El govern de Reus acaba amb la polèmica sobre la possible municipalització de la brossa

No hi haurà un procés d'internalització del servei de la brossa a Reus. Així ho ha certificat el regidor d'Hisenda i portaveu del govern municipal, Joaquim Enrech, després de presentar les conclusions de l'informe de viabilitat econòmica per dur a terme opció, en base a l'acord de pressupostos del 2016 amb la CUP. Segons aquest document, redactat per l'empresa Iseti Consultin SL i només basant-se en les dades de 2015, es produiria un estalvi d'1,2 milions d'euros, però sense tenir en compte d'altres contingències posteriors que reduirien aquesta quantitat. Enrech considera, a més, que els processos a seguir per absorbir l'estructura empresarial serien complexos i suposarien desestabilitzar la situació econòmica de l'Ajuntament de Reus.

El gruix de l'estalvi econòmic, del qual fa bandera la CUP, ve provocat pel no pagament del 10% de l'IVA a les factures que Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) presenta a l'Ajuntament de Reus i pel marge de benefici industrial. Amb tot, l'estudi també alerta que el consistori hauria de fer front a un 21% de l'IVA associat a la compra de maquinària de combustibles o altres materials i que en el pressupost de 2018 s'hauria de fer front a una inversió de 10 milions d'euros per fer aquestes compres. També hi ha l'opció de pressupostar 1,3 milions d'euros amb compromís plurianual per finançar els contractes de leasing.

En aquest sentit, el regidor d'Hisenda ha subratllat que el consistori no es veuria benficiat per l'economia d'escala d'una empresa com FCC, que compra material no només per Reus sinó també per altres poblacions catalanes, i per tant, pot accedir a més descomptes. Tanmateix, Enrech ha subratllat que amb la incorporació dels treballadors de la brossa s'hauria de fer un reajust de les hores efectives de feina anuals. Mentre que a l'empresa són 1.820 hores, si es una societat pública aquestes serien de 1.726 hores, i a l'administració, de 1.642. És a dir, que s'hauria de contractar més personal per fer el mateix servei, un fet que ara la llei limita i que suposaria uns increments de 325.000 euros en el cas d'una empresa pública i de 642.000 euros d'una administració local.

Desestabilitzar l'economia de l'Ajuntament de Reus

Un altre dels aspectes que desaconsellaria la municipalització de la brossa seria la creació d'una estructura organitzativa interna. Segons ha detallat Enrech, el consistori ara no pot crear una nova societat pública perquè està immers en el pla d'ajust demanat a l'Estat el 2012 i si crea una nova divisió dins de Reus Serveis Municipals, aquesta empresa passaria a ser de no mercat i faria incrementar la ràtio d'endeutament de tot l'Ajuntament de Reus. Si ara aquest paràmetre està situat en el 57,46%, s'elavaria fins al 86,64%. A efectes pràctics, el consistori no tindria capacitat pròpia per demanar finançament als bancs i hauria d'estar supeditat al permís de l'Estat.

Difícil encaix dels drets dels treballadors

Pel que fa a la plantilla de 190 empleats fixes, l'estudi indica que aquests passarien a ser personal laboral no fixe i que posteriorment s'hauria de fer un concurs. Amb tot, és probable que no es poguessin respectar els drets laborals assolits en el marc d'una empresa privada, "tenint en compte les limitacions del dret administratiu que s'aplica a les administracions públiques", en paraules de Joaquim Enrech. El regidor ha explicat que una empresa externa és més flexible per adaptar les estructures organitzatives a les necessitats del moment i que un ajuntament està limitat per la restriccions pressupostàries i d'endeutament fixades per l'Estat.

Enrech ha insistit en diverses ocasions que l'estudi presentat no es extrapolable a d'altres anys anteriors o posteriors i que es basa en un plec de clàusules fixades l'any 2009. Amb tot, el regidor sí que ha indicat que hi ha un marge de millora pel que fa al concurs per adjudicar el concurs de la brossa i que caldrà aplicar les noves directives que afecten aquests tipus de processos. Segons la nova normativa, si existeix un risc operacional per a l'empresa adjudicatària, es pot fer una concessió, que sigui de 6 anys i amb possibilitat de pròrroga, però si aquest risc no existeix, el màxim legal seria de 6 anys. Per tant, per l'empresa adjudicatària no seria tan sucós obtenir la gestió del servei. Per tot plegat, el govern manté el seu 'no' a la internalització del servei, tal com va declarar l'alcalde, Carles Pellicer, la setmana passada.