Cookie control
Dijous, 22 d'Octubre de 2020

Carme Buixeda: 'Hem de trobar la manera, entre tots, de normalitzar el moment actual'

De moment, la Fundació Privada Reddis ha subvencionat enguany vint-i-tres projectes

15 de Setembre de 2020, per Isabel Martínez
  • Buixeda, a la seu de la Fundació Privada Reddis

    Isabel Martínez

Escollida el passat desembre com a primera presidenta de la Fundació Privada Reddis, no es pot dir que els primers mesos de Carme Buixeda (1949) al capdavant de l’entitat hagin estat plàcids. Com a la resta d'organismes de la ciutat, la imprevista pandèmia ha alterat la manera de funcionar d’aquest ens on el contacte personal, les xerrades i els actes oberts al públic eren distintius de la seva activitat. Poc a poc, però, la gestió ha començat a reprendre fórmules més similars a les de fa uns mesos i es treballa per continuar mantenint el programa establert per part de l’actual executiva.

Nascuda ara fa 28 anys de la dissolució de l’empresa Reddis Mútua d’Assegurances, la Fundació Privada Reddis presentarà diferents novetats aquest curs, com ara el premi-beca d’art contemporani, que promouran comptant amb la complicitat de la Sala Piñol i el Centre de Lectura. Docent amb més de quatre dècades de professió, Buixeda tampoc renuncia, a priori, a activitats com el magnífic cicle de conferències sobre educació (‘Educar avui’) amb ponents de primera línia que considera una aportació molt important pels professionals d’aquest camp.

En un any totalment atípic són ja 23 projectes que s’han aconseguit subvencionar des d’aquesta fundació amb ADN clarament reusenc. “Hem de trobar la manera de normalitzar entre tots el moment actual”, declara respecte a una situació inèdita i amb dificultats objectives en el món de l’associacionisme.

Com va nèixer la Fundació Privada Reddis?

La Reddis Mútua d’Assegurances es va dissoldre després de 100 anys i fruit d’aquesta dissolució va néixer, el 1992, la Fundació Privada. Per tant, és una fundació relativament jove. A Reus, quan es reuneixen quatre o cinc persones, creen sempre una associació i això és important perquè significa que és un niu de creació, de motor, que estira la ciutat. En aquells moments eren també els principis de la URV, de la Facultat de Medicina a Reus i el pes fort era l’ensenyament. Aquest és un altre element a destacar.

Quins eren els objectius fundacionals?

Va néixer sobretot com a servei a la ciutat de Reus i al Baix Camp, perquè nosaltres estem disposats a ajudar les associacions de la comarca. Costa moltíssim, tot i que ja hem fet alguna cosa puntual. Una de les coses que tenia en el meu programa era descentralitzar-ho, penso que també s’hauria de descentralitzar i potenciar la comarca.

Quina mena de projectes se subvencionen?

Volíem promocionar accions de caràcter educatiu, social i cultural i estimular i donar una empenta. La nostra funció seria ajudar en els inicis. Subvencionem projectes puntuals, que es comencin i s’acabin, no pas que durin. És a dir, assumim projectes que demanin una cosa: una grua per traslladar els malalts de l’Alzheimer, per exemple. Això no vol dir que l’any que ve els sol·licitants no puguin demanar una altra cosa.

Quin és el procediment per fer efectiva la sol·licitud?

El representant de la sol·licitud ve i parla amb el representant de la comissió oportuna, se li fa l’entrevista i es mira si aquell projecte és viable i si ho és, passa a la següent fase. El president de cada comissió l’exposa a l’executiva i, si passa aquest projecte, es demana el pressupost. Quan s’aprova per votació del patronat es comunica a l’associació i se li ingressen els diners i després se'n fa un seguiment. I si un projecte no s’ha fet, s’han de tornar els diners.

Quines són les comissions que poden impulsar els projectes sol·licitants?

Són tres: la d’ensenyament, la de cultura i comunicació i la social. Per estatuts, el pes fort del pressupost se l’emporta ensenyament amb un 50%, cultura i comunicació el 30% i es destina un 20% a temes socials. Què va passar? En els anys de la crisi, vam incorporar-nos dues dones, la Misericòrdia Bach i jo, que vam veure que s’hauria d’ajudar les institucions socials de Reus i les anàvem a veure i a presentar-nos-hi. Vam començar de mica en mica a ajudar aquestes entitats socials i actualment continua tenint el 20% del pressupost, però és una de les comissions diguem-ne potents de la Fundació.

Aquesta preocupació social ha tingut algun impacte en la distribució de les subvencions?

Ens hem espavilat i hem anat a veure a empreses privades que siguin sensibles a aquesta problemàtica i que bé ens paguin el projecte sencer o una part, i ens ajudin a realitzar aquest projecte. El 2019 es van subvencionar 44 projectes en total: 17 eren d’ensenyament, sis de cultura i de comunicació i de socials, 21. Vam subvencionar al voltant d’uns 100.000 euros que per a entitats grans això no és res, però amb ells s’ha pogut arribar a molta gent. Per a molta gent aquestes ajudes són bàsiques.

D’on provenen, els ingressos de la Fundació?

Els principals són de tipus financer, i provenen de les inversions realitzades en aquests 28 anys a partir d’uns actius fundacionals. Un cop cobertes les despeses pròpies de funcionament de la Fundació, fem l’atorgament d’aquestes ajudes. Amb quin problema ens trobem ara? Aquests diners que havien estan ingressats en uns bancs en uns moments que hi havia uns interessos molt alts, a 20 o 25 anys. Ara, quan vencen aquestes imposicions pels mateixos diners, no donen absolutament res. Per tant, ens hem hagut d’espavilar per anar a veure empreses. Els fem la feina d’enllaç, de secretaria, la personal i el contacte personal amb la gent i llavors ells o paguen una part o simplement no.

Com ha afectat la pandèmia al funcionament de la Fundació?

Ha estat una altra manera de treballar perquè tot s’ha fet per teleconferència. Com a persona gran, això ha estat un repte perquè no ho havia fet mai. M’he posat en contacte amb les associacions, amb els patrons, hem aprovat coses molt ràpid, però penso que no és la manera, és a dir, penso que ha de tornar a ser presencial. Haurà de ser d’una altra manera, n’hem de parlar a la primera reunió executiva per veure com tirar endavant això, i com ho fem, perquè és molt fred fer la feina d’aquesta manera. Estem satisfets, però, sobretot dins de l’àmbit social. Hem pagat mascaretes, gels, menjar fins i tot carmanyoles per transportar el menjar a les persones confinades. Enguany ja hem aprovat 23 projectes, en total. 

Quin és el futur d’un cicle com ‘l’Educar avui’ en el qual participen ponents de primera línia?

Ha vingut gent magnífica com el Salvador Cardús, la Carme Oriol, el Màrius Serra, o el Sebastià Serrano, i va molt bé perquè desangoixa els mestres. Fan una funció bàsica i molt meritòria i ara, pobres, ho tenen absolutament molt complicat. Com ho farem? En principi penso proposar a l’executiva fer-lo presencial, amb un aforament més reduït i amb les distàncies i tot el que calgui. Si convé, fer cada xerrada dues vegades, o si se'n feien quatre, fer-ne dues.

Enguany es compleixen 25 anys d’una de les subvencions emblemàtiques de la Fundació, la de les ajudes Erasmus. Es mantindrà aquest suport als alumnes de la URV?

Es tracta d’un ajut a la mobilitat a la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Hi han passat més de mig miler d’estudiants en 24 edicions i a més a més no tan sols és segons expedient econòmic, sinó que també acadèmic. Es continuarà fent perquè la URV manté el programa. L’hem modernitzat una mica i ara un representant explica que ha fet en aquell país i què li ha aportat la beca.

Quines novetats promouran en la secció de cultura i comunicació, enguany?

Fa uns anys vam pagar la digitalització del fons sonor de 'Ràdio Reus' i ho vam portar a l’arxiu de Reus i al Centre de Lectura. Enguany impulsarem el premi beca d’art contemporani que serà bianual i en el qual hem volgut fer complicitats amb d’altres estaments de Reus: el Centre de Lectura i la sala Piñol. Aquest premi serà per impulsar la creació artística, difondre les arts visuals i donar suport a la projecció d’un projecte artístic de qualsevol disciplina que reflexioni sobre espai urbà. Amb anterioritat, teníem el fons Sugrañes, pel qual compràvem obres d’autors, pintors i escultors de Reus, però la nova proposta seria un impuls a la gent jove ja que moltes vegades no s’hi pensa gaire. Tot i així, ara mateix hi ha alguns projectes culturals que no sabem com es podran fer, com ara un teatral relacionat amb l’Any Ferrater, o propostes de la Banda Simfònica. La cultura és potser l’àmbit més complicat. Hem de trobar la manera de normalitzar entre tots el moment actual. Intentar, dins de les possibilitats que tingui cadascú, de normalitzar i de fer coses i tirar-ho tot endavant.

Vostè es va presentar amb un programa de rejoveniment de l’entitat. Ha pogut avançar en aquest sentit?

Em van escollir a finals de desembre i el 13 de març estàvem confinats. Havíem començat a plantejar la renovació dels estatuts. Calia perquè simplement totes les coses envelleixen i hi havia algun punt que s’havia de canviar, com el nombre de patrons. Volíem rejovenir l’edat, també, però moltes vegades no tothom es pot dedicar a fer les coses per amor a l’art i aquí som tots voluntaris. La gent jove aporta més idees, teniu una altra manera de fer, però és una mica complicat. Altres tasques encetades han estat buscar noves fonts d’ingressos que ja està fent o donar més visibilitat a la fundació.

Vostè és la primera dona en presidir la Fundació, quin balanç en fa?

Em va fer goig el fet de ser la primera dona presidenta, i també tenim d’altres patrones. Penso que és un moment en què les dones ens hem de posar en acció perquè podem aportar molta cosa a la societat. Les dones fem funcionar les coses d’una altra manera, no sé si es traduiria en fer-ho millor, però sí diferent. Personalment, també em va fer goig que quan t’has jubilat ja ho has donat tot, però que encara et considerin capaç per portar una fundació la veritat és que em va satisfer molt, i penso que ho puc fer bé.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics