Cookie control
Diumenge, 18 d'Agost de 2019

El bar dels periodistes ganxets

El Cafè de la ràdio celebrarà al gener el seu 33è aniversari convertit en un referent

12 de Novembre de 2016, per Marc Busquets
  • Blas Díaz és el propietari del Cafè de la ràdio

    Marc Busquets

Amb el Miami, el Modern o el Bon Mar, el Cafè de la ràdio és un dels bars més veterans de la ciutat i punt de trobada per als professionals de la comunicació. "Els grans, com en Baiges o en Tricaz, hi han fets molts cafès, aquí", presumeix el seu propietari, Blas Díaz. El proper mes de gener farà 33 anys que el va obrir al carrer de Balmes de Reus. En fa 15, però, que es va traslladar al carrer del Pintor Bergadà. "La nostra situació és bona", diu. "Som un lloc de pas entre la zona de l'estació d'autobusos, des d'on puja molta gent, fins al centre", subratlla. Amb tot, la clau de l'èxit del Cafè de la ràdio són les seves cèlebres i saboroses tapes. "La nostra tapa estrella és el pop amb tomàquet", assegura orgullós.

El secret és la salsa

El secret, segons Díaz, és "la salsa" i que el pop "està tou, molt tou, se't desfà a la boca". La sípia també fa les delícies dels habituals, alguns dels quals són veïns del barri i d'altres, del món de la comunicació. La crisi dels mitjans, però, s'ha fet notar al bar. "Abans aquí hi havia un gran caliu. Hi venien molts periodistes", indica amb nostàlgia. "En Buenafuente, en Graset i en Francino han vingut força cops per aquí, sí", explica. El delicat context econòmic també ha passat factura a Díaz, tot i que per sort mai prou com per plantejar-se haver d'abaixar la persiana. "El local és nostre. He hagut de fer grans esforços per pagar-lo, però almenys no tinc deutes", celebra.

I sort en té, admet, de tenir al costat "un tros de dona", la seva muller Irene Mellado. Ella és la gran cuinera, "és una crac", tal i com la descriu. "El mèrit de tot plegat és d'ella, perquè a més sap connectar amb la gent, la sap portar", continua. Ell, per contra, es defineix com "més seriós i nerviós", tot i que el contacte amb la gent també l'omple. Tant, que no sap què hagués estat de la seva vida sense el bar. "Em penso que hagués acabat fent qualsevol altra cosa que m'hagués permès tractar amb clients", raona. "Potser hagués estat comercial", detalla.

El bàrman psicòleg

"I sí, el tòpic és cert i els bàrmans també fem de psicòlegs", assegura amb un somriure entremaliat. "Aquí un s'assabenta de tot, però sóc molt discret i el que es diu al bar, al bar es queda", apunta a continuació. Per tot plegat, més d'un client creu que Díaz hauria d'escriure un llibre amb les anècdotes que s'han viscut en aquestes més de tres dècades de trajectòria. "I tant, que n'hi ha per omplir un llibre. O dos!", exclama. "Un cop un home es va tancar al lavabo i van anar passant els minuts. Espantats, vam trucar a la porta i no ens responia. Finalment la vam obrir i ens el vam trobar adormit a la tassa del vàter", recorda.

De cara al futur, Díaz assegura que "la Irene i jo encara tenim corda per estona, com a mínim per 10 anys". La parella té dos fills, que "per sort tenen feina però que quan cal vénen a donar un cop de mà", matisa. Quan el matrimoni ja en tingui prou, possiblement s'acabi la història del Cafè de la ràdio, un racó estimat per molts. "Per sort tenim clients lleials, de tota la vida", agraeix. "Un bar només aguantarà si qui el porta penca de valent i és constant", rebla. Prou que ho sap, ell, que fa una colla d'anys que s'hi posa a quarts de 8 del matí i no descansa fins a la mitjanit.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ETIL  14 de Novembre de 2017

ganxet

Un autentic del que hi ha pocs. Anim Blas i seguirem en en las nostres reunions de Muntanya

Lluís Miquel Pérez i Ester Ballart  14 de Novembre de 2016

clotxa ???

Bona gent aquesta del Cafè de la Ràdio, tan el Blas com la seva dona. Els dijous pe la nit diverses colles s'apleguen per degustar la seva bona cuina, però d'això de la "clotxa" que diu el Zaragoza jo no en sabia res, ho haurem d'arreglar... Felicitats.

oliva barbershop reus  14 de Novembre de 2016

Un dels racons de Reus , per passar una bona estona

Gran professional i amic que fa que et sentis com a casa, felicitats Blas i Sra.

Manuel-Cruz Matute Mendizábal  12 de Novembre de 2016

QUE EL CAFE LA RADIO DE REUS...

Así es Blas, que dure otros diez años más y que los demás podamos disfrutar de tus platos. Y de los cafés...
Un saludo para toda la familia.

Antonio Zaragoza Mercade  12 de Novembre de 2016

LES CLOTXAS

Ting la sort de coneixa el lloc perque, no es que visiti molt els cafes o bars, pero cada any i celebrem la" Clotxa Anual" i val la pena. Tene un bon caracter i la seva estada lli tambe deunido.Nomes puc dir que unic "periodista" del grup soc jo peque no coincideixo amb el "radiofonistes", pero se que al estar sota Radio Reus i tebne milta relacio En fi, aqui es nomes donar una "fe de vida" a lo comentat i dir-li que vaigi preparat la "clotxa" d'enguany èrque les fa molts bones i es una tradició que moltres collas de "·clotxeros" ens podrien imitar.