Cookie control
Dilluns, 25 de Maig de 2020

Deu anys després de Reus Decideix

Es compleix una dècada de la votació sobre la independència a la nostra ciutat

25 d'Abril de 2020, per Jordi Garcia Arnau
  • Galeria d'imatges de cartelleria i documentació de Reus Decideix

    Reus Decideix

  • Reus Decideix

  • Reus Decideix

  • Reus Decideix

  • Reus Decideix

Ara fa 10 anys que Reus va ser la capital de sobiranisme català. El moviment que va néixer a Arenys de Munt a l'estiu del 2009 va arribar a fer-se gran amb la jornada del 25 d'abril de 2010, quan ciutats tant importants com Lleida, Girona, Manresa i Reus van ser convocades a les urnes per contestar a una pregunta tan senzilla com transcendental: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". L'anhel de generacions i generacions de catalans de fa segles tornava a estar sobre la taula, concretament sobre una mesa de votacions.

Reus Decideix

La presentació de la plataforma Reus Decideix es va fer el 3 de març en un Teatre Bartrina ple a vessar. Xavier Plana, David Amigó, Miquel Saperas, Biel Ferrer i el president de la plataforma, Joan Ballester, van donar el tret de sortida al camí que va acabar sent l'inici d'una data per al record de molts reusencs, el 25 d'abril. Un record del qual ara se celebra el 10è aniversari, i justament per aquest motiu s'havien previst una sèrie d'actes per commemorar l'efemèride, i que s'han hagut de posposar per culpa de la crisi de la Covid-19. Amb tot, i un cop tornem a la normalitat, es podran dur a terme.

Reus Decideix es va crear quan ja hi havia hagut prop d'un milió de catalans cridats a les urnes per decidir el futur del país. Dels 260.000 que van participar en les dues primeres onades de votacions, més del 94% ho havia fet a favor del 'sí' i menys del 3% ho havia fet a favor del 'no'. La jornada de referèndums del 25 d'abril de 2010 va ser la tercera gran onada que s'organitzava. També va ser la que va aplegar més municipis de les quatre que es van fer, entre el 2009 i el 2011. Amb els 211 pobles que van votar el 25-A es va superar la barrera dels 500.000 vots favorables i dels 2.250.000 catalans convocats a decidir el futur del país.

Tot i no ser ni oficial ni vinculant, els organitzadors del referèndum es van aplicar per fer-lo amb la màxima normalitat i cercant la crida al vot entre la ciutadania de Reus. Així doncs, el dia 10 d'abril, es va fer l'inici de campanya amb la típica enganxada de cartells. Es van organitzar debats amb presència de defensors del 'sí' i del 'no' on hi van participar, entre d'altres, l'exdiputada del PP Montserrat Nebreda, o Elisenda Paluzie, l'actual presidenta de l'ANC. També es va organitzar d'una actuació musical, amb la presència de l'Elèctrica Dharma, i el visionat, en pantalla gegant, del clàssic de lliga entre Reial Madrid i el FC Barcelona. I tot això, amb un pressupost molt limitat de 30.000 euros, provinents bàsicament d'aportacions personals.

La feia feta per Reus Decideix va ser premiada amb l'elecció de la ciutat com a seu nacional de la tercera onada de referèndums, per davant d'altres capitals catalanes. Reus va ser capital de les consultes del 25-A, i això la va situar en primera línia informativa de tots els mitjans nacionals i internacionals.

El 25-A

Més de 13.000 reusencs van participar a la consulta, concretament 13.155, el 14,72% dels convocats del cens. Però aquesta xifra s'eleva fins al 17,6% si no s'hi inclou el vot dels joves de 16 a 18 anys i el dels immigrants que no tenen dret de vot en les eleccions convocades per l'administració pública. A Reus, 89.397 persones majors de 16 anys van ser cridades a votar en els 19 col·legis distribuïts per la ciutat. Reus va ser la segona ciutat catalana en nombre d'habitants que va fer la consulta de la jornada del 25-A de 2010, tan sols per darrere de la Lleida, governada pel socialista Àngel Ros, i on només el 8.21% va acudir a les urnes.

Però en el conjunt el conjunt dels 211 pobles que van ser cridats a les urnes el 25-A, la participació va ser del 17.50%. Aquesta va ser especialment destacada en ciutats com Girona (amb el 20%), Igualada (22,56%) i Olot (26,8%). Els caps de llista i regidors Empar Pont (ERC), Ernest París (IC-Verds) i Ariel Santamaria (CORI) van anar a votar a la jornada del 25-A. També va participar en la consulta qui va ser president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Però més enllà dels polítics locals, a Reus també van venir per fer el seguiment de la jornada qui havia estat secretari general d'ERC i del PI, Àngel Colom, Montserrat Candini de l'extinta CDC i Joan Carretero, president de Reagrupament, qui ja tenia en perspectiva un futur referèndum a nivell nacional.

Cal destacar també la presència a Reus d'un bon nombre de la cinquantena d'observadors internacionals que van estat presents pel 25-A, i que van valorar correctament el desenvolupament de la consulta i el rigor en el control del vot. Entre els observadors hi van ser Edgardo Vázquez Rivera, director de la campanya electoral de Barack Obama a Puerto Rico, i altres diputats i polítics de nacions sense estat, com Escòcia, Còrsega, Sardenya, Euskadi, Flandes i Quebec. De Flandes va venir l'eurodiputat Jan Jambon i, de Nova Caledònia, Roch Ahaocas. Molts menys quilòmetres van haver de fer els representants d'Eusko Alkaratsuna i de Batasuna Jone Goirizelaya, Txelui Moreno i l'històric dirigent Tasio Erkizia, amb el qual vaig tenir el privilegi de fer-m'hi una fotografia amb la seva inseparable 'txapela'.

Una novetat del 25-A va ser que la possibilitat que els ciutadans del País Valencià també hi participessin, ni que fos de manera simbòlica. Ulldecona i Alcanar van posar a disposició dels ciutadans valencians la possibilitat de votar amb la voluntat que l'exercici del dret a decidir arribés a tots els Països Catalans. Entre els 211 municipis que van participar en el 25-A i va haver poblacions del Camp tant importants com Valls, Cambrils, Riudoms, la Selva del Camp, Vila-seca de Solcina, Torredembarra o el Morell.

Les conseqüències

Aquesta tercera onada de referèndums de la qual ara en celebrem els 10 anys va permetre l'esclat popular que va representar la manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona per la sentència adversa a l'estatut català sota el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Amb el suport de tots el partits catalans (excepte PP i Cs), i amb la presència d'Artur Mas, de CDC, i de José Montilla, del PSC,  com a president de la Generalitat del moment, es van omplir els carrers de la capital.

Una altra conseqüència que té a veure directament amb la nostra ciutat és el pas cap a l'independentisme que va fer CDC en el congrés celebrat a casa nostra el març del 2012. Al novembre del 2014 vam veure el primer referèndum a nivell nacional, en el qual hi van participar 2.300.000 persones i el suport a la independència va aconseguir el 81% d'aquests vots (el 'no' es va endur menys del 5%).

La tercera i última vegada, per ara, que s'ha anat a les urnes per decidir sobre la independència de Catalunya va ser l'1 d'octubre de 2017. Molts catalans recorden a les seves carns i tenen molt vives les imatges d'aquella jornada on de nou 2.300.000 catalans van anar a votar, i on el 'sí' a la independència va arribar al 90,2% i el 'no' al 7,8%. Arribarà un nou referèndum? Serà vinculant? Es podrà aplicar el resultat sense que la violència per part de l'Estat espanyol hi sigui present ? Els nostres polítics podran ser lliures per fer cas a la voluntat popular? Preguntes sense resposta que em vénen al cap en aquest trist moment de confinament que patim tots.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reus decideix reusdigital reus diari digital 2010 2020
reus decideix reusdigital reus diari digital 2010 2020
reus decideix reusdigital reus diari digital 2010 2020
reus decideix reusdigital reus diari digital 2010 2020

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics