Dijous, 21 de Juny de 2018

Consens veïnal perquè l’antiga Sedera es pugui enderrocar

El regidor d’Urbanisme, Marc Arza, confirma que el consistori no pot aturar la desaparició de l’edifici i anuncia que consultarà els residents sobre les noves possibilitats de l’indret

08 de Març de 2016, per Isabel Martínez
  • L'històric edifici de la Sedera desapareixerà

    Josep Gallofré

Punt i seguit -de moment, amb consens- per un dels projectes urbanístics més polèmics de les darreres dècades a Reus. Gairebé un any i mig després que el TSJC anul·lés el projecte residencial i d’equipaments de l’antiga Sedera, la propietat ha sol·licitat enderrocar la fàbrica ubicada al passeig de Misericòrdia, fet que faria desaparèixer un dels darrers vestigis del passat industrial relacionat amb el tèxtil de la ciutat. Tot i que el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, ha confirmat que, de moment, la petició de la propietat no s’ha resolt positivament també ha reconegut que l’ajuntament és conscient que l’edifici de la fàbrica acabarà desapareixent. ”No tenim cap argument legal per no donar el permís”, en referència al fet que la Sedera no és un edifici protegit ni catalogat i que es troba actualment en mans privades.

Malgrat això, Arza ha admès converses amb Solvia, propietària dels terrenys, perquè el consistori tingui uns mesos per abordar el canvi urbanístic amb el veïnat atès que és “una zona sensible” i, sobretot, tenint en compte que el març del 2014 es va presentar un projecte consensuat en què se salvava la fàbrica per a usos ciutadans. Cal recordar que el desembre de 2014, el TSJC va anul·lar la modificació puntual de la revisió del PGOU aprovada el juliol de 2009 que permetia la reconversió del sòl industrial i comercial d’aquesta àrea en un conjunt arquitectònic destinat a equipaments i habitatges, una sentència que convertia de nou en sòl comercial i industrial l’àrea. L’aprovació del 2009 va ser motiu de polèmica en el seu dia per les alçades dels habitatges que contenia i l’oposició veïnal que va comportar.

L’anterior responsable de la regidoria, Miquel Domingo, va afirmar en conèixer la sentència del 2014 que “deixava mans lliures al Govern de Reus per defensar amb més força davant la propietat urbanística” elaborada per l’ajuntament. En aquest sentit, Arza ha deixat la porta oberta a què el nou POUM pugui tornar a marcar com a sòl residencial aquesta àrea delimitada entre el passeig de Misericòrdia i l’avinguda Pere Cerimoniós.

Així mateix, ha explicat que mentrestant el consistori consensuarà amb els veïns les noves possibilitats d’aquest indret. Per aquest motiu, ha avançat que se celebrarà una sessió oberta amb els residents de la zona per informar, copsar els seus parers i poder plantejar possibilitats com ara sol·licitar la cessió temporal dels terrenys per ubicar-hi una zona verda o un aparcament.

Els veïns accepten la solució i esperen que les afectacions siguin mínimes

De la seva banda, Jordi Pouget, president de l’Associació de Veïns i Amics del Passeig Misericòrdia, ha confirmat que la seva entitat està d’acord amb l’enderrocament de l’edifici. “Que més voldríem que fos un edifici pel poble però no està a les nostres mans”, ha admès Pouget. Tot i així, Pouget –que en el seu dia va liderar l’oposició al projecte del 2009- ha demanat que com la desaparició de l’espai és inevitable que s’actuiï per reduir les afectacions als residents de la zona.

“Les cases del voltant no tenen fonaments, hi haurà un volum important de runa i no sabem si hi ha dipòsits de líquids”, ha explicat, motiu pel qual ha mostrat el seu convenciment que caldrà actuar amb cura quan s’executi l’enderrocament. Al respecte de les opcions que plantejaran per l’espai, Pouget ha proposat que es destini, per exemple, a fer un aparcament gratuït que “faria més viu el passeig” i ajudaria econòmicament a la zona.

Una proposta de pàrquing gratuït  que també ha comptat amb el suport de Valetnín Rodríguez, president de l’associació de veïns Mas Vilanova. “Sap greu, però, per la façana” de l’antiga Sedera, ha dit Rodríguez, qui lamenta que el projecte consensuat en el seu dia finalment no es pugui tirar endavant. “Sembla un projecte malastruc”, ha conclòs.

Darrera de les representants de la història tèxtil reusenca, la Sedera va tancar portes l’any 2005, essent, aleshores, part de la companyia Fàbrica Pasarela Tèxtil. L’any 1880 la Sedera Reusense tenia 200 obrers que treballaven a la plaça del Baluard de Reus. En aquest emplaçament va funcionar fins al 1934 o 1935. Després de la Guerra Civil, les seves instal·lacions van ser ocupades per la Sedera Casacoberta que, posteriorment, va passar el seu emplaçament al passeig de Misericòrdia.

COMENTARIS (1)

Comentaris

Amargura de vermut  09 de Març de 2016

EL LIDERATGE DE LA SEDERA.

Permítanme que les corrija un dato por favor. El liderazgo de la oposición a la Sedera, no es el Sr. Pouget, fueron la AAVV del Monestir, con su presidente a la cabeza Alfons Berbel. Que este gran señor quiere atribuirse los méritos todos ellos, no es cierto, y si no miren las emerotecas por favor. A cada uno lo suyo. Este señor fué uno de los que salían en la prensa, pero era uno más de los muchos que se manifestaron. El gran trabajo se debe a la AAVV del Barri de Monestir, que además la SEDERTA está dentro del límite de dicho Barrio. Saludos

Reportatges