Cookie control
Dimarts, 29 de Setembre de 2020

Arxiu, una dècada al carrer d'Anton Maria Claret de Reus

El conseller de Cultura Joan Manuel Treserras el va inagurar el 5 de juny de 2010

03 de Juny de 2020, per Isabel Martínez
  • Una imatge de l'exterior de l'Arxiu

    Xavi Jurio

El proper 5 de juny es compleix la primera dècada des que l’Arxiu (tant el municipal com el comarcal del Baix Camp) es va traslladar des d’un espai tan emblemàtic i cèntric com la plaça del Castell i l’emplaçament del carrer de l'Aiguanova a unes noves i modernes instal·lacions al carrer d'Antoni Maria Claret amb una capacitat total de dipòsit de 16.360 metres lineals de prestatgeria de les quals s’han dotat 10 quilòmetres lineals. Juntament amb el nou edifici inaugurat pel conseller de cultura de la Generalitat, Joan Manuel Treserras, el 2010, l’Arxiu encara compta actualment amb l’habilitació de dos espais més: una nau al polígon AgroReus, on es custodien 318 metres quadrats de documentació de consulta poc freqüent, una part de la qual es traslladarà en breu al soterrani de la biblioteca Pere Anguera; i l’antiga escola Rubió i Ors que va exercir com a arxiu administratiu durant uns anys i on, actualment, es diposita documentació eminentment eliminable o pendent de desinfectar com el destacat fons empresarial Sanromà cedit a la ciutat a finals del 2019.

La singularitat de compartir espai

Respecte a l’edifici nou i al seu desè aniversari, l’actual arxivera municipal, Elisenda Cristià, destaca que “suposa un canvi de model” i que són “unes instal·lacions amb control climàtic, dipòsits i mobiliari acondicionat” que se situa en un solar i edifici de propietat municipal i que aplega també les instal·lacions de l’arxiu comarcal del Baix Camp amb entitat i direcció pròpies. “Hi ha una relació de cooperació” entre les dues institucions, sosté el que va ser arxiver comarcal entre 1986 i 2018, Sabí Peris, tot assenyalant que la majoria d’actes organitzats es realitzen amb els logos tant de l’arxiu municipal com el depenent de la Generalitat de Catalunya.

El nou perfil de les tasques de l’arxiu

En el càrrec d’arxivera municipal des de 2015 en prendre el relleu a l’anterior responsable, Ezequiel Gort, Cristià ha desenvolupat un perfil propi en què el lideratge respecte l’administració electrònica, la preocupació per documentar el present des d’una vessant social, la restauració de documentació amb valor patrimonial i les donacions de fons de particulars a la institució són alguns dels elements més visibles de portes enfora de la institució municipal.

Precisament sobre el camp de l’administració electrònica, l’Ajuntament de Reus acaba de llençar en els darrers dies l’anunci que elimina l’entrada de documentació en paper en els tràmits de la ciutadania per aprofundir en el procés de transformació digital. “Tot allò que la llei preveia i els tècnics ho estaven preparant organitzativament no és fins ara que ha quallat” precisa la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l’ajuntament de Reus, Montserrat Flores, qui considera la dimensió de l’administració electrònica juntament amb la democràtica una de les potes essencials de l’actual tasca de l’arxiu municipal.

Sobre la coincidència d’aquest anunci amb els deu anys del servei al carrer d'Antoni Maria Claret, valora que “és molt feliç” i el defineix com un “salt endavant que ha fet l’administració electrònica” precisament durant aquesta primavera, un factor que pels profans pot identificar-se amb el trasbals de la Covid-19 però que en realitat es deu al treball desenvolupat durant les etapes prèvies. “Ara estem en un moment d’eclosió”, assenyala Flores respecte el camí de planificació i disseny que s’ha seguit amb anterioritat per impulsar aquest camp i gestionar-lo de manera coordinada des de l’organització a través d’una comissió municipal amb presència de tots els implicats.

En aquest marc, Cristià assenyala que el canvi d’organigrama per a què l’Arxiu passés des de l’àrea de Cultura a la de Serveis Generals hi ha contribuït molt a canviar els objectius.

Millores destinades al treball intern i cara a l’usuari

Definitivament amb menys encant històric que l’espai gòtic del Castell, les instal·lacions inaugurades ara fa una dècada han representat un avanç important tant en la tasca interna que s’hi desenvolupa com també respecte el servei que s’ofereix a la ciutadania. “Segurament des del segle XVII sigui el primer espai dissenyat específicament per a arxiu” a Reus recorda la regidora qui defineix els anteriors com a adaptats “amb molt bona voluntat” però sense les potencialitats de l’actual espai.

Per a Flores, el trasllat de fa una dècada ha representat també poder “aprofundir en la dimensió democràtica de l’arxiu” tenint en compte que les instal·lacions actuals permeten compaginar la recerca “més erudita” dels investigadors amb “molts altres tipus de consultes” i accions que eren impossibles en no tenir tots els principals fons consultables en un mateix indret. Amb aquest esperit d’apropar l’arxiu al màxim de col·lectius i ajornat a conseqüència de la Covid-19, el passat mes de març va quedar al tinter la presentació pública de la figura infantil de ‘Coia, l’arxivera’, obra al igual que ‘Pere l’arxiver’ del dibuixant Pere Prats Sobrepere.

Coincidint amb la celebració de l’aniversari de les instal·lacions i en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, la idea és incloure aquesta presentació en el seguit d’actes que es faran a partir d’aquest mateix divendres per part del consistori. “Parlem d’un tàndem, no d’una parella”, matisa Flores sobre aquesta figura femenina sense biax de gènere destinada a apropar als nens el treball que es realitza a les instal·lacions reusenques. De fet, es dona la paradoxa que l’aniversari d’aquests primers 10 anys a la nova ubicació es podrà celebrar en un nou format en què la virtualitat tindrà un pes important donades les actuals circumstàncies.

Això sí, diu Flores, “posant en valor tot allò que aquesta activitat ens ha permès en una dècada” però encara sense “poder utilitzar en plenitud l’equipament” de forma física a causa de les conseqüències de la pandèmia. Tot plegat, una oportunitat més que no pas una decepció des de la visió de la regidora si tenim en compte l’evolució tecnològica del període que ens separa del 2010 i que lliga amb la revolució tecnològica que han viscut tant aquests espais com la societat en general. De fet, un dels canvis que s’instal·larà a conseqüència de la Covid-19 quan es reobrin les instal·lacions plenament serà la cita prèvia per a les consultes que, en opinió de Cristià, servirà per millorar l’atenció al públic sol·licitant.

Del cementiri de documents a la sala de parts

I és que tan sols una dècada després l’arxiu ha passat de recepcionar els documents en la fase final del seu cicle vital a incidir en la documentació electrònica des del mateix moment de la seva planificació. “Amb l’adveniment de l’administració electrònica, l’arxiu que en temps anteriors era considerat com el cementiri dels documents” on arribaven al final del seu cicle vital és present, ara, des del mateix moment en què es dissenyen i neixen aquests documents, descriu Cristià. “L’arxiver és present en la mateixa 'sala de parts' de la documentació, en el moment en què es definexen les característiques que tindran aquests documents...", explica Cristià, posant un exemple ben gràfic que sovint empra en les seves xerrades a escoles i col·lectius que visiten les actuals intal·lacions.

Enrere queden els temps en què, tal i com recorda l’anterior arxiver municipal, Ezequiel Gort, “s’havia de treballar a la mateixa taula que els usuaris perquè els espais no donaven per grans coses” o la tasca de treure la pols d’alguna documentació es realitzava al pati de l’arxiu administratiu guarnit amb mascareta i bata i amb mesures menys adequades que les actuals.

Aposta per la digitalització a l’arxiu comarcal del Baix Camp

També des de l’arxiu comarcal del Baix Camp es nota molt la transformació de la institució. En primer lloc, s’ha treballat especialment per l’accés virtual de l’usuari a través de la digitalització de documentació. Aquesta feina ha permès en els darrers anys que molts llibres singulars de la comarca com els d’actes municipals o els de privilegis dels pobles del Baix Camp estiguin a escassos clics des de l’aparell informàtic de qualsevol usuari. “Cada vegada més, la gent els consulta des de casa perquè és molt beneficiós: en pots treure còpia, ho pots fer a qualsevol hora del dia i no t’has de desplaçar”, afirma l’actual director de l’arxiu comarcal del Baix Camp, Jaume Teixidó, qui el febrer de 2019 va prendre el relleu a Sabí Peris, responsable de la institució des de 1986.

De fet, i segons la memòria de l’arxiu comarcal del 2019, l’any passat es va treballar especialment en carregar en línia totes les digitalitzacions dels darrers anys i retornar físicament la documentació a municipis com la Selva, que ja pot trobar a la xarxa i que fa referència als padrons municipals d’entre 1827 i 1889. Respecte les línies de futur, Teixidó apunta que el servei apostarà a partir d’ara per intensificar el suport als municipis de la comarca en matèria d’administració electrònica, el repte que es troba en boca de tots els tècnics i experts. “Conservem en bon estat un pergamí de fa 1000 anys... i el gran handicap d’avui en dia és la preservació digital”, constata, efectivament Cristià, sobre la necessitat de repensar la preservació dels documents electrònics i invertir per a què perdurin amb les màximes garanties possibles igual que en molts casos ho han fet els que els arxius custodien en suport físic.

Anècdotes del trasllat de fa 10 anys

En realitat, el que importa és que el servei d’arxiu funcioni més enllà de les característiques de la documentació basant-se en una correcta preservació, localització i descripció fins i tot en condicions extremes, tal com mostra l’anècdota d’Ezequiel Gort sobre el trasllat viscut ara fa una dècada arran de les noves instal·lacions. “En tres dies vam col·locar totes les capses en el seu lloc ja directament de manera que l’arxiu malgrat s’estava traslladant no va deixar mai de ser operatiu” assenyala l’exarxiver sobre el trasllat.

De fet, recorda, la precisa planificació efectuada va permetre resoldre una petició d’un ciutadà malgrat la substitució d’espais en curs. “Era el tipus d’usuari que no ha anat mai a l’arxiu i que havia de fer una consulta urgent” destaca Gort com a mostra de la necessitat i utilitat d’un servei sovint desconegut però essencial per a la ciutadania.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics