El bar dels periodistes ganxets

Amb el Miami, el Modern o el Bon Mar, el Cafè de la ràdio és un dels bars més veterans de la ciutat i punt de trobada per als professionals de la comunicació. "Els grans, com en Baiges o en Tricaz, hi han fets molts cafès, aquí", presumeix el seu propietari, Blas Díaz.

Fa més de tres dècades que el va obrir al carrer de Balmes de Reus. En fa 15, però, que es va traslladar al carrer del Pintor Bergadà. "La nostra situació és bona", diu. "Som un lloc de pas entre la zona de l'estació d'autobusos, des d'on puja molta gent, fins al centre", subratlla. Amb tot, la clau de l'èxit del Cafè de la ràdio són les seves cèlebres i saboroses tapes. "La nostra tapa estrella és el pop amb tomàquet", assegura orgullós.

El secret és la salsa

El secret, segons Díaz, és "la salsa" i que el pop "està tou, molt tou, se't desfà a la boca". La sípia també fa les delícies dels habituals, alguns dels quals són veïns del barri i d'altres, del món de la comunicació. La crisi dels mitjans, però, s'ha fet notar al bar. "Abans aquí hi havia un gran caliu. Hi venien molts periodistes", indica amb nostàlgia. "En Buenafuente, en Graset i en Francino han vingut força cops per aquí, sí", explica. El delicat context econòmic també ha passat factura a Díaz, tot i que per sort mai prou com per plantejar-se haver d'abaixar la persiana. "El local és nostre. He hagut de fer grans esforços per pagar-lo, però almenys no tinc deutes", celebra.

I sort en té, admet, de tenir al costat "un tros de dona", la seva muller Irene Mellado. Ella és la gran cuinera, "és una crac", tal i com la descriu. "El mèrit de tot plegat és d'ella, perquè a més sap connectar amb la gent, la sap portar", continua. Ell, per contra, es defineix com "més seriós i nerviós", tot i que el contacte amb la gent també l'omple. Tant, que no sap què hagués estat de la seva vida sense el bar. "Em penso que hagués acabat fent qualsevol altra cosa que m'hagués permès tractar amb clients", raona. "Potser hagués estat comercial", detalla.

El bàrman psicòleg

"I sí, el tòpic és cert i els bàrmans també fem de psicòlegs", assegura amb un somriure entremaliat. "Aquí un s'assabenta de tot, però sóc molt discret i el que es diu al bar, al bar es queda", apunta a continuació. Per tot plegat, més d'un client creu que Díaz hauria d'escriure un llibre amb les anècdotes que s'han viscut en aquestes més de tres dècades de trajectòria. "I tant, que n'hi ha per omplir un llibre. O dos!", exclama. "Un cop un home es va tancar al lavabo i van anar passant els minuts. Espantats, vam trucar a la porta i no ens responia. Finalment la vam obrir i ens el vam trobar adormit a la tassa del vàter", recorda.

De cara al futur, Díaz assegura que "la Irene i jo encara tenim corda per estona, com a mínim per 10 anys". La parella té dos fills, que "per sort tenen feina però que quan cal vénen a donar un cop de mà", matisa. Quan el matrimoni ja en tingui prou, possiblement s'acabi la història del Cafè de la ràdio, un racó estimat per molts. "Per sort tenim clients lleials, de tota la vida", agraeix. "Un bar només aguantarà si qui el porta penca de valent i és constant", rebla. Prou que ho sap, ell, que fa una colla d'anys que s'hi posa a quarts de 8 del matí i no descansa fins a la mitjanit.