Dissabte, 20 d'Octubre de 2018

Dos-cents anys del primer servei regular de diligències entre Reus i Barcelona

Va ser el primer de tot l’Estat espanyol per a passatgers

01 de Març de 2015, per Isabel Martínez
  • Anunci del sevei de diligència

     

  • Rebut del servei de diligència

     

  • Avís als viatgers de la diligència

     

  • Reglament del servei de diligència

     

  • Descoberta de la placa que commemora els 200 anys del primer servei de diligència regular a tot l'Estat, entre Reus i Barcelona

    Cedida

Un primer de març de 1815 un vehicle amb tracció animal i adreçat al servei regular i diari de passatgers i mercaderies entre les ciutats de Reus i Barcelona va fer història. Es tractava de la primera diligència de l’Estat espanyol entesa com a transport diari de productes i clients que unia aquestes importants ciutats catalanes. Un servei que va estar en actiu fins l’any 1865 quan la competència del tren va acabar amb aquesta reeixida experiència de transport.

Segons el cronista reusenc del segle XIX, Andreu de Bofarull, la iniciativa empresarial va tirar endavant de la mà de Josep Brunet que va intuir les possibilitats d’aquest servei. Cal pensar que, fins aleshores, el sistema de correu únicament unia les dues ciutats un cop a la setmana. Segons narra Bofarull, Brunet va obrir una subscripció per aplegar els fons econòmics necessaris per tirar endavant l’empresa.

El cronista també afirma que el primer cotxe de cavalls de la diligència va sortir d’una fonda del carrer de Jesús que -algunes fonts- situarien en els actuals números 3-5 d’aquesta comercial via reusenca. Amb motiu del bicentenari, precisament, aquest serà l’emplaçament en el qual l’Ajuntament de Reus ha descobert una placa commemorativa, aquest dilluns, i ha exposat el ban original que autoritzava la posada en marxa el nou servei.

Un viatge de dotze hores

Al respecte de la durada inicial del trajecte, el ban del marquès del Campo Sagrado la situava en unes dotze hores i el preu en cent rals, quantitat en la qual anava inclòs el dinar a Vilafranca. A banda d’aquesta aturada, el reglament inicial també incloïa 3 parades més durant el viatge.

Qui era Josep Brunet?

Tot citant Güell i Mercader, l’historiador Pere Anguera afirmava en un estudi de la dècada dels noranta que la idea i els diners de l’empresa van sortir dels contertulis de Brunet, el qual havia estat exiliat com a membre d’una societat secreta coneguda com la dels Filadelfios a França, destí en el qual s’hauria interessat pel sistema de transport.

Objectiu, el comerç

Per la seva banda, l’historiador Ezequiel Gort puntualitza que el servei va ser el primer regular de tot l’Estat espanyol però que amb anterioritat ja existien diligències que unien diferents punts geogràfics. També destaca l’avanç que va representar pel comerç i afegeix que aleshores “la gent es movia a peu o a cavall si havia de fer via”. En aquest sentit, afegeix que les diligències van potenciar la relació comercial en “establir una línia estable perquè els mercaders de Reus tinguessin un accés ràpid i còmode a Barcelona i al revés”.

De fet, segons Bofarull i altres autors, el 1811 Reus disposava de trenta-cinc cases de comerç que estaven acreditades tant al país com a l’estranger. Una empenta comercial que, de fet, se sustentava en bona part en el negoci de l’aiguardent originat a Reus a partir del segle XVIII. Un comerç que al final de la Guerra del Francès i el retorn a l’Antic Règim es va mantenir. D’aquesta forma,  el 1817 Reus va elevar una petició al rei Ferran VII per demanar autorització per crear un consolat i un col·legi de corredors.

Pocs anys després, el 1821 estan acreditats nombrosos consolats a Reus (EUA, Dinamarca, Suècia i Noruega, Holanda, Prússia, Anglaterra, Àustria, Bohèmia, Estats pontificis i Sardenya), fet que –inevitablement- parla de la consolidació comercial de la plaça i dels negocis que es duien a terme. Una altra dada interessant és que entre 1816 i 1820 s’invertiren gairebé 2,3 milions de rals en obres de millora del port de Salou, infraestructura que els comerciants reusencs empraven per negociar amb els seus productes.

Després de més de mig segle d’activitat, l’abril de 1865, la posada en marxa de la línia fèrria entre València i Barcelona va acabar amb el sistema regular de diligències. Impossible competir amb un nou mitjà de transport que convertia les dotze hores de viatge a cavall en tan sols en 3 amb major comoditat i economia

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital diligència sevei regular de passatgers entre Reus i Barcelona
reusdigital.cat Reus Diari Digital diligència sevei regular de passatgers entre Reus i Barcelona
reusdigital.cat Reus Diari Digital diligència sevei regular de passatgers entre Reus i Barcelona
reusdigital.cat Reus Diari Digital descoberta placa viatge diligència

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)