El dimoni és als carrers de Reus

Una passejada per les principals vies de Reus al costat del 'simbòleg' Ramon Farre pot ser d'allò més constructiva i sorprenent. Les façanes, portes i finestres d'alguns dels edificis de la ciutat oculten peculiars figures que sovint passen desapercebudes. En algunes ocasions, i ni tan sols després d'haver-hi passat pel davant, durant anys i panys, ens hem adonat que en ple nucli antic ens hi podem trobar el dimoni, dibuixat a la part alta d'una finca o bé representat en dos gerros decoratius de grans dimensions. "Aquestes coses sempre les trobes a les alçades, potser perquè en realitat no tots hem de descobrir-les", apunta enigmàtic l'especialista. 

Un súcube al carrer de l'Hospital

La nostra ruta demoníaca comença al carrer de l'Hospital, a tocar del Pallol. El número 29 és un vell edifici que fa cantonada amb Hortensi Güell. "És un clar exemple de l'arquitectura que es va fer a Reus el segle XIX, de clara càrrega maçònica", alerta Farre. A la façana, a l'últim pis, s'hi poden veure encara les restes d'una mena de fresc en què hi apareix "una diablessa", al seu parer. Es tractaria d'un súcube, un diable que adopta forma femenina per seduir els homes i dominar d'aquesta manera la seva voluntat. La finca té encara una "raresa" més. A la part baixa hi ha una rara forma rodona que ens pot recordar el sol, o allò que és diví", subratlla. 

Força a prop, al carrer de les Carnisseries Velles, és on hi hem de fer la següent parada. Al número 5-7 ("un altre edifici molt maçònic, segons Farre), al terrat, hi ha un parell de grans gerros en què s'hi poden observar els rostres de diversos diables. Arribats a aquest punt, cal apuntar que sovint s'ha associat la maçoneria i el culte a Llucifer. Ara bé, si es parteix de la base que els maçons rebutgen qualsevol dogma religiós pels seus principis laics, aquesta possibilitat és discutible. Un element decoratiu similar es pot trobar en una finca particular a l'Aleixar, adverteix el 'simbòleg'.

A uns minuts, al número 49 del carrer de Llovera, hi ha un la casa Punyed, obra de 1902 de l'arquitecte Pere Caselles. Curiosament, enguany és objecte de diversos homenatges a la ciutat. A les mènsules s'hi poden detectar diverses figures grotesques, entre les quals les d'un parell d'éssers diabòlics, des del punta de vista del 'simbòleg'. "Sota del balcó hi ha uns acabats que semblen peülles, el que ens recorda la bèstia", apunta. 

Just davant la parròquia de Sant Joan

Aquest indici fa sospitar Farre que Caselles, col·laborador de Domènech i Montaner, "sabia el que es feia i volia transmetre'ns quelcom". A pocs metres, a banda, hi ha la Casa Boule, tot un emblema maçònic a la capital del Baix Camp. Un altre edfici de l'arquitecte, la casa Ramon Vendrell del carrer Ample, pot admirar-se al frontó un fantàstic ésser alat, mescla d'home i dona, amb pits. "És quelcom alquímic", detalla el nostre guia sobre aquest detall de la vivenda modernista. 

L'última estació del viatge ens du a l'avinguda de Prat de la Riba, just davant de l'església de Sant Joan o "la nostra petita Sagrada Família", tal i com s'hi refereix Farre. El número 27 és un petit edifici que presenta una rara criatura dibuixada a la façana, al nivell del segon pis. "He preguntat a diversos especialistes locals i cap d'ells m'ha sabut dir quin significat pot tenir", lamenta el 'simbòleg'. 

Es tracta d'un ésser que porta els peus lligats i que sembla amortallat. Amb tot, l'especialista no s'aventura a fer cap hipotesi, ni a vincular cap missatge ocult rere el dibuix pel fet de ser davant d'un temple religiós. En definitiva, els carrers de Reus deparen no poques sorpreses als tafaners, prova d'un passat d'esplendor però també misteriós i ple de secrets.