Dissabte, 28 d'Octubre de 2017

‘El 98% dels pacients amb obesitat mòrbida necessiten una cirurgia’

La llista d'espera s'ha reduït als dos anys i aquest 2017 està previst fer-ne 200 intervencions

28 de Setembre de 2017, per Enrique Canovaca
  • Membres del servei de Cirurgia Bariàtrica de l'Hospital Sant Joan

    Enrique Canovaca

  • Enrique Canovaca

"El 98% dels pacients que pateixen obesitat mòrbida necessiten una cirurgia per millorar la situació d'una malaltia que és crònica i progressiva". Són les paraules del director del Servei de Cirurgia de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus i del Departament de Cirurgia de la Facultat de Medicina de la URV, el professor Daniel del Castillo, qui assegura també que "entre el 80 i 90%" dels pacients millora ostensiblement. Reus és referència en cirurgia bariàtrica a la demarcació de Tarragona i Catalunya, però no només en el nombre d'operacions -el més elevat en un centre públic de tot el país- sinó també en investigació. De fet, la Federació internacional de cirurgia per obesitat i desordres metabòlics (IFSO) ha donat, recentment, el primer premi com a millor comunicació a una investigació d'un grup de metges vinculats a la unitat de l'hospital reusenc.

L'obesitat mòrbida es defineix per l'índex de massa corporal, és a dir, de la divisió del pes per la talla en metres quadrats. "Segons les normes de les societat científiques, quan algú té més de 40 quilos per metre quadrat, pateix la malaltia", assegura el doctor Del Castillo, una quantitat però que baixa fins als 35 quilos per metre quadrat quan l'obesitat ha provocat d'altres patologies com hipertensió arterial, apnea de la son, diabetis mellitus, dislipèmia o artrosi molt avançada.

Fins i tot, el cirurgià parla d'un conjunt de pacients que tenen patologies associades i en els quals és impossible controlar la diabetis. "En aquests casos, es considera els beneficis de la cirurgia  a partir de 30 quilos per metre quadrat i el que es fa ja no és una cirurgia bariàtrica, sinó metabòlica", puntualitza Daniel del Castillo. L'Hospital Sant Joan porta més de 25 anys sent referència en aquesta especialitat, amb aproximadament unes 1.500 operacions, i evidentment, s'ha millorat en les tècniques quirúrgiques.

"Ara tenim la laparoscòpia, una cirurgia mínimament invasiva que ha estat una revolució perquè els pacients tenen menys complicacions i tens una tècnica més afinada", continua Del Castillo, qui assegura que els resultats de les operacions són excel·lents i en pràcticament tots els casos es nota una millora. Durant el procés hi entra en joc la dietista i nutricionista Dra. Alicia Molina López, qui es dedica a visitar els pacients abans de la cirurgia, "per proposar estudis", i després, "per fer un seguiment als sis mesos i els12".

Els mals hàbits alimentaris, principal causa de l'obesitat mòrbida

De fet, es calcula que els pacients que han passat pel quiròfan per reduir la seva massa corporal hauran d'estar en revisió un mínim de 10 anys. Molina López, que també és doctora en biomedicina, assegura que fa uns anys la prevalença de l'obesitat mòrbida se situava al voltant del 15%, però ara s'ha produït un increment. "Cada vegada hi ha més ingesta de greixos, especialment els saturats, una menor activitat física i un estil de vida sedentari que influeixen en la incidència de la malaltia", explica la doctora.

Evidentment, la genètica hi influeix però encara més els hàbits de vida. "Cal subratllar als pacients que la cirurgia no cura la malaltia, els dona un cop de mà i per això es recomana 10 anys de seguiment amb l'endocrinòleg, la dietista, la nutricionista, i evidentment, l'equip quirúrgic. Que vinguin cada any i es facin una analítica", adverteix el doctor Del Castillo. De fet, "algunes operacions poden comportar una mala absorció i que el cos tingui carència de vitamines i proteïnes", continua el cap de la unitat de Cirurgia Bariàtrica.

Perquè una intervenció es consideri exitosa, el pacient ha de perdre un mínim del 50% del seu sobrepès: "si no s'aconsegueix no vol dir que la intervenció estigui mal feta, ja que l'operació té per l'objectiu ajudar-lo a corregir uns hàbits alimentaris que estan molt alterats". Un dels punts que més preocupa als professionals és l'estat psicològic de les persones amb obesitat mòrbida, un fet que millora ostensiblement després de les operacions, segons els psiquiatres que els visiten.

Llista d'espera de dos anys

Una vegada s'ha operat al pacient, el risc és que torni als mals hàbits: "intentem que el pacient no se'ns escapi, en base a trucades telefòniques, per fer un seguiment", comenta el doctor del Castillo, qui assegura que a hores d'ara hi ha una llista d'espera del voltant de 2 anys. Abans, quan es feien entre 60 i 70 operacions l'any, el temps era força superior, "d'uns 4 o 5 anys".

"No és una llista freda, s'avalua la prioritat dels pacients, en funció de l'edat, les malalties associades etc... Per exemple, si una persona ha tingut un infart de miocardi, tindrà priorat. En canvi, una persona jove sense malalties associades no té tant preferència", explica el doctor del Castillo. Amb posterioritat, puntualitza que aquest pacient jove s'ha operar "sí o sí" perquè en cas contrari la malaltia farà el seu efecte i el pes creixerà de forma descontrolada.

Referència investigadora

A més de les intervencions clíniques, la unitat de cirurgia bariàtrica de l'hospital reusenc i el departament de la mateixa especialitat a la facultat de medicina de la URV són referència en l'àmbit acadèmic. "A l'Estat som el grup que més tesis presentem sobre aquesta temàtica i som l'única Facultat que té una assignatura optativa sota el títol 'Cirurgia bariàtrica i metabòlica'", assegura del Castillo.

La professora referent en investigacions i recerca quirúrgica és la Dra. Fàtima Sabench: "reproduïm els models quirúrgics amb rates i podem saber com la cirurgia pot modular la resposta metabòlica". Les rates permeten obtenir respostes ràpides i establir similituds respecte al sistema hormonal, les substàncies que segreguen el pàncrees o l'estómac, o els canvis en intervencions quirúrgiques, explica la doctora Sabench.

Precisament, el grup de recerca vinculat a l'Hospital Sant Joan i la URV ha rebut el primer premi d'una comunicació científica de la International Federation For The Surgery Of Obesity And Metabolic Disorders (IFSO). "El treball ha determinat una hormona gàstrica que actua a nivell del sistema nerviós central, on pot regular els estats d'ansietat o la gana, com actua el metabolisme en el pàncrees, l'aparell cardiovascular o el cor", explica David Parada, metge patòleg i primer signant del treball.

Després de situar l'hormona i comptabilitzar les cèl·lules, els investigadors han relacionat els resultats amb les malalties que pateixen els obesos mòrbids, un fet que "ajuda a explicar per què tenen certs comportaments, com podem predir la seva evolució i com milloren radicalment després d'un temps", indica el doctor Parada.

En aquest àmbit, però, encara queda molt per fer, especialment "per les diferències existents entre sexes, el tipus de malalties o les edats", puntualitza la doctora Sabench. I és aquí on entra en joc la capacitat acadèmica i mèdica de la unitat de cirurgia bariàtrica, preparada per respondre als interrogants del futur més pròxim.

A banda del doctor Parada, els signants d’aquesta investigació són Fàtima Sabench, Margarida Vives, Alicia Molina, Katia Peña, Marta París, Èlia Bartra, Elisabet Homs, Santiago Blanco, Antonio Sánchez, Francesc Riu i Daniel del Castillo.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital grup cirurgia bariàtrica

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)