Divendres, 29 de Març de 2024

Andreu Martín: ‘No tinc un posicionament que no sigui el de l’assemblea’

El socialista explica el procés intern per dir ‘no’ als pressupostos i es postula com a cap de llista per d’aquí a dos anys

03 de Maig de 2017, per Enrique Canovaca
  • Andreu Martín, al seu despatx de portaveu municipal

    Enrique Canovaca

Els dos primers mesos d’Andreu Martín com a primer secretari i portaveu municipal del PSC han estat intensos. Primer, per la difícil decisió de dir ‘no’ als pressupostos negociats amb el govern municipal. I segon, per la moció de confiança presentada i perduda per l’alcalde, Carles Pellicer, que ha situat els socialistes en un posicionament polític complicat, a dos anys de les eleccions municipals. Martín assegura no tenir “un posicionament que no sigui el de l’assemblea”, subratlla que les decisions s’han de prendre en consonància amb la militància i reitera una pèrdua de confiança respecte l’alcalde. Amb tot, el socialista manté una manifesta ambigüitat i anuncia converses amb govern i oposició. I, per últim, diu tenir la confiança del partit, i per això, es postula com a cap de llista.

Després de dir ‘no’ als pressupostos i de la moció de confiança perduda per l’alcalde, quin ha de ser el posicionament del PSC de cara a final de mandat?

Si ho reduïm simplement al 12 de maig i veient que no hi ha una alternativa de govern, amb uns pressupostos aprovats, nosaltres estarem a l’oposició, fiscalitzarem l’acció de govern i ens preparem per a les eleccions del 2019. La ciutat té problemes d’envergadura als quals dedicar-nos i encara tenim un programa electoral. Vigilarem que el govern executi les nostres propostes incloses als pressupostos. No obstant això, el ‘no’ a la moció de confiança necessita d’una reflexió, no sé si aquest ‘no’ podrà tenir un recorregut.

Encara hi ha veus al PSC que advoquen per negociar els pressupostos de 2018, o fins i tot, entrar al govern?

Hi ha un compromís de parlar amb el govern, una vegada acabades les converses amb l’oposició. Amb tot, el govern tampoc ens ha demanat formalment que formen part del seu projecte, podria ser que passés, és un pas necessari. A la ciutat veïna, per exemple, li ha costat molt a l’alcalde aconseguir un govern estable, ha hagut d’anar als grups i se li ha criticat.

Existeix la possibilitat, doncs, que el PSC entri al govern abans d’acabar el mandat?

Ara no n’hi ha. No té sentit parlar amb el govern i l’oposició a la vegada. De moment, estem parlant amb l’oposició i pot ser aquestes converses no tindran recorregut però hem d’analitzar el seu resultat. A posteriori, parlarem amb el govern.

L’alternativa de govern és ara pràcticament impossible.

Ara mateix, sí. El grup de Ciutadans va formular una proposta (donar l’alcaldia al PSC) i va dir que l’oferta pot ser s’estenia més enllà del 12 de maig. És molt rellevant. Si que és veritat, però, que la CUP s’ha ventilat aquesta iniciativa ràpidament. La CUP ens diu a nosaltres que en sis mesos hem de parlar amb ERC i Ara Reus per convèncer-los però no ho veig clar. És el punt que estem reflexionant.

Hi ha incompatibilitats ideològiques clares entre els grups de l’oposició.

Hi hauria d’haver una reflexió entre la CUP i Ciutadans. Per part nostra, ja li hem dit a la CUP de fer un treball conjunt amb les propostes del model de ciutat, en el termini de sis mesos, per entendre millor quins són els elements estratègics. Amb el govern parlarem i si Pellicer té una proposta concreta, doncs l’escoltarem. No volem regidories, anirem a escoltar què vol.

Però el partit ja va dir que ‘no’ als pressupostos per la manca de confiança cap a Pellicer. Hi pot haver canvi d’opinió?

Pot ser que els companys diguin ‘no’. Però això no treu que s’hagi d’escoltar la proposta del govern. Vostè l’ha sentida? Hem de ser saber què ens demanen, d’una manera ordenada i transparent, per poder transmetre la proposta al partit.

Insisteixo. El partit ja va dir ‘no’ a Pellicer.

Va dir ‘no’ a donar-li una gestió en exclusiva dels pressupostos a un govern d’onze.

Precisament, el govern va arribar a un acord amb el grup municipal que finalment no es va validar.

De quinze punts proposats per nosaltres, deu estaven acceptats i cinc sense acord, tot i que es podia trobar un punt d’equilibri. La proposta definida va arribar a l’assemblea i aquesta va dir que malgrat la inclusió de les nostres propostes, no podien donar un xec en blanc a la gestió dels pressupostos.

Vostè era partidari d’arribar a una entesa.

No sec a una taula per no arribar a un acord. Era partidari que els pressupostos fossin els millors possibles. Amb tot, no vaig fer cap gestió amb una finalitat concreta i pots creure que tot i ser una millor proposta, no li has de donar confiança.

El sistema de decisió continuarà sent el mateix. Si vostè defensa un posicionament i el partit no el valida, no s’aplicarà?

No tinc un posicionament que no sigui el de l’assemblea. Com a portaveu, vaig fer una negociació per aconseguir uns bons resultats pel municipi, i posteriorment, a l’executiva i l’assemblea vam fer un anàlisi i vam creure oportú que el govern no es podia encarregar en solitari de l’execució dels comptes. No puc arribar a una negociació amb una decisió presa. Sí que estic d’acord que la negociació es va allargar massa en el temps, però miri, al Vendrell encara negocien.

Però si el govern accepta les seves propostes, quin problema hi ha llavors?

No és nomes que s’incloguin les nostres propostes, és que després s’han d’executar. El pressupost havia millorat, hi havia coses que encara podien millorar. Li vam demanar al govern la creació d’una comissió de seguiment dels pressupostos i ho van acceptar, però tot i aquestes garanties, que està per veure si es complirien, vam decidir que no hi podien confiar. La decisió va coincidir en el temps amb uns esdeveniments negatius, com tot el tema de l’hospital.

Al seu partit no existeix un posicionament unànime. Hi ha veus que li demanen també entrar al govern. Com arribar al consens?

És difícil, però s’arriba a un consens. I hi havia un consens al voltant de dir ‘no’ als pressupostos. Una altra cosa és que cadascú, individualment, tingui una opinió determinada. És normal que hi hagi diversitat de visions i s’han d’agrair per tenir un debat ric. Però al final has de tenir un element racional per prendre les decisions adequades.

Fins a quin punt ha d’arribar l’autonomia del grup municipal? Als regidors sí que els escull la ciutadania, però no la militància.

Depèn de com s’entengui la política. Vostè pot entendre que els representants dels grups municipals han de fer un exercici d’autonomia, sense estar tan acompanyats per la militància. Però jo crec que en els temps actuals, la ciutadania i els nostres companys ens reclamen una major implicació per definir l’acció política en qualsevol àmbit. El grup municipal ha de ser capaç de representar millor el conjunt de la militància del seu partit, sinó és una foto congelada que no representa la realitat.

Però també hauria de representar als seus votants, que no escullen als militants.

El ciutadà vota una llista, que pot evolucionar en el temps, i que té al darrera un programa electoral.

Precisament, si la ciutadania vota aquestes persones, no haurien de ser aquestes persones les que prenguin les decisions?

I aquestes persones les prenen. Són les que aixequen les mans. La pregunta és com les prenen? De forma aïllada? Després ens hem de preguntar com s’interpreta el programa electoral en relació als pressupostos i la voluntat del ciutadà a través del seu vot. Són preguntes de difícil resposta. Home, si fóssim deu regidors, seriem una representació important de la nostra agrupació, però només quatre, és poc. La realitat exigeix als partits enfortir les seves estructures internes i això és part de la meva proposta de lideratge. Ja ho estic portant a terme. A vegades pots coincidir amb les decisions preses i altres no.

Però no creu que un portaveu municipal o primer secretari hauria de tenir més pes en la decisió que un militant?

D’entrada, té la mateixa. Que el portaveu té més informació, una certa credibilitat i autoritat... és la realitat que tenim. A les nostres assemblees vénen unes 50 o 60 persones, gairebé deu vegades més que el nombre de regidors. Per tant, has de fer un exercici de treball amb la teva agrupació. Les decisions no es prenen contra ningú, són col·lectives, i nosaltres som els encarregats d’executar-les. De fet, ni l’executiva ni el grup municipal veien clar donar suport als comptes, sense un posicionament definitiu. Per tant, vam creure oportú que les negociacions ja no tenien més recorregut i és la proposta feta a l’assemblea.

És a dir, que vostè no era partidari de donar-li un vot de confiança al govern, va canviar el seu posicionament inicial.

Treballava amb el govern des de feia setmanes i veia que aquests pressupostos em donaven molts avantatges. Eren bons per la ciutat i ens podien donar una imatge, com a partit, de compromís amb la ciutat. Però va arribar l’executiva per debatre aquesta qüestió i el dia anterior ens trobem amb la sorpresa majúscula del dèficit de l’hospital. Això ens va desanimar a tots. Quan has de prendre una decisió d’aquest tipus, sempre t’arrisques i si ens hem d’assabentar d’aquesta manera... no podem confiar més. No trasllado les culpes al govern, dic que el context de presa de la decisió generava molts dubtes i riscos.

Continua mantenint la confiança de l’executiva i la militància?

Sí, amb una certa satisfacció que les coses s’estan fent tal com em vaig comprometre. Fa poc, Pedro Sánchez va fer un míting i va dir que els acords de govern els decideix la militància, és el que estem fent nosaltres. Aquí, per exemple, no hi ha tensions i conflictes pel procés de primàries, en d’altres agrupacions és més complicat. I en general hi ha confiança entre nosaltres... Evidentment que hi haurà militants en desacord amb mi, però es veu una satisfacció general.

Queden dos anys per a les eleccions. Com aconseguir que el projecte socialista torni a tenir visibilitat?

Hem d’explicar les decisions que prenem i perquè existeix un model alternatiu. Hem de definir un projecte col·lectiu intern, per tal d’obrir-nos a l’exterior. Hem d’anar al carrer, estar amb la gent i saber què creuen que podem fer nosaltres a l’ajuntament. Hem de saber llegir l’escenari que va sortir de les eleccions de 2015. Amb tot, tampoc és un escenari dramàtic o especialment complex en comparació amb la resta de formacions. Li convido a fer una mirada al nostre partit en els propers mesos i notareu un cert interès pel que diem.

Per últim, es veu com a cap de llista d’aquí a dos anys?

Sí que em veig com a cap de llista, però com qualsevol altre company de la meva agrupació. Si respongués que no, semblaria que hi ha alguna cosa que m’impedeix veure’m com a cap de llista. Amb tot, hi ha molts militants que poden ser bons caps de llista.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Tonet  03 de Maig de 2017

No tinc posicionament

Primer negocia, després els seus li venen a dir que ho ha fet malament, es desdiu del que va negociar..... al menys amb els de les CUP saps que els càrrecs no pinten res.

Reus is the firts,ja ,ja  03 de Maig de 2017

Incrèdul

Ja, ja, ja.Aquest sr. què s'ha fumat?

The observer  03 de Maig de 2017

Mentider compulsiu

Aquesta entrevista mostra mínimament el perfil desdibuixat, buit i contradictori del Sr. Martín.De política en sap el justet. El partit desaparegut i sense rumb; programa , quin?, el del sr. Vallès que va ser rebutjat pels ciutadans?; Pérez, el més feliç de l'agrupació, 50 o 60 militants a les assemblees, però si gairebé ja no en queden, Vostè cap de llista? El acabóse. Caminant cap al suicidi final del socialisme a Reus. No interesseu a ningú.