Ara Reus exigeix a l'alcalde que garanteixi el pagament de la fira amb el cànon de Metrovacesa

"El vot de ciutat el vam fer quan es va aprovar la reestructuració d'empreses, obligada per la LRSAL". En aquell moment, Ara Reus hi va votar a favor, amb la condició que Redessa es mantindria com una empresa independent de Reus Serveis Municipals, a l'espera de pagar el crèdit de la fira i fer una fusió. Així, la societat resultant continuaria sent de mercat, i per tant, autònoma per funcionar financerament. Ara bé, el partit municipalista no veu una garantia, ni als pressupostos de Redessa ni als de l'Ajuntament, que el govern faci aquesta operació.

Segons el responsable econòmic d'Ara Reus, Enric Bosch, si no es liquida el crèdit de la fira, "que té uns interessos molt més alts que els que dóna ara el mercat", podria passar que a la llarga s'hagués de repetir l'operació realitzada l'any passat, que va servir per descapitalitzar Aigües de Reus i Gesfursa per tal de fer una ampliació de capital de Redessa. Es tracta d'un escenari que el partit no vol repetir, entenent a més, que incompleix el pacte polític signat quan es va aprovar la reestructuració d'empreses.

Redistribució de partides

En base a un estalvi de mig milió d'euros interessos, amb la modificació empresarial, de 200.000 euros, amb la marxa del PP del govern, i d'altres 500.000, de la partida d'alcaldia, Ara Reus vol fer una injecció de diners en qüestions que consideren vitals, des d'un punt de vista social i comercial. Cervera creu que s'han de destinar 15.000 euros al Banc d'Aliments, 100.000 euros més per al lloguer social, 75.000 per a la implantació de la finestreta única, conjuntament amb la Cambra de Comerç, i 25.000 més per fer la targeta de ciutat i l'aplicació Shopping Reus, de la Unió de Botiguers.

D'altra banda, el portaveu d'Ara Reus aposta per ampliar el pla d'ocupació del govern municipal, arribant als 600.000 euros i afavorint a un centenar de persones. Per últim, Cervera ha proposat que es destinin 120.000 euros a programes d'escoles, clubs i gimnasos, per tal de fomentar l'esport base i "no només el futbol", i altres 30.000 a recuperar les olimpíades escolars de la ciutat, suprimides per l'anterior govern municipal.