Dissabte, 20 d'Abril de 2024

Casa Navàs, l'última d’una llarga llista

22 de Novembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Llargs taulells i cadires d'aspecte colonial acompanyen textils actuals de la Casa Navàs

    Isabel Martínez

Amb l’ús d’un ambigu “canvi de control” de la Casa Navàs, es despatxa una de les notícies més rellevants d’aquest mediàtic any de la Capitalitat Cultural de Reus: canvia de mans la gestió de l’anomenada 'guapa' del Mercadal. D’aquesta forma, l’empresari reusenc Xavier Martínez se suma a la trajectòria encetada per Joaquim Navàs i la seva dona, continuada per una societat integrada per dependents i altres accionistes i exercida en els darrers anys pels Blasco Font de Rubinat, nebots-néts dels fundadors.  

Tot i que, segons va apuntar Dolors Blasco fa unes setmanes, el patrimoni de l’immoble està protegit per la legislació davant els canvis, ara mateix són molts els interrogants d’aquesta operació atès el breu comunicat que confirma els rumors de les darreres setmanes davant una operació pendent de diferents detalls. Atesa la singularitat de l’edifici concebut com un tot en què botiga i habitatge estan íntimament lligats, caldrà esperar a veure com afecta la nova gestió a l’activitat comercial d’aquest establiment i quin és el destí que se li vol donar a l’espai. I és que, a diferència de l’habitatge que ha tingut una ocupació irregular al llarg del temps des que Domènech i Montaner el construís, la botiga ha mantingut la mateixa activitat, comerç de teixits, des de l’any 1905. Ben aviat sortirem de dubtes.

Esperem, però, que la botiga de la Casa Navàs no se sumi a la trista llista d’establiments comercials reusencs que han rebut un premi 'U' a la seva trajectòria històrica des de l’any 1992 i que han plega,t o ho faran properament des d'aleshores. El darrer, per cert, una altra històrica botiga amb pedigrí: la Llauneria Mata. Un establiment de 1850 que repetirà, aquest Nadal, el camí sense retorn del tancament de molts altres comerços emblemàtics sumant-se a la baixada de persianes d’altres locals inoblidables. 

Premiada el 1993 amb aquest guardons, coincidint amb el seu segle de vida, la Cartuja de Sevilla va ser un dels primers establiments que va tancar portes fa més d’una dècada deixant pas a una franquícia de moda. Molt pròxim en l’espai, l’emblemàtic hostal Simonet (1889) premiat el 1995 ho va fer quan es va tirar endavant la reforma d’aquesta illa urbanística, que mantenia arrels amb el passat de l’antic mercat dels dilluns, el qiual omplia la ciutat de visitants de fora vila. Més contemporàniament, han estat la Merceria Sardà (1883) o la matalasseria Jansà (1929) les que han tancat portes definitivament.     

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics