Divendres, 27 d'Octubre de 2017

Bombes contra llibres, 80 anys de l’atac feixista al Centre de Lectura

Es compleixen 80 anys que una bomba va caure a l'ateneu cultural

13 de Setembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Façana del Centre de Lectura

    Cedida

Constituïda en un dels símbols de la guerra de Bòsnia, la biblioteca de Sarajevo es va reinaugurar reconstruïda fa tan sols tres anys. En el marc exacte del 80 aniversari de la destrucció parcial de la biblioteca del Centre de Lectura per les bombes feixistes durant la Guerra Civil, un dels reporters que va relatar aquell atac el 1992, Plàcid Garcia-Planas, pronunciarà la xerrada ‘Guerra viscuda i memòria’, convertit ara en director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Un acte en què també intervindran el president del Centre de Lectura de Reus, Jaume Massó, i en el qual la secció de Ciències Socials ha organitzat la lectura d’un poema per part de Josep Maria Roig.

Tot i no ser l'atac més sagnant que va produir-se a Reus durant la Guerra Civil, l’atac que va malmetre el Centre de Lectura va ser un dels que més va impactar en la consciència ciutadana en  travessar en diagonal la ciutat i acarnissar-se sobre el carrer Major on no va quedar una sola casa indemne inclòs el Centre de Lectura. Precisament per l'efecte de les bombes caigudes a l'ateneu reusenc van perdre la vida tant la jove bibliotecària de la institució, Regina Figuerola, com un altre usuari, Josep Saperes, que va quedar sota la runa i, tot i ser rescatat l'endemà, va acabar morint. Segons es recull al llibre ‘Viure sota les bombes’,d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar, la mateixa cafeteria del Centre de Lectura també va quedar afectada deixant a la ruina econòmica al seu responsable.

La mateixa publicació explica que l’enterrament de les víctimes, del qual es va fer càrrec el consistori, va ser una mostra imponent de dol ciutadà. En l’àmbit nacional, però, aquestes morts i la destrucció del centre cultural van provocar una onada de solidaritat entre diferents artistes i escriptors catalans, tal i com explica ‘Miralls de lluna’, de Carme Puyol. Una crida que van signar Josep Pous i Pagès, Pompeu Fabra, Pere Bosch Gimpera, Jaume Aguadé, Josep Andreu i Abelló, Joan Olivé o el mateix Joan Rebull que era oncle de la bibliotecària, entre molts altres.

Així mateix, l’obra citada esmenta que la presidència de la Generalitat de Catalunya, la conselleria de Cultura i el Ministeri de Treball i Assistència Social de la República van adreçar una quantitat important de diners per la reconstrucció de l’edifici, unes obres de les quals es va fer càrrec Josep Simó.

Com a mostra d’un passat dolorós i tràgic, una de les sales de la biblioteca del Centre du el nom de Regina Figuerola des de 1968 en què, per primer cop, se li va retre homenatge. Uns actes que en els darrers anys s’han convertit ja en una tradició anual.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)