Daniel Villanueva: ‘El curtmetratge ha de tenir model de negoci’

Extasiat encara per les hores viscudes aquest dimarts, tot just després de fer-se realitat el seu viatge cap a Hollywood, el director de l'Escola de Cinema de Reus (ECIR), Daniel Villanueva, toca de peus a terra. Fa balanç de l'èxit assolit pel curtmetratge 'Timecode', dirigit per Juanjo Giménez i coproduït per l'ECIR i Nadir Films, culminat amb la seva nominació al millor curtmetratge de ficció. També afirma que el curtmetratge necessita tenir una indústria i un model de negoci –"amb les televisions i els exhibidors"- i veu la seva escola de cinema, en un futur, al Tecnoparc i amb l'oferta d'un possible grau. Daniel Villanueva també reflexiona sobre el projecte de la Reus Film Office, que es troba a un calaix del govern municipal des de l'aprovació al plenari, el juliol passat.

Com et trobes emocionalment després del gran èxit de ser nominat a l'Oscar?

Encara ho estem paint, és un cúmul d'emocions. Tampoc ens enganyem, és veritat que el curtmetratge ha tingut èxit arreu del món, amb una setantena de premis, però això d'anar a la cerimònia dels Oscars, juntament amb la Palma d'Or, és molt fort. Necessitarem mitja vida per assimilar-ho.

Us esperàveu la nominació, després del recorregut de 'Timecode'?

No sabria dir-te què ens esperàvem. No tinc ni idea de quins barems o els mecanismes que s'utilitzen a l'acadèmia nord-americana. Ja saps que és molt difícil, que tens molt pocs números, però a la vegada tens la mateixa oportunitat que la resta. Somiar és gratis.

Ja teniu pensat el viatge a Los Angeles?

Estem decidint què fem. Tinc entès que el dia 6 de febrer ja hi ha un esmorzar de nominats, implica fer les maletes molt d'hora. Hem de veure com ens organitzem per fer una bona campanya de promoció.

És a dir, que el mes de febrer el passareu allà.

Encara no és segur res, hem de reunir-nos i decidir. De seguida que puguem, agafarem l'avió.

L'acadèmia nord-americana dóna algun tipus d'ajuda financera?

Ho desconec, però diria que no.

Per tant, amb els premis assolits us haureu de finançar el viatge i la promoció.

Ho has dit molt bé. Gràcies que hem fet bossa de diners per poder anar a la gala dels Oscars, en cas contrari hauria estat un greu problema.

I si guanyeu? Heu pensat què direu al discurs d'un minut?

És un tema que li deixo al Juanjo Giménez, que ja comença a trobar-se còmode en aquest paper. Ell parlarà en públic i jo li faré d'acompanyat, ho viuré en primera persona tot plegat. Si guanyem serà un deliciós final a un gran trajecte. Estar nominats ja és un premi i des del dia 22 de maig, que vam guanyar la Palma d'Or, cada dia ha estat un regal.

Quin impacte ha tingut 'Timecode' en l'Escola de Cinema de Reus?

Està per veure encara. Sí que tinc clar que l'escola s'ha posicionat al mapa de la formació audiovisual i espero que l'any que ve ho notem positivament.

S'ha notat un increment de matrícules?

No hem fet una crida ni hem obert matrícules. Sí que hi ha un degoteig constant d'alumnes, de gent que es va interessant, i és certament superior al d'altres anys.

Com es troba el projecte de l'ECIR i cap a on ha d'evolucionar?

L'any que ve farem una separació entre el curs d'introducció a la direcció i un màster de direcció. En el primer àmbit formatiu, els alumnes hauran de fer un curtmetratge entre tots, mentre que en el segon, dirigiran un de forma individual. Enguany hem fet un híbrid, com una prova pilot. D'altra banda, tenim moltes ganes de créixer i fer la mudança al centre de producció audiovisual del Tecnoparc, amb 2.000 metres quadrats i tres platós. I per últim, m'agradaria somiar i perquè no plantejar la creació d'un grau. 'Yes we can' (sí que podem). Tenim moltes ganes d'apostar pel talent.

Ara ja existeix un grau de Comunicació Audiovisual a la URV. Quina diferència aporteu?

Bàsicament, que parlem només de cinema. La comunicació audiovisual és un àmbit molt més ampli.

Teniu els recursos econòmics disponibles com per traslladar-vos al Tecnoparc?

Volem fer una transició natural, suau. Evidentment, no omplirem totes les instal·lacions de cop, són molts diners. Però és un espai que ens permet créixer de manera natural.

Els bancs responen millor ara, per donar finançament?

Tampoc és que m'hi recolzi gaire. No hem estat gaire amics. Això del cinema és una mica de 'marcianos', és quelcom intangible i molt difícil de mesurar pels bancs.

És una cosa artesanal.

Estem parlant d'un ofici. Avui en dia sembla que si no tens una carrera està mal vist. Sí que és cert que l'Institut del Cine i l'Audiovisual (ICA) sembla que s'està posant les piles i donarà 150 milions d'euros per a projectes culturals a Espanya. També que amb el moviment al voltant de les sèries, amb l'arribada de jugadors com Netflix, Amazon o HBO, les regles del joc estan canviant i es fan produccions amb uns pressupostos que abans eren tabú. Tot això és positiu per a la indústria i la formació, perquè si tens una escola i no hi ha llocs de feina, és absurd. Hem nascut en un moment idoni.

Com és realitzar un curtmetratge sense que hi hagi una indústria?

Una cosa és la indústria del cinema, des d'un punt de vista econòmic, i l'altra és com funcionen els curtmetratges. A Espanya hi ha una tradició molt important de festivals de curts, a causa de la crisi han tancat molts, però encara en quedem. I se'n fan molt bons. Per exemple, a la 'shortlist' dels Oscar també hi havia un altre curt català, 'Graffiti', de Lluís Quílez. El curtmetratge és un camp abonat a l'experimentació, no tens tanta pressió financera i es poden fer moltes coses. El sector del curt continuarà sent fort, ara l'hem de convertir en indústria. El curtmetratge ha de tenir un model de negoci i d'això en depenen les televisions i els exhibidors, que els han de projectar als cinemes.

Quines són les noves produccions que es faran a l'ECIR?

Enguany cada alumne farà un curtmetratge. Per tant, l'escola haurà de produir 14 curts, estem acabant els guions i és una experiència titànica. Amb tot, està sent dur i meravellós. La idea és que cada alumne sigui director i a la vegada desenvolupi la resta de rols amb els altres curts.

Què en sap del projecte de la Reus Film Office?

La darrera notícia que tinc del projecte és quan es va aprovar al plenari. I fins aquí puc llegir. És un projecte personal, d'aposta pel territori com a plató audiovisual i generació de riquesa. Només cal mirar a Tarragona, el darrer any s'han fet 100 rodatges, Barcelona està saturada i els localitzadors cerquen nous espais. Ho tenim tot de cara i només fa falta que es posin d'acord i deixin fer.

Des de fa anys intenta aixecar una pel·lícula d'animació, ‘Carnivaland’. Com es troba el projecte?

Ja porto gairebé 6 anys amb la pel·lícula. És preciós perquè s'obren portes i segueixo tenint el mateix esperit. Això és com el vi, el temps no afecta, cada dia que passa el projecte, d'alguna manera o altra, agafa volum o credibilitat, sigui a través de l'escola o de les presentacions que fem. Tindrem notícies aviat.