Carles Pellicer: ‘Veig difícil que altres grups s’incorporin al govern’

Què ha canviat en la governabilitat de l’Ajuntament de Reus des de l’inici del mandat?

Al juny de 2015 vaig oferir a tots els grups municipals entrar al govern per fer pactes, però aquest procés ha tardat fins que ha quallat. Amb set regidors, hem treballat moltíssim, alguns assumint competències triples. Ara estem en minoria, però en una posició més còmode, amb la suma d’Ara Reus i Esquerra Republicana. Tenim més temps per poder dedicar-nos a pensar tots plegats en projectes de futur i juguem amb la geometria variable d’intentar aconseguir que alguns grups, com Ciutadans, socialistes o la CUP, ens donin suport per tirar endavant la ciutat. Reus funciona bé, però ens agradaria tirar endavant altres coses que no es poden fer per manca de consens o per falta de disponibilitat econòmica. En qualsevol cas, la ciutat està ben posicionada i ha canviat molt la situació respecte a l’anterior mandat.

Creu que a curt o llarg termini hi poden haver més incorporacions al govern?

No crec que en aquest moment hi hagi noves incorporacions al govern. El que sí que fem és geometria variable per arribar a acords via aprovacions o abstencions. El govern governa i està fent una bona tasca, però ara veig difícil que altres grups es puguin incorporar. Una altra cosa són els pactes de governabilitat en àmbits concrets, com el de salut, que compta amb la participació del Partit Socialista.

Parlava de l’Hospital. Què cal fer a llarg termini per tal de fer sostenible l’Hospital i que no es torni a repetir aquesta situació?

El passat divendres vam aprovar una sèrie de mesures molt importants, que són les que com Ajuntament podem fer. Després hi haurà d’altres propostes pròpies de l’Hospital i les complementàries a aquestes, que tenen a veure amb la negociació amb el CAT-Salut, a través de la taula mixta creada entre l’ajuntament i la Generalitat. Les tres potes són solucions necessàries i imprescindibles per fer que l’hospital sigui sostenible. Influeix molt que en el moment de construir-lo no hi ha havia un pla de viabilitat, i posteriorment, el CAT-Salut va aprovar un nou sistema de finançament. Hi ha unes mesures immediates que són del propi hospital, d’altres que es van aprovar divendres, i unes terceres, a llarg termini, que s’hauran de posar damunt de la taula

Aquestes mesures a llarg termini també depenen de l’ajuntament?

Sí, però més endavant les posarem sobre la taula.

Afectarien els treballadors?

No. Afecten a la situació de refinançament del deute, per exemple, que és un tema important, i també a la titularitat de l’edifici. Són mesures que afavoririen l’hospital en efectes d’IBI i el pagament de menys interessos. Però to això és a llarg termini i s’ha d’estudiar.

Quan parla de la titularitat, vol dir que es planteja que l’hospital deixi de ser municipal?

No, a l’inversa. El meu objectiu és que l’hospital sigui sempre de titularitat municipal. Ara, pot ser que sigui del propi ajuntament, a través d’una empresa municipal, o del propi hospital. No estic parlant de traspassar–lo al CAT-Salut, en cap cas. No obstant, estem analitzat que passaria amb el tema de l’IBI i la fiscalitat si el titular fos directament l’hospital.

Com es troba la negociació amb els treballadors per pagar els objectius de 2015 als treballadors?

Fem tot l’esforç que podem per pagar-les i crec que en pocs dies tindrem una solució. La presidenta de l’hospital està fent molt bona feina (amb posterioritat a l’entrevista es va conèixer que el govern ha proposta pagar la meitat de les DPO’S, uns 985.000 euros, i el Comitè d’Empresa ha de valorar si accepta la proposta).

S’ha avançat jurídicament en l’entrada dels treballadors al consell d’administració de l’hospital?

Secretaria està elaborant un informe i quan el tinguem, veurem les incompatibilitats que hi hauran. Hi seran, però caldrà veure si amb veu o amb vot. Això s’ha de saber abans de prendre una decisió concreta, que està avalada pel plenari.

L’altra cara de la moneda del mandat és l’obertura de la Fira Centre Comercial. Amb perspectiva, com creu que ha afectat el comerç local?

Jo crec que ni el comerç local ha patit l’afectació que es pensava, ni la pròpia Fira es pensava que tindria l’èxit que té. És a dir, que cada un s’ha situat al seu lloc, es complementen perfectament. De fet, jo sempre he dit que la Fira és un carrer més de la ciutat i aquest és el secret per a la convivència. Fem esforços per projectar la ciutat, amb accions promocionals i festivals per portar-hi gent. Algú pot dir: ‘Home ve gent, però compra o no?’ Jo dic, si no ve ningú, segur que no compren. Sí que em preocupa, en canvi, que hi hagi el local buit del Zara al Raval. Desitjo que aviat obri un nou establiment.

Vostè ha tingut converses amb l’empresa Inditex?

Sí, vam tenir converses al seu moment, abans d’obrir Fira, i van dir que estaven analitzant què fer amb el local. Em preocupa perquè no m’agrada la discontinuïtat comercial, és a dir, com tampoc m’agrada que hi hagi un banc al costat de l’altre. Per posar un exemple, pujant pel carrer de Llovera a mà dreta et trobes el Palau Bofarull, un banc, un altre banc i locals tancats. Necessitem que la zona revifi.

Vostè insisteix molt en promocionar la ciutat, però quines accions innovadores es poden fer per aconseguir-ho?

La setmana passada vam incorporar el Jordi Manent per coordinar la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017. Ja ho és, de capital, Reus, en l’àmbit cultural, però li volem donar una embranzida. Volem que sigui una capitalitat contemporània i tradicional a la vegada, que ens projecti. A banda, vull promocionar el cinema a la ciutat, ara més que tenim una Palma d’Or gràcies al Daniel Villanueva, la seva escola i el seu curtmetratge. Tenim també el FEC, únic a Londres i Reus. Vull vendre Reus com una catifa vermella. Si Canes és Canes és perquè un entorn ho fa possible, de la mateixa manera que Sitges amb la línia del terror. Nosaltres podem ser potents en l’àmbit dels curtmetratges (amb posterioritat a l’entrevista, el ple va aprovar la creació de la Reus Film Office).

A nivell de via pública, d’aquí poc s’ha de renovar el contracte de la neteja, el més important del consistori. Com planteja el procés per adjudicar-lo?

Estem analitzant com treballar-ho. Per una banda, hi ha uns estudis, d’acord amb la CUP, per valorar la internalització del servei, però per l’altre, hem de preparar el concurs. No hi ha res escrit encara.

Però el seu objectiu és que la contracta costi menys a la ciutat?

L’objectiu és que la ciutat estigui neta. Aquesta és la meva obsessió. I per tant hem d’establir una relació entre la qualitat i el preu del servei de la neteja, però no menys perquè sinó aniríem malament. Tothom demana neteja i si fas un contracte de sis quan en necessites vuit, ja en falten dos.

Després de els crítiques rebudes pels partits de l’oposició, vostè es torna a presentar com a cap de llista al Senat per CiU.

Les crítiques de l’oposició són normals. Però és important que tinguem representació al Senat. Abans ens criticàvem que no teníem presència enlloc i que la ciutat havia d’estar millor posicionada. En aquests quatre mesos de mandat he fet molt feina, no només per Reus sinó també pels pescadors de Tarragona, per la Unió de Pagesos, que els he portat al ministeri, o per parlar de temes d’infraestructures. L’altre dia algú em deia que no rebés al ministre, molt bé, i després resulta que haig d’anar a Madrid per una altra cosa... Tenim uns noves eleccions perquè els dos partits grans no s’han entès i ara les arques públiques han de pagar 150 milions d’euros. Resulta que si jo no rebo al ministre després com vaig a negociar una estació?

Precisament, com valora l’actitud de la CUP durant la visita al ministre?

Les idees s’han de respectar i així ho diu l’article número 4 del Codi Ètic que vam aprovar a l’Ajuntament de Reus. Ja ho va dir Voltaire: “Defensaré les meves idees fins a la mort, però amb la mateixa força defensaré el dret que tens tu a expressar les teves”. El que no es pot dir és “fem un referèndum” i després, si no surt allò que jo vull, no val. Amb la democràcia, quan obres el tap no saps què en pot sortir i ho has d’acceptar. No pot ser que en un acte institucional et comportis així. Fora al carrer, fes el que vulguis, però no en un acte institucional.

Per acabar, encara la Generalitat no ha redactat el projecte del baixador de Bellissens...

El govern de la Generalitat està fent la seva feina, una feina que no li pertoca. Per la nostra banda, ho tenim treballat, però necessitem un govern a Espanya per posar fil a l’agulla. D’aquí han d’arribar els diners. Si són capaços de posar-se d’acord per formar govern a Espanya, Adif podrà decidir quan posar el baixador de Bellissens a Reus. Portem un any aturats per culpa del PP i el PSOE.

Però l’estudi de la Generalitat ja hauria d’estar fet.

Està previst per a principis de 2018. Es farà en un any, però com tampoc hi ha possibilitat que el projecte de redacció s’executi... Per què cal fer un projecte si qui ens ha de donar els diners no ens els dóna? O pensen que ho farà l’Ajuntament de Reus? Nosaltres no ho podem fer. Per tant, “los unos por los otros, la casa sin barrer”. Si el PP i el PSOE s’haguessin posat d’acord, potser estaríem en una altra situació.