D’arbres i d’obres, una conciliació difícil

Abans de Nadal, la tala d’un parell d’antics pins a la plaça de Catalunya va generar una certa polèmica entre el consistori de Reus i el veïnat de l’entorn que va rebre el suport de l’entitat ecologista Gepec. ”Els arbres no són mobiliari urbà” addueixen des de l’entitat mediambientalista per argumentar que no es poden canviar igual que un banc o una paperera. Malgrat l’oposició a la substitució dels majestuosos pins per magnòlies basada en qüestions de “seguretat”, els arbres de la plaça van acabar podats.

El fet que les grues i el formigó portin una etapa ben llarga en repòs a causa de la considerable baixada de les reformes urbanístiques i el daltabaix en el món de la construcció ha provocat en els darrers anys que la recurrent controvèrsia entre obres i arbres porti un temps esmorteïda malgrat que –com s’ha vist en l’exemple de la plaça de Catalunya- no resolta permanentment. Més enllà dels valors intrínsecament estètics, una ciutat més verda aporta un conjunt de beneficis en àmbits com la salut, la seguretat, la cohesió social, segons al·leguen des de l’entitat mediambiental reusenca. “Els números tenen força comunicativa” comenta Ramon Ferré, tècnic del Gepec, que explica que, segons un estudi científic, el 83% dels alumnes d’una escola van millorar les seves capacitats en llengua, ciència i matemàtiques després de convertir el seu pati en un espai verd. Millora del sobrepès, reducció de la mortalitat i de la incidència de certes malalties com el càncer, la miopia o malalties nefrítiques són altres dels resultats positius d’altres estudis que han mesurat la conveniència de tenir arbres i vegetació a prop de les zones de residència, d’estudi o de feina. De fet, segons cita Ferré, un altre estudi va demostrar que les zones verdes revaloritzen un 11% el preu d’un immoble. Tot i aquestes dades, el tècnic considera que al nostre país hi ha “la filosofia que si el bosc està brut, treus el bosc i així està tot net” en relació a la gestió de qüestions complexes com ara el manteniment de les zones verdes on es poden donar situacions de caiguda de fulla, malalties de les espècies, queixes del veïnat, etc… 

Sense ànim d’exhaustivitat, Reusdigital.cat fa un repàs a diverses obres de la ciutat de les darreres dècades i a les polèmiques públiques referents a la tala de diferents espècies vegetals. Algunes d’elles són episodis prou coneguts de la història local, d’altres van generar només alguns titulars més o menys oblidats. 

Pel moment històric i la seva vinculació al primer col·lectiu ecologista de la ciutat, Flors i Violes, és pertinent parlar de la mobilització que la tala de plataners de la carretera Reus-Castellvell va generar a principis de la dècada dels vuitanta.  Impulsada per la Diputació de Tarragona, l’obra va quedar aturada per la pressió ciutadana davant la decisió de tallar els arbres, una decisió que al Diario de Reus Anzame criticava a la columna “Carretera de Castellvell o del cementiri” perquè “la nefasta carretera continua cobrant-se víctimes mortals”. De la seva banda, el col·lectiu reflexionava el 1983 a través d’uns cartells que “abans de tallar cap arbre caldria pensar en com volem la carretera de Castellvell, en si ha de ser una via ràpida o una carretera-passeig?”. A principis de 1984, una trentena d’entitats signava el manifest contra la remodelació impulsada per la Diputació i l’aleshores alcalde Anton Borrell anunciava públicament que el projecte de millora del tram aniria a debat públic. Emmarcat en un context molt determinat en què la ciutat encara no disposava de cap zona verda, la mobilització de la carretera de Castellvell va ser un dels primers exemples de denúncia i mobilització davant la possibilitat que part d’un arbrat desaparegués. 

La conflictiva reforma de la plaça de la Llibertat

Ja a finals de la dècada dels noranta, un altre dels canvis urbanístics importants que va viure la ciutat va ser la reforma de la plaça de la Llibertat i la construcció del pàrquing subterrani. D’aquesta forma desapareixien els parterres laterals amb vegetació i arbres i aquesta cèntrica plaça transformava radicalment el seu aspecte convertint-se en un espai dur. En total, segons es va dir en aquella època, a la plaça de la Llibertat hi havia 94 arbres dels quals “s’aprofitarien” una cinquantena a causa dels diferents problemes fitosanitaris que patien alguns exemplars. 

Més enllà dels titulars que van generar les qualitats dels materials de l’obra i un seguit d’incidents relacionats amb la seva execució que va capitalitzar el PP, el Gepec expressava davant l’administració el 1999 els seus “dubtes sobre la necessitat de destruir les jardineres per a poder realitzar aquest pàrquing subterrani” i demanava el consistori el projecte per “poder valorar aquesta necessitat”. En el mateix escrit també sol·licitava “on anirien a parar els arbres transplantats” i “les malalties causants de la tala i trituració dels arbres existents”. Durant els mesos següents, l’entitat ecologista i l’ajuntament van mantenir una contínua relació d’escrits en què els mediambientalistes preguntaven sobre exemplars concrets i el consistori hi donava resposta tot rebutjant les demandes. Un dels exemples d’aquesta correspondència va ser la instància presentada el 8 de març de 1999 per l’entitat sobre la tala d’una Washingtònia Robusta a l’esmentada plaça en què el regidor corresponent, Eduard Ortiz, hi responia unes setmanes més tard que es tractava en realitat d’un “trachicarpus fortune II” i que “ja fa uns tres anys que es va talar doncs va morir sense conèixer-ne les causes”. 

Tala al dipòsit de vehicles

Probablement per la seva ubicació perifèrica a la ciutat, la tala d’arbres del dipòsit de vehicles de 1998 és menys recordada. D’acord amb els titulars periodístics de l’època cap responsable polític es va responsabilitzar de l’actuació. Concretament, 64 arbres de més de 30 anys de vida i bon estat fonològic van ser tallats a causa d’unes obres d’acondicionament i llençats en un abocador, segons va denunciar la premsa durant mesos.

Zona de Mas Iglésias

Directament afectats per la urbanització i condicionament de la zona de Mas Iglésias que aleshores es desenvolupava urbanísticament va ser la desaparició de part del bosc d’aquest indret encara sense urbanitzar a finals dels noranta. D’aquesta forma, el gener de 1999 el Gepec denunciava que s’havien tallat pins i sotabosc típic en aquesta zona reusenca que superaven el centenar d’anys. En el mateix comunicat, l’entitat ecologista interrogava l’ajuntament sobre la desaparició d’unes mèlies al primer tram de la Riera Miró que aleshores es reformava. De forma similar al cas de la plaça de la Llibertat, la resposta de l’administració corregia l’entitat i assegurava que els arbres que havien desaparegut eren tilers i que “no corresponien al tipus especificats en el contracte objecte de subministre”, un motiu pel qual es va requerir “l’adjudicatària la substitució” dels exemplars. 

Polèmica als passejos

Després de la construcció i reforma de la plaça de la Llibertat, una de les campanyes més actives que va realitzar el Gepec per oposar-se a la possible desaparició d’arbres d’un espai va ser en plantejar-se reformular els passejos Prim i Sunyer. Una obra que ja va ser de per si polèmica tenint en compte el descontentament popular que havia provocat el 1992 una primera fase que va quedar aturada. Segons va anunciar el govern, la nova proposta plantejada a finals del noranta tenia per objectiu ampliar l’ús de vianants i la dinamització del comerç tot i que la polèmica es va generar a causa d’un projecte iniciat per l’oposició. I és que aprofitant les noves obres, CiU va proposar amb el suport d’Unió de Botiguers afegir-hi un pàrquing subterrani que donés continuïtat al de la plaça de les Oques. Aquesta iniciativa que es va plantejar a través d’una moció va generar una activa campanya per part del Gepec contra la idea de forma que es van penjar cartells (“Els vells també tenim dret a viure”) i es va seguir una activa campanya de premsa en què hi havia acusacions creuades al respecte d’aquest tema.

La poda d’uns oms i la construcció de la Caserna de la Guàrdia Urbana 

“Per si no fos prou molest caminar per Reus enmig d’un laberint d’obres, tanques sense senyalitzar, carrers amb forats, calçades en mal estat, i maquinària pesant i sorollosa arreu, els vianants hem de conviure amb la tala massiva d’arbres que no respon a cap planificació urbana coherent i que no contempla el trasplantament com a alternativa”. Representatives d’una època finiquitada de moment, aquestes línies corresponen al primer paràgraf d’una nota de premsa en què el Gepec denunciava la tala d’una vintena d’oms en bon estat de salut al voltant de la nova caserna de la Guàrdia Urbana. 

L’entorn de la Fira, una de les darreres polèmiques

Molt més propera en el temps va ser la polèmica que va generar la tala d’un cedre de grans dimensions a l’entorn de l’actual centre comercial de La Fira el 2010, una denúncia que va realitzar l’aleshores grup municipal de CiU a Reus. La formació nacionalista, que es trobava a l’oposició, va alertar d’aquest fet mentre que el govern municipal va assegurar que l’arbre entorpia el desenvolupament de les obres  que es realitzaven al Parc Sant Jordi. Aquesta actuació va provocar, a més, un enfrontament de diferents veïns amb els operaris encarregats de la tala.