Tarragona, apunta que 'la Catalunya oberta al món està en crisi per l’actitud del govern cessat'

12 de Desembre de 2017, per Marià Arbonès
  • Andreu Martín, a la seu del PSC de Reus

    Marià Arbones

Andreu Martín (Reus, 1965) es presenta per primera vegada en una llista electoral al Parlament de Catalunya, i per a les eleccions del 21-D ho fa ocupant el cinquè lloc de la llista del PSC a Tarragona. És director de l’INS Lluís Domènech i Montaner, expert en medi ambient i un apassionat de l’astronomia. Des del febrer d’enguany és el primer secretari del PSC de Reus, on ha engegat una nova etapa de l’agrupació local caracteritzada, sobretot, per l’estabilitat. Martín aprofitarà aquesta oportunitat electoral per a “contribuir des del territori a fer president Miquel Iceta en el nou escenari parlamentari català” mitjançant la “solució” que representa el PSC en aquestes eleccions. Un partit que, segons el socialista reusenc, “no ha alterat les seves sensibilitats d’esquerres i catalanistes”. 

Què sent en ocupar per primera vegada un lloc en una llista electoral al Parlament de Catalunya?

En primer lloc, satisfacció per poder representar l’agrupació de Reus en una llista que abasta el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En segon lloc, l’oportunitat de viure amb més intensitat tot el que és una campanya electoral. Finalment, un sentiment de responsabilitat per contribuir a l’objectiu d’obtenir el millor resultat possible per a fer president Miquel Iceta i posar els fonaments d’una legislatura de diàleg i acords que donin solucions a Catalunya.

Deu coincidir amb mi que les eleccions del 21 de desembre no són normals.

Són excepcionals, sí. Com les d’enguany no n’hi ha hagut cap. Les anteriors les havia convocat el president de la Generalitat, que és la persona competent per a fer-ho. No ha estat aquest el cas, i jo crec que aquest és l’element més rellevant, tot i que, òbviament, n’hi ha més, com és el fet de tenir mig govern de la Generalitat ―o antic govern― empresonat i l’altre mig, fora del territori. Tot això és evident que no és normal.

Parlem de la posició del PSC en aquestes eleccions sobrevingudes. Vostès es presenten com la “solució” i parlen de restituir la centralitat.

Com la solució desitjada, ara. Creiem que és bo que reprenguem un projecte de país que s’enfronti als reptes que s’esdevenen, sense tantes fites extraordinàries. Creiem que hi ha hagut una aturada en temes que tenen recorregut, des del debat del finançament ―en què la Generalitat no ha fet el seu paper de sol·licitar la convocatòria de la comissió bilateral― o la gestió de l’habitatge per a persones que en aquest moment no en disposen ―o els ocupen els seus―, passant per molts altres temes que afecten els territoris del nostre entorn.

Amb el suport a l’article 155, l’assistència del seu líder a mobilitzacions compartint protagonisme amb líders del PP i Ciutadans o incorporacions com la de Ramon Espadaler o la del vicepresident de Societat Civil Catalana, Álex Ramos, s’està creant un nou PSC?

No. Jo crec que el PSC és el resultat dels congressos, dels debats i els diàlegs dels seus militants, del treball assolit després d’una anàlisi de la realitat i de les propostes de solucions que s’han d’oferir a la ciutadania. És veritat que estem en una situació excepcional, en la qual ha destacat la manca de diàleg entre els diferents grups representats al Parlament. També hi ha partits que han desaparegut i altres que s’han transformat radicalment.

Sobre el nostre compromís amb l’article 155, pensem que tots hem de ser responsables del que fem i hem d’assumir la crítica des de qualsevol punt de vista. Creiem que sense nosaltres l’article 155 hauria estat més dur per a Catalunya. Voldríem que no s’hagués aplicat, però ja que s’havia d’afrontar aquesta realitat, creiem que hem respost bé perquè sigui el desllorigador de la situació que se’ns ha presentat.

Un exemple d’aquesta subtilesa en relació amb el 155 és la moció sobre els presos polítics que van presentar a Reus en l’últim ple?

És una moció de partit, que és totalment coherent amb la voluntat del nostre candidat a la presidència que aquesta campanya electoral es pugui desenvolupar amb les condicions més normals possibles dins de l’excepcionalitat. I això significa que tots els candidats, especialment els que són al capdavant, puguin debatre als espais públics. No són els nostres representants, però sí que creiem que hauria estat bé que tots poguessin ser als mítings i als debats electorals.

En les últimes setmanes han patit baixes importants de persones que no comparteixen el rumb actual del PSC. Creu que això els afectarà?

Ja fa anys que ho estem patint. En situació de crisi i amb el sorgiment de noves formacions polítiques, és normal que la gent aposti per altres ofertes. En la nostra comesa es preveu el debat intern, i respectem que hi hagi companys que no comparteixin el nostre ideari polític. Hem d’intentar mantenir el nostre projecte, basat en el diàleg, l’intercanvi d’opinions i el màxim consens possible. 

La llista del PSC inicialment l’encapçalava Carles Castillo, escollit per la militància?

És una qüestió de temps i de formes. Hauria estat molt més fàcil i entenedor si s’hagués explicat abans als militants qui havia de representar les comarques de Tarragona. Crec que tothom comparteix que hi hagi una circumscripció electoral que estigui encapçalada per una dona, perquè les nostres llistes són el que en diem “cremallera”. Tot fa preveure que tant Castillo com Rosa Maria Ibarra seran al Parlament i podran desenvolupar la seva tasca i representar tots els ciutadans del territori.

El programa del PSC inclou 700 propostes al voltant de tres eixos: polítiques d’esquerres, convivència i autogovern. Què proposa la seva política d’esquerres en economia?

El primer que necessitem és resoldre el finançament de Catalunya, que també és el finançament de les altres comunitats. Per això Miquel Iceta diu que no vol per a Catalunya una cosa que no sigui possible per a qualsevol territori sense considerar que hi hagi greuges. Molta gent opina que bona part del suport que l’independentisme té en aquest moment sorgeix, d’una banda, d’un problema greu amb el nostre estatut d’autonomia, el del 2006, i retallat el 2010 pel Tribunal Constitucional, i de l’altra, d’una greu crisi econòmica i una manca de finançament. 

A curt termini, creiem que és al nostre abast millorar el finançament. El diàleg s’ha iniciat amb la resta de comunitats autònomes i el govern central, i ho hem d’aconseguir perquè el que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya i la resta de comunitats. Els diàlegs són complexos en el repartiment dels recursos, que són limitats, però l’hem d’encertar perquè ens hi va el progrés del país i l’assoliment de fites, normalment de tipus social. Però no podem obviar l’element essencial, que és que Catalunya, com la resta de les comunitats de l’Estat, ha de millorar el seu finançament, que és clarament insuficient.

Sobre ensenyament i àmbit social?

Crec que la Llei d’educació catalana és relativament jove i té un cert desenvolupament. Tenim una complexitat d’harmonització amb la LOMCE, que el senyor Wert va fer entrar en vigor amb uns elements suspesos, però crec que el model de l’escola pública catalana, indiscutiblement, és un model d’èxit. L’atac d’alguns grups polítics, com ara Ciutadans, és injustificat. Entenem que hem de desenvolupar els equipaments dels centres educatius, fomentar l’accessibilitat i garantir condicions equivalents entre l’escola pública i la concertada. Evidentment, la formació en totes les llengües que li convé saber a un ciutadà de Catalunya, és a dir, el català, el castellà i, sobretot, l’anglès, sense oblidar el francès i l’alemany. Per tant, l’educació és un element fonamental per a garantir la igualtat a llarg termini.

En altres àmbits, com ara el social, estem responent a una crisi molt greu. Ara hem fet el recapte per al banc d’aliments i cal denunciar que en el nostre país hi hagi tanta gent amb falta de recursos per a accedir als aliments bàsics. Hi ha elements estructurals que fallen. Tenim gent que necessita aquests aliments, gent amb feina, però probablement feina de baixa qualitat, amb ingressos baixos. Encara que tinguin molta dedicació, no poden tenir un projecte de futur prou sòlid per a establir una família com voldrien.

Un segon eix del seu programa és la convivència entre catalans, espanyols i europeus.

El marc de convivència entre totes les persones que visquin a Catalunya és pràcticament universal. Tots tenim amics o coneguts que estudien o treballen fora i que es mouen de forma habitual. Per tant, el marc de referència no són els Estats, ni tan sols els grans Estats, com podria ser la Unió Europea. Aquest ha de ser el paradigma des del qual hem de valorar la convivència.

Catalunya ha estat el país més europeu d’Espanya, i això ho hem de recuperar. Aquesta visió cosmopolita, oberta a Europa i al món, crec que està en crisi com a resultat del govern que hem tingut fins ara. És increïble que es posi en dubte si la Unió Europea ha de ser el nostre marc de referència. Com podríem posar en dubte si s’ha de conviure amb els europeus? Catalunya estaria en una situació com la del Brexit. La convivència és molt fàcil de perdre i molt difícil de recuperar.

Vostès proposen un encaix federal entre Catalunya i Espanya. Tanmateix, és una proposta per a la qual els socialistes, quan han governat a Madrid, no han posat mai fil a l’agulla.

Perquè s’està condicionat pels suports que reps, i això és una limitació que hem d’aprendre tots. Nosaltres podem tenir majoria, fins i tot absoluta, però no tenir els suports necessaris per a una reforma constitucional o per a canviar el model de relació amb la resta del món. Per tant, les majories no són suficients per a fer tots els canvis, necessites més suports. Grans modificacions, com la de la concepció de l’Estat, requereixen unes majories més àmplies.

Nosaltres diem que sí a un Estat federal, però això necessita complicitats. Creiem que és un model que cal tenir en compte per a superar l’estatus actual. Probablement no és l’únic, però la proposta de l’Estat federal vol dir que no ens podem quedar com estem, sinó que hem de continuar desenvolupant i perfeccionant el marc de convivència dins del nostre Estat. I a Catalunya, el que s’ha volgut fer és una modificació de la realitat i de les relacions amb l’Estat i el món amb una majoria insuficient.

La intervenció de la Generalitat ha alterat la posada en marxa de projectes, com el de l’Hospital Sant Joan, amb la seva nova gestió compartida. Com es presenta tot això?

Nosaltres no estem d’acord amb el nou model que proposa la regidora de Salut, Noemí Llauradó, candidata al segon lloc de les llistes d’ERC, i el conseller Comín. No ens han donat garanties suficients que sigui per a la millora dels serveis als ciutadans. I ho diem perquè veiem altres consorcis que no funcionen i perquè, des del nostre punt de vista, això parteix d’un infrafinançament de l’hospital. Fa uns tres o quatre anys, l’hospital va tenir una davallada d’uns 15 milions d’euros en el seu finançament d’un pressupost que és d’uns 100 milions d’euros, i és clar, un 15% del teu pressupost al final repercuteix en uns dèficits al final de l’exercici que volten els 8 milions d’euros, tot i els ajustos que s’han hagut de fer. El problema que tenim és que s’ha canviat el sistema de finançament i, per tant, no es pot dir que l’hospital no funciona correctament amb els seus mitjans, ja que se n’ha reduït un 15% el pressupost. 

Nosaltres creiem que la gestió des del territori ha estat bona i que ho pot continuar sent. Què hem de canviar la relació amb la Generalitat perquè ha de tenir més protagonisme, més implicació i més competència? Valorem-ho. Però creiem que les decisions de gestió s’han de prendre a Reus i no a la seu del Departament de Salut.

Quina és l’acció més urgent de les que necessita el nostre territori?

En té diverses. Algunes estan relacionades amb infraestructures de mobilitat. Per exemple, Reus s’està quedant despenjada del corredor del Mediterrani, una infraestructura que, probablement, es posarà en marxa a finals d’any. Estem connectats amb l’estació del Camp, que no és tan accessible com la nostra estació de ciutat, i d’altra banda, aquesta última està perdent mobilitat ferroviària.

També calen millores en la via de Reus a Cambrils. L’aeroport, en aquest moment, no té transport de mercaderies ni un punt d’inspecció fronterera. A més, hi ha una queixa sistemàtica dels seus treballadors perquè l’aeroport no rep els recursos i la dotació de personal suficient.

Poso més exemples: Reus ha estat líder al sud de Catalunya en el camp sanitari i això probablement s’ha perdut. La Facultat de Medicina pot estar en crisi i la repercussió que això pot tenir sobre la nostra ciutat, sobre la seva capacitat de lideratge i sobre la creació de coneixement és important. 

En l’àmbit cultural, Reus va perdre fa sis anys el Consorci del Teatre Fortuny. La nostra ciutat ha de construir projectes culturals de futur, no pas basar-ho tot a recordar personatges i tradicions. 

Parlem d’enquestes. Els sondejos apunten una tendència a l’alça del PSC. Vostè també creu que tindran la clau del Govern?

Seria molt bo per a Catalunya que el PSC pogués representar una altra proposta de futur de país i que pogués desenvolupar-la. Creiem que Miquel Iceta com a candidat a president, és un dels que pot sumar més consensos i més suports. Per tant, voldríem que obtingués un suport de la ciutadania prou fort, perquè a l’hora de parlar amb els representants electes pugui esdevenir una realitat. Si no som la segona força, evidentment ens costarà més tirar endavant la proposta i fer-la realitat. Totes les enquestes anuncien clarament una primera força, i el PSC és l’alternativa clara a aquesta primera força.

Amb quines aliances electorals estaria més còmode?

Això està molt lluny del que pugui apreciar, ni tan sols com a candidat. Però nosaltres tenim un programa relativament ben definit a partir d’un debat intern profund i tenim clar que necessitem un govern de progrés i d’esquerres, com més d’esquerres millor.

També entenc que hem d’unir-nos a la gent que ens doni suport per a tirar endavant la concepció segons la qual Catalunya és una nació que té capacitat per a formular el seu futur. Catalunya pot aportar riquesa a Espanya i impulsar una Europa diferent, que miri més els ciutadans i no tant l’economia.

 

COMENTARIS (3)

Comentaris

Joan Anton Carricondo Oyonate  12 de Desembre de 2017

Menys paraules i més fets reals!

Crec que els habitants d'aquest planeta estem i estan farts de paraules que en pocs dies es converteixen en fum. Enteneu el tema o només 'treballeu' per cobrar a final de mes quan moltes persones tenen una feinada per viure dignament, dia a dia?

josep risueño granda  12 de Desembre de 2017

els miracles cientifics...

Ramon...ja saps que no sóc cap mossèn...encara que alguns amics i amigues m'ho diguin....tampoc sóc un Salvador de dalt per dir.te res agradable ...per aqui baix les coses dels salvadors van d'un altre manera...la barca politica esta ben farcida amb persones com el Martin i els que puguin venir...La Confluència de persones
és fa necessària quan "peten fort" i, és raonable que es lluite per "TOT UN POBLE" La divinitat és questió de altres mons....El miracle poloitic no és tant utòpic. La
Constitució i l'Estatut són posiblement a tenir ¨molt amb compte. La Confederació d'Estats és possible a través de un TOT!!! ESPANYA I CATALUNYA.

Ramon Salvat Guarque - Reus  12 de Desembre de 2017

Una aportació.

Com el Sr. Martin no ho diu, ho faig jo. A les llistes del PSC en aquestes eleccions al partiment, (què es el que son gracies als del procés i “dret a decidir”), a part de persones de l’antiga Unió i de SCC, també hi trobem persones de Federalistes d’Esquerres, antics militants del PSUC viu, i fins i tot un fundador d’això de Podemos, l’ex fiscal Jiménez Villarejo, tots ells , una colla de “faches” i “unionistes” que ves per on, consideren que el 155 no és res mes que una obligada correcció provisional a l’absoluta carregada “indepe” del nostre Estatut i la nostra Constitució, segons ells per la “voluntat del poble català” o sigui dels independentistes, únic poble català reconegut pe la divinitat, sembla.

Reportatges