Divendres, 29 de Març de 2024

El brot ocult dels gèrmens multiresistents

L'increment de l'ús dels antibiòtics, juntament amb altres factors, ha afavorit l'aparició d'aquests bacteris, que poden ser mortífers

01 de Març de 2017, per Enrique Canovaca
  • Ana Felisa López (esquerra) i Simona Iftime (centre), al laboratori d'anàlisi dels bacteris

    Enrique Canovaca

  • Enrique Canovaca

No se'n parla tant com de l'Ebola o de la Grip A, però els gèrmens multiresistents són avui en dia un greu problema per a la salut pública del món, amb brots que en situacions determinades poden arribar a ser mortífers. De fet, es calcula que si no s'adopten mesures per pal·liar aquesta epidèmia, el 2050 hi haurà al món més morts per aquest motiu que els que actualment hi ha per càncer. Així ho afirma el cap de Medicina Interna de l'Hospital de Sant Joan de Reus, Antoni Castro, qui considera que l'arsenal actual d'antibiòtics "és limitat" i que quan aquests es prenen sense necessitar-ho acaben tenint unes conseqüències negatives. Aquest ús inadequat, també en l'àmbit de la ramaderia, fa que proliferin soques resistents a múltiples antibiòtics. Sigui com sigui, "aquest és un problema social", en paraules de la metge de l'equip d'infeccions de l'hospital reusenc, la doctora Simona Iftimie, qui es presenta a la seva mà amb un díptic del pla estatal per reduir el risc de les resistències dels antibiòtics, elaborat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

"Quan fas tractaments amb antibiòtics, elimines els gèrmens sensibles, però els que no ho són es mantenen vius i proliferen. A la llarga, aquestes infeccions tenen una mortalitat més elevada. Fins fa poc, trobar malalts d'aquest tipus era ocasional, però ara s'ha convertit en un brot ocult". Són paraules del metge Antoni Castro, qui considera que la societat no és prou conscient d'aquest perill i aposta per l'aplicació de mesures de prevenció, com evitar l'ús de l'antibiòtic quan no sigui necessari, promoure el rentat de mans per evitar les infeccions i en l'àmbit hospitalari actuar amb mesures per evitar la transmissió de gèrmens (ús de guants, bata, mascaretes o augmentar la higiene de mans).

"Aquest és un problema global i per molt que fem, una mesura concreta tindrà poc impacte. Amb tot, les mesures les ha d'aplicar tothom, i per això, cal una coordinació entre el flux de malalts dels hospitals, residències o centres d'atenció primària", continua Castro, qui creu també que l'eficàcia limitada de molts antibiòtics obliga a utilitzar-ne d'altres que poden tenir efectes tòxics en els pacients. "Considerem que un germen és multiresistent quan es resisteix a més de dues famílies d'antibiòtics", puntualitza la infermera de l'equip de control d'infeccions de l'Hospital de Sant Joan, Ana Felisa López, qui explica que les més comunes són les de sang, les urinàries o les respiratòries.

Com s'actua quan es troba un cas de germen multiresistent?

En el cas de pacients infectats pels bacteris multiresistents (BMR), l'equip de control d'infeccions de l'hospital Universitari Sant Joan rep diàriament els resultats dels cultius efectuats al centre, a càrrec dels microbiòlegs –la doctora Isabel Pujol i el doctor Frederic Ballester. A partir de les dades, els professionals clínics, internistes i d'infermeria valoren cada cas i actuen de forma coordinada amb la resta de serveis, especialment, la farmacòloga Anna Gómez.

Tots plegats vetllen per la correcta prescripció en funció del tipus d'infecció que afecta el malalt i el perfil de resistències del germen, així com per resoldre els casos més complexos. Actuen en tot l'Hospital i decideixen "quines mesures d'aïllament s'han d'adoptar", segons explica la doctora Iftimie, qui indica que no s'ha donat cap brot important a l'Hospital de Sant Joan per aquest tipus de gèrmens, i que s'apliquen les mateixes mesures de control i prevenció que en la resta d'hospitals de Catalunya.

Iftimie reconeix que els bacteris multiresistents "deixen poques opcions terapèutiques" i per això una de les funcions de l'equip de control és optimitzar els tractaments que es fan servir, amb una estreta col·laboració amb tots els serveis hospitalaris, com els de cirurgia, traumatologia, cures intensives o oncologia, entre d'altres.

A la vegada, Iftimie també respon a consultes dels metges d'atenció primària que formen part de la xarxa de Sagessa, per tal de certificar si els pacients requereixen o no de l'ús dels antibiòtics. Un altre element que podria ajudar a la correcta prescripció seria disposar de biomarcadors que permetessin distingir ràpidament i amb fiabilitat si una infecció és vírica o bacteriana, ja que en el primer cas no és necessari l'ús d'antibiòtics. "Encara no es pot saber de manera exacta i ràpida, amb un simple instrument", comenta Castro, qui assegura amb ironia que una grip, una malaltia vírica, tractada amb antibiòtics "dura 7 dies i sense tractar-la, una setmana".

"La majoria de les infeccions, i més a l'hivern, són víriques. És a dir, la malaltia farà la seva evolució. Si li donem antibiòtic al pacient, farà efecte sobre la flora intestinal, matarà uns microbis que no li provoquen la malaltia i deixarà vius aquells gèrmens que són resistents", amb el risc ce desenvolupar una infecció posterior. "Ens falten eines de diagnòstic", comenta Castro, qui assegura, per exemple, que si "tens mucositat nasal", com a molt, t'has de prendre un antihistamínic.

D'altra banda, als centres hospitalaris "hi ha un elevat nombre de persones portadores de bacteris multiresistents i una vegada passada la fase aguda de qualsevol malaltia el millor és tornar a casa", segons explica la infermera Ana Felisa López. "A vegades els pacients volen seguir ingressats fins a la seva total recuperació, per sentir-se més segurs, però la recuperació més ràpida és al seu entorn natural", continua López.

La recerca de noves famílies d'antibiòtics

Des dels anys 40, amb l'aparició de la penicil·lina, els bacteris s'han anat adaptant a la pressió ambiental i als efectes dels nous fàrmacs. "Els bacteris són éssers vius que es multipliquen ràpidament. La seva capacitat d'adaptació a la pressió a la qual estan sotmesos és extraordinàriament ràpida, i són capaços de modificar el seu codi genètic per sobreviure a alguns antibiòtics", afirma Castro, per entendre que aquesta guerra mèdica és difícil de guanyar. La solució també passa per la recerca de noves famílies d'antibiòtics que facin efectes sobre els gèrmens multiresistents.

No obstant això, el procés és complicat: "estem limitats perquè la generació de nous antimicrobians és un procés molt lent", explica Castro. I aquí també entren en joc, evidentment, els interessos econòmics de moltes farmacèutiques, que poden no considerar rendible aquesta línia d'investigació. Amb tot, puntualitza Castro, "sabem que moltes empreses han assumit el repte i treballem per ampliar l'arsenal antimicrobià".

El pla estatal per evitar les resistències als antibiòtics

El pla estratègic per reduir el risc de selecció i disseminació de les resistències als antibiòtics, promogut per l'Agència Espanyola del Medicament, es basa en sis línies estratègiques. Aquests són la vigilància i consum dels antibiòtics i les resistències microbianes; el control de les resistències bacterianes; la identificació i impuls de mesures alternatives i/o complementaries de prevenció i tractament; la definició de les prioritats en matèria d'investigació; la formació i informació als professionals sanitaris, i la comunicació i sensibilització de la població en el seu conjunt i de subgrups de la població.

La Marató de TV3, dedicada a les malalties infeccioses

Precisament, la Marató de TV3 del 2017 es dedicarà a les malalties infeccioses: "la lluita ha de ser serena, però constant i rigorosa", indica el doctor Castro, qui creu que per avançar "fan falta diners per dedicar a la recerca" i la iniciativa de la televisió pública catalana "és un signe de solidaritat". Castro comenta com a exemple d'èxit en aquest camp la SIDA: "Mai en la història de la humanitat s'ha sabut tant d'una malaltia en tan poc temps i s'ha donat per pràcticament controlada". Amb tot, adverteix que cal fer un treball intens per tal de controlar aquelles infeccions greus, més si són provocades per gèrmens multiresistents.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital gèrmens multiresistents

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J.A.C.O.  01 de Març de 2017

Menys 'potingues' i més educació!

Menys desodorants, perfums, cremes, pintures i tractaments del cabell, entre altres, ajudarien a ser normals. Educació i coneixements coneguts pels pares, avis, familiars i persones en general serien més efectius per eliminar els efectes nocius. Si fem una llista de les dotzenes de productes que utilitzem durant una setmana i eliminessin molts additius i elements de pol·lució a ben segur que es podria girar la truita.