Dimarts, 19 de Març de 2024

Bernat Torroja o la lluita per la capitalitat de Reus al segle XIX

07 de Setembre de 2019, per Jordi Garcia Arnau
  • Torroja va lluitar per la capitalitat reusenca del territori

    Viquipèdia/ Lliure

A tocar de la biblioteca Pere Anguera, a l'extrem sud de la ciutat, hi podem trobar el carrer de Bernat Torroja, un reusenquista de soca-rel prou desconegut per la majoria dels nostres conciutadans. Curiosament, el mateix Pere Anguera en va fer un llibre editat per la Cambra de Comerç de Reus, que reinvindica un altre d'aquests meravellosos personatges que va donar la nostra ciutat durant el segle XIX.

Reus, capital

Bernat Torroja i Ortega va néixer a Reus el març de 1817, casualment a la mateixa casa i habitació on va néixer Marià Fortuny pocs anys després, el 1838. D'esperit inquiet, va acabar sent advocat i diputat a les corts espanyoles per Falset. Va esdevenir un dels més interessants i notables teoritzadors econòmics del segle XIX, alhora que un aferrissat defensor del proteccionisme econòmic. Va ser president de l'Associació Catalanista de Reus, organització fundada el 1883 per difondre actes de caràcter polític, econòmic i cultural. Participà activament en la Segona Assemblea de la Unió Catalanista, celebrada a Reus, el 1893, un any després de la de Manresa. 

Impulsor de les xarxes de transport, del Banc de Reus i de centres educatius, com una escola d'arts i oficis a la nostra ciutat, el seu indubtable compromís amb Reus es va posar clarament de manifest quan l'1 d'octubre de 1857 va aconseguir que l'ajuntament (presidit llavors per Felipe Nasarre) aprovés de manera unànime una moció per sol·licitar el trasllat de la capitalitat de la província de Tarragona a Reus.

Torroja, aleshores diputat provincial per Falset, va argumentar la petició de capitalitat tot dient que Reus és al centre de la província i que llavors era la ciutat més poblada de tota la demarcació. Cal recordar que l'any 1857 Reus comptava amb 28.200 habitants, mentre que Tarragona (amb tan sols 19.700) se situava en tercer lloc, per sota de Tortosa, que en tenia 25.000. L'argument demogràfic era important per Bernat Torroja, i no tan sols va destacar Reus, sinó que també ho va fer amb els pobles de l'entorn de la nostra ciutat com Cambrils, Vila-seca, Riudoms i la Selva del Camp, amb els quals va aconseguir capitanejar una important àrea metropolitana.

Curiosament, a la petició, també s'hi va afegir el prior de Sant Pere, Bonaventura Homs, amb un argument ben peculiar, ja que va dir que "la capitalitat de la província serà útil per la moralització dels costums d'aquesta ciutat". Per aconseguir l'objectiu de la capitalitat de província es va crear una comissió presidida pel mateix Bernat Torroja i en la qual també hi van ser presents, entre d'altres, el poeta i filòsof reusenc Joaquim Bartrina. És de tots conegut que el propòsit no es va aconseguir i que Tarragona va conservar la capitalitat que li va atorgar al 1833 Javier de Burgos, ministre de Foment de l'Estat espanyol.

Tres Audiències

Qui sí que va aconseguir el canvi de capitalitat (ni que fos de manera temporal) va ser Tolosa, que va esdevenir capital de Guipúscoa en detriment de Donosti, entre 1844 i 1854. Però tot i no aconseguir el trasllat de la capitalitat provincial de Tarragona a Reus, Torroja va seguir lluitant pels interessos de la ciutat. D'aquesta manera, el 1872 va reclamar l'establiment de tres Audiències o Tribunals a la província amb seus a Reus, Tarragona i a Tortosa. La proposta era la d'establir tan sols dues Audiències, una a Tarragona i l'altra a Tortosa.

La petició que Reus fos seu de Tribunal va venir argumentada amb la relació comercial entre el pobles i la nostra ciutat i per ser un important nus de comunicacions ferroviàries i viàries on hi arribaven 11 carreteres. Torroja també va dir que si hi haguessin tres Tribunals, la província faria que tots tres tinguessin una mida i un nombre d'habitants similar. Els de Reus, Falset i Montblanc sumarien 124.509 habitants, el de Tortosa i Gandesa 107.883, mentre que el del Vendrell, Valls i Tarragona en sumaria 97.683.

També va exposar la incoherència que significaria que el Partit Judicial de Falset, amb 42.373 habitants i molt vinculat a Reus, passés a dependre del de Tortosa. Si ens fixem en les capitals de partit judicial que Torroja va voler per establir les tres audiències provincials de 187, podem observar que s'ajusten exactament a les que els geògrafs Pau Vila i Josep Iglésies van proposar per la divisió administrativa en comarques i vegueries que va aprovar la Generalitat republicana de 1936 i en què es va establir la capitalitat de la tercera regió a Tarragona amb les comarques de Valls i el Vendrell, més les de Vilanova i Vilafranca (actualment dins la demarcació de Barcelona). La cinquena, de nova creació i amb Tortosa com a capital, comptava amb les comarques de Gandesa i d'Amposta; La quarta, finalment, 

La cinquena regió amb capital a Tortosa amb les comarques de Gandesa i amb la d'Amposta de nova creació. I finalment la quarta regió, amb capital a Reus, i que s'unia a les comarques del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Conca de Barberà. Per desgràcia, per a la nostra ciutat i per a tot Catalunya, tot això no va tirar endavant per culpa del cop d'Estat militar del general Franco de 1936, i que va impedir fer un un salt endavant a la nostra ciutat que hagués fet tan feliç a Bernat Torroja i a tots els reusenc de pro.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics