Divendres, 29 de Març de 2024

Demetrio Montseny, un revolucionari castrista de sang reusenca

Els seus èxits militars van tenir com a recompensa l'ascens a comandant, signat pel mateix Fidel

01 de Març de 2020, per Jordi Garcia Arnau
  • Una imatge de Montseny

    Arxiu Marta Montseny

Rere la revolució cubana de 1959 s'hi amaga el fill d'un fuster de Reus que va emigrar a l'illa a principis del segle XX. Demetrio Montseny 'Villa' va ser el protagonista de l'alliberament de Guantánamo i es va acabar convertint en un dels generals més prestigiosos de l'entorn dels germans Castro. El pare de Demetrio Montseny Villa va ser Josep Montseny i Gual, nascut a la capital del Baix Camp el 12 de febrer de 1882, i que encara figurava als censos de la ciutat de l'any 1900. Per tant, va ser ben entrat el segle XX quan Josep Montseny i Gual va deixar la nostra ciutat.

De la política a les armes

Allà hi va continuar amb la seva professió de fuster, en un sanatori que la colònia de catalana tenia a Guantánamo. Josep Montseny es va casar amb una dona que feia de bugadera al mateix sanatori. El 8 d'octubre de 1925 va néixer Demetrio Montseny, primer i únic fill de la parella. Cal indicar que tot i que es va posar Villa com com a segon, sembla que això no és correcte, ja que 'Villa' és el renom que va rebre com a guerriller.

La mort prematura de Josep Montseny Gual va obligar el seu fill a deixar els estudis als 15 anys i començar a treballar en feines precàries. Amb 19 anys va poder ingressar als ferrocarrils cubans i, a partir d'aquell moment, es va començar a implicar en la lluita obrera tot integrant-se en el Partit Socialista Popular. El cop d'estat militar de Fulgencio Batista, el 1952, va fer que es radicalitzés en els seus posicionaments i entrés a formar part com a guerriller a les Forces Armades Revolucionàries, on va conèixer un Raúl Castro que va ser el seu cap militar.

De la presó als sabotatges

Demetrio Montseny i el Movimiento Revolucionario van entendre la necessitat de "lluitar amb les armes contra les armes" del règim totalitari de Batista, de manera que van haver de fer assalts per proveir-se d'armament en perilloses accions. En aquestes va coincidir amb altres revolucionaris cubans d'origen català, com Luis Felipe Rosell, Papín Moll o Raúl Pujol (aquest últim, mort a mans de la policia batistiana a Santiago de Cuba en una emboscada en què hi va ser present Montseny).

El revolucionari d'origen reusenc va patir situacions complicades que el van dur a la presó. Però el moment més crític va ser l'explosió d'un arsenal d'armes, el 1957, de la qual en va sortir malferit però de la qual es va recuperar satisfactòriament a l'ambulatori del Centro benéfico catalán de Guantánamo. L'experiència que va agafar en explosius el va dur a muntar una fàbrica de bombes a Santiago de Cuba. Amb les FAR, i sota les ordres de Raúl Castro, va protagontzar actes de sabotatge de vies del tren i de carreteres que donaven accés a la població de Caimanera.

Ajudant executiu del 'Che'

Les seves accions van permetre la conquesta d'aquesta població portuària molt propera a Guantánamo, i coneguda a més per ser la que va acollir més prostíbuls de tot el Carib, on hi circulaven amb abundància l'alcohol i altres drogues. Els èxits militars de Demetrio Montseny van tenir com a recompensa l'ascens a comandant, signat pel mateix Fidel Castro. Poc després va arribar la conquesta de Guantánamo i la fugida de Cuba del dictador Batista, el que permetria l'arribada al poder dels germans Castro i, amb això, l'èxit de la revolució a tota l'illa.

Fidel Castro va visitar Guantánamo per primer cop com a Comandant en cap el febrer de 1959 acompanyat de Demetrio Montseny,  tal i com confirmen nombroses fotografies. Amb posterioritat al triomf de la revolució, va ser designat ajudant executiu del 'Che' Guevara i més endavant va ser nomenat agregat militar a Txecoslovàquia (el 1970) i a la Unió Soviètica (el 1979). Va morir a Cuba el 27 de juny del 2011, amb 85 anys, tot recordant que el seu pare havia nascut a Reus.

(Aquest article ha recullit informació, entre altres fonts, del reportatge 'El català que va alliberar Guantánamo' de Josep Maria Montseny, publicat a l'Ara Diumenge)

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics