El consorci assumirà el personal de l’Hospital però queden oberts els ‘serrells’ de GINSA

La presència del conseller de Salut, Toni Comín, a Reus, aquest dimecres, per participar en un míting d'ERC, ha servit per a resoldre alguns interrogants respecte al futur de l'Hospital Sant Joan i deixar-ne oberts d'altres. Tots vinculats al futur del consorci que guiarà el centre a partir de l'any vinent. Aquest nou ens "assumirà els professionals de l'Hospital i el contracte amb el Servei Català de la Salut", afirmava. Ara bé, no era igual de rotund respecte a la plantilla de l'organisme de gestió de Sagessa, GINSA. "La gestió de l'Hospital correspondrà al nou consorci. La resta són serrells en els quals s'està treballant en aquests moments”. “Sabem de la incertesa" generada entre aquest col·lectiu de prop de 200 treballadors, va admetre, "però cal tenir present que hem proporcionat tranquil·litat al miler de treballadors de l'Hospital que saben que tenen ara el futur garantit. Les decisions concretes no estan decidides i les decisions en molts temes col·laterals encara no estan preses. I és per això que no les podem explicar".

De fet, Comín no es mostrava partidari de donar massa detalls sobre el desenllaç d'un organisme que acabarà tenint una participació majoritària del Servei Català de la Salut perquè, entre altres coses, el guió de la pel·lícula només té escrit el preàmbul. "S'està duent a terme tot el treball tècnic, què és molt complex perquè té implicacions jurídiques i financeres, de cara a complir el calendari previst. A partir de l'1 de gener serem corresponsables de les decisions que es prenguin a l'òrgan de govern", va refermar. Fins llavors, i això també ho va voler deixar clar, "totes les altres negociacions laborals i sindicals que s'estan duent a terme amb el comitè d'empresa són negociacions en les quals el departament no té ni art ni part perquè nosaltres no participem en la propietat de l'Hospital a dia d'avui".

El conseller va participar en un acte híbrid i on hi cabia tot. Al capdavall va barrejar arguments a favor del sí al referèndum independentista amb la voluntat de visualitzar la gestió local de la qüestió sanitària des del grup municipal d'ERC un cop entrat dins del govern de la ciutat, amb el Pacte de la Ciutat per la Salut com a element estrella a lluir. Tot plegat de cara a reivindicar uns "valors republicans" amb denominació d'origen vinculats a criteris d'aposta per la universalitat i la participació ciutadana en la presa de decisions de la salut catalana, així com a les polítiques de recerca i investigació pròpies i la implicació dels professionals en la gestió dels centres. Els papers protagonistes eren per a Comín i la regidora del ram, Noemí Llauradó, que amb el mestratge com a presentadora de la seva altra companya a la sala de plens, Montserrat Flores, van fer el possible per convertir ERC en pal de paller del millor de la política sanitària municipal en els darrers anys. Del pitjor ni la més mínima referència.

Amb aquesta intenció, el format de l'acte va permetre les intervencions com a convidats de persones vinculades directament a l'aixecament d'un model municipalista propi en temes de sanitat. En primer lloc, va intervenir el regidor als anys 80, Estanis Salvadó, que va recordar com "llavors estàvem en una situació lamentable i la gestió hospitalària es portava com un negociat de l'Ajuntament amb dèficits de fins al 30%". Un cop realçada la constitució de la Societat Anònima Municipal que va gestionar amb criteris privats la sanitat reusenca a partir de l'any 1986, Salvadó també va destacar "l'esforç de consens que va deixar de banda polítiques de partit".

Per la seva banda, el director del CAP Fortuny, Jesús San Miguel, va lloar el nou sistema de finançament de la primària, el degà de la Facultat de Medecina, Toni Castro, treia pit de la qualitat de la recerca de la URV i de l'"orgull cívic que suposa tenir un hospital universitari que genera llocs de treball i confiança al territori" i el geògraf Robert Casadevall dibuixava la necessitat de parlar "d'àrees metropolitanes" i oblidar-se de polítiques de campanar.

Conceptes, sigles i acrònims es combinaven de forma tan genèrica que l'únic cop que els prop de 160 assistents van aplaudir va ser quan Comín (en la seva tercera visita a Reus tal com no es va cansar de repetir Llauradó) va baixar de l'eteri al concret en forma d'arguments nítidament polítics. A l'hora de parlar de la importància de la cita de l'1 d'octubre, el conseller va apel·lar "als hereus del PSUC, que juntament amb els d'ERC i dels cristians demòcrates no van negociar sinó que van actuar amb unilateralitat i es van confrontar a un règim autoritari durant la Transició. Què pensen fer ara? Faran honor als seus antecessors i estaran disposats a confrontar-se a un estat autoritari? En aquests moments es tracta no tant d'independència sinó de democràcia, i en això només hi ha dos bàndols, els del sí i els del no. No hi ha possibilitat de quedar-se al marge".