Divendres, 29 de Març de 2024

Dues incorporacions d’alçada

Reus ha batejat recentment al gegant Pere el Gran de la colla de l’Institut Pere Mata i al gegantó Pau Miró del barri Horts de Miró

25 d'Agost de 2015, per Isabel Martínez
  • El gegantó Pau Miró

    Cedida

  • Gegant Pere el Gran

    Cedida

Manifestació lúdica de la festa però també referència simbòlica que identifica una col·lectivitat. D’aquesta forma valora l’etnòleg Salvador Palomar, els objectius d’uns elements festius com són els gegants, dels quals, recentment, la ciutat ha sumat una nova parella festiva impulsada per dues entitats ben diferents: una associació de barri, la d’Horts de Miró, i la colla de l’Institut Pere Mata de Reus. Tot i que els dos nous elements festius tenen poc a veure entre si, la confluència en el temps dels dos projectes mostra que aquestes manifestacions tenen una molt bona salut a la capital del Baix Camp.

Amb un pes de 70 quilos, una alçada de més de 3 metres d’alçada i realitzat amb la tècnica del cartró pedra, el gegant Pere el Gran té una factura “arcaica”, segons Aleix Álvarez, membre del taller Avall, responsable de la seva creació i execució. Directament inspirat en el conjunt artístic i simbòlic del Pere Mata, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, el gegant representa un rei amb aspecte medievalitzant que assenyala amb el dit el terra com a mostra de la seva simbologia terrenal. A partir d’un acurat estudi dels detalls arquitectònics del Pere Mata i del seu Pavelló dels Distingits, Álvarez enumera l’exhaustiva llista d’elements que s’han traslladat a la figura des de l’au fènix present a la corona que representa el renaixement i, per tant, l’ideal de guariment dels malalts que entraven a la institució a les al·lusions a la fe i al treball presents als medallons, per citar-ne només alguns. I com no podia ser d’altra manera, una rosa de Reus omnipresent en tot l’element festiu.

La idea és completar el gegant amb una reina que, al igual que Pere, portarà un nom femení intrínsecament reusenc i que serà una al·legoria de l’espiritualitat. 

Més enllà de les seves característiques visuals, el nou gegant de la colla del Pere Mata, integrada per una trentena de persones, va nèixer com a projecte cap a l’any 2013. Anteriorment, l’institut Pere Mata tenia dos gegants de mitjans del segle XX construïts per Aragonesas de Fiestas que la nova colla va considerar “no representatius de la institució”, segons Jordi Parreu, cap de la colla. D’aquesta forma, el projecte de construir-ne una nova parella va iniciar-se el 2013 amb la complicitat del taller Avall. “Des que ens van animar com a colla el 2013 no hem parat” explica Parreu que afegeix que “el que volem com a entitat és que es vegi la ciutat”, motiu pel qual han fet un gran nombre de sortides a nivell de barris i fora vila. A més, explica que com a colla és un al·licient importantíssim quan en motiu de les festes que organitzen a la institució “veuen com els pacients surten de la rutina i ballen” amb els gegants.

De la seva banda, el també recentment batejat gegantó Pau Miró respon a una filosofia diferent. Fruit de la iniciativa de l’associació de veïns d’Horts de Miró, espai que antigament estava format per una sèrie d’horts i que ara és una nova zona residencial, el que s’ha buscat és posar a l’abast dels veïns, especialment els més joves, un element identitari, segons la presidenta veïnal, Eva Maria Mateu. Batejat en el marc de la I Fira de l’Hort que va organitzar l’associació el passat mes de maig, l’associació veïnal treballa ara per cohesionar un grup de joves que el portin amb un acompanyament musical adequat.

No obstant això, la figura, obra de l’escultor reusenc Manel Llaurador també autor d’altres elements festius reusencs, s’inspira en una realitat versemblant amb la història de l’espai: un senyoret terratinent de principis del segle XX. Una figura que, a mig termini, s’acompanyarà d’una gegantona de característiques similars.  Amb 20 quilos de pes i creat amb la tècnica de la resina de polièster, el gegantó evoca també un passat encara molt llunyà que pot ser interessant per les noves generacions residents al barri.

Per la seva banda, Salvador Palomar valora molt positivament aquestes iniciatives que “estimulen que les referències festives siguin de qualitat, dinàmiques i participatives” i afegeix que “s’ha de buscar la manera que participin i siguin de tota la ciutat” perquè –conclou- “hi ha d’haver espai per tothom en la festa”.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics