Contracte de la brossa, una dècada després

La setmana passada, l’Ajuntament de Reus va iniciar els primers passos de la tramitació administrativa per a la convocatòria del concurs públic per adjudicar el contracte de la brossa que tindrà un pressupost de licitació de 13.227.174,40 euros (IVA inclòs), tot superant les xifres de l’encara vigent de més de 10 milions d’euros. Està previst que el plec de clàusules i l’obertura de la convocatòria del concurs públic per adjudicar el contracte s’aprovin durant el ple d’aquest divendres (en directe a Reusdigital.cat) que pot esdevenir maratonià si, tal com ha anunciat la nova regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, també es debaten i es voten en la mateixa sessió les ordenances fiscals i el pressupost municipal pel 2020.

Tota una novetat, després que el passat mandat fos un calvari de qüestions de confiança i pròrrogues per tirar endavant aquests mateixos expedients. En tot cas i mirant encara més enrere, el ple del 25 d’octubre significarà l’epíleg del que es va anomenar el 'conflicte de la brossa' durant el darrer govern del tripartit i del qual tan sols es manté políticament actiu un dels seus protagonistes, Carles Pellicer, en qualitat ara d’alcalde. No convé oblidar tampoc que aquest mateix actor va propiciar el passat mandat la redacció d’un informe que ha servit de pertinaç ariet a la CUP per argumentar que la internalització d’aquest servei estalviaria molts diners als contribuents. Un detall que ha mantingut viva la pugna pública sobre aquesta qüestió durant els darrers anys i que ha suscitat la campanya ‘El negoci de la brossa fa pudor’ per part dels cupaires.

Parlant estrictament de resultats ambientals i no pas del model, els socialistes alerten darrerament dels baixos resultats de la recollida selectiva a la ciutat, que se situa sobre el 30%, quan el 2009 es va marcar un 40% com a objectiu per part dels aleshores gestors.

Algunes dades sobre el concurs del 2009

A l’espera que la nova contracta comenci el procediment administratiu per convocar de nou concurs públic després de gairebé dos anys de retard, és oportú recordar algunes dades de l’anterior procés que es va iniciar formalment el 24 de juliol de 2009 i que (sorprenentment davant les polèmiques prèvies) va comptar amb la unanimitat de totes les forces polítiques de l’aleshores ajuntament (CORI, ICV-EuiA, ERC, PP, CiU i PSC). Concretament, aquell juliol de fa més d’una dècada els grups van aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques particulars per la contractació de la gestió indirecta i en règim de concessió administrativa del servei de neteja de l’espai públic i de recollida de residus municipals i es va convocar també la licitació corresponent.

Com és sabut, el major contracte que signa el consistori i que va impulsar el darrer govern del tripartit local (PSC, ERC i ICV-EuiA) però que pràcticament en la seva totalitat han gestionat els governs de Carles Pellicer. De fet, l’aleshores portaveu de CiU i avui batlle de Reus va dir en aquell ple que “les bases d’aquesta contracta que seran d’una vigència de vuit anys vincularà (i és un tema a tenir en compte) aquest mandat, el proper i l’altre mandat”, una circumstància a la qual va afegir, premonitòriament, que “aquest grup municipal té la voluntat de poder gestionar els futurs quatre anys amb aquesta contracta”. Desig complert, es pot dir.

Segons es va dir en aquella sessió, la previsió inicial era que el nou contracte finalitzés el 30 de novembre de 2017. Una data àmpliament superada a causa de la pròrroga aplicada durant el govern en minoria de Junts per Cat, Ara Reus i ERC. D’acord amb el que va assenyalar l’aleshores regidor de Medi Ambient, Ernest París, els pilars estratègics que es volien complir amb aquella contracta eren sis: tenir neta la ciutat en tot el seu àmbit territorial; potenciar la recollida selectiva marcant l’objectiu pioner a Catalunya que Reus assolís el 40% en recollida selectiva; la gestió eficient de la contracta; un model de servei compromès amb els criteris de sostenibilitat ambiental (emissions i impacte); una aposta per la millora de la percepció ciutadana del servei i, finalment, el rigor i el control del servei cap al concessionari que obtingués la contracta.

A diferència de l’anterior contracta (que datava del 2001), s’incorporava al plec de clàusules la neteja de parcs i jardins. En total, el disseny de la contracta per la qual es convocava concurs partia de 168 treballadors (115 del servei de la neteja i 53 de recollida) que quedaven subrogats, tal i com era imperatiu legalment. Una qüestió gens menor davant la pressió que van sostenir el comitè d’empresa al llarg dels anys previs d’aquesta votació contra el regidor de Medi Ambient i la seva formació. Partint d’aquest capital humà, l’aspiració, també anunciada per París, era que el servei pogués incrementar-se fins les 185 persones.

Recordant el llarg i complicat procés fins assolir un plec de clàusules que aconseguís sumar a tots els grups, el portaveu popular en la sessió, Juan Gallardo, va carregar contra el govern. “El procés que s’ha seguit per arribar a aquest punt no ha estat per nosaltres racional ni desitjable i ha estat farcit de tensions innecessàries” explicava tot i valorar l’assoliment d’un concurs públic sota els principis de transparència, publicitat i lliure concurrència i que l’operador fos privat i s’evités la temptació de partir la contracta. De la seva banda, Pellicer valorava com a fonamental pel vot afirmatiu del seu grup l’acord per a què la taxa únicament augmentés entre l’1 i el 2% malgrat el nou contracte, el canvi de contenidors i la constitució d’una comissió de seguiment del control de la contracta on participarien tots els grups municipals. “Ni partició, ni pèrdua de llocs de treballs i no interferència en la negociació col·lectiva”, resumia el portaveu socialista, Eduard Ortiz, qui, des del govern, havia estat crític amb aquest procés.

Al seu torn d’explicació de vot, el regidor ecosocialista va voler precisar que aquella no era “ni la meva contracta ni la del meu grup” i que celebrava que tothom ho “hagués vist” finalment. “Content d’haver mantingut aquesta posició fins i tot en moments de molta solitud política” concloïa.

L’adjudicació del contracte

Després de la convocatòria efectuada el juliol aprovada per tots els grups, l’adjudicació es va conèixer al ple del desembre de 2009 deparant poques sorpreses. FCC en tornava a ser la guanyadora amb un import de 10,39 euros, lleugerament per sota de la proposta de licitació de 10,95 milions d’euros. En total, s’havien presentat al concurs públic tres empreses: la guanyadora, FCC; Concessionaria Barcelonesa SL i Urbaser SA.

Signat el contracte el febrer de 2010, l’entrada en vigor de la nova neteja es va efectuar al maig d’aquell any i al mes de setembre la nova recollida.