Dijous, 18 d'Abril de 2024
Un grup d'unionistes ha lluït una bandera espanyola i una de Tabàrnia durant el ple
Un grup de veïns ha lluït una bandera espanyola i una de Tabàrnia al ple
Cedida
L'escola catalana ha protagonitzat els instants més intensos del debat plenari d'aquest dilluns a la tarda a l'Ajuntament. El govern (PDCat, ERC i Ara Reus), amb el suport de la CUP i el PSC, han validat una proposta de resolució en defensa de la immersió lingüística i l'ensenyament en català. Tot plegat s'ha tractat a la sala, i en primera fila, d'un grup de ciutadans que han lluït la bandera espanyola i la de Tabàrnia. Els vots favorables dels proposants han fet tirar endavant el text. Cs i PP hi han votat en contra.
'Els rèdits electorals' de Cs i PP
Pellicer, de fet, els ha hagut d'advertir en diverses ocasions que els faria fora si no respectaven l'exposició de motius del text, que ha iniciat la republicana Noemí Llauradó i que ha continuat Sardà. "No és el primer cop que s'ataca l'escola catalana", ha recordat aquesta. "PP i Cs usen l'atac a l'escola catalana per treure'n rèdits electorals a l'Estat espanyol", ha afegit més tard la cupaire Marta Llorens.
Al PSC, Andreu Martín ha exposat alguns dels acords proposats, que han passat pel rebuig a la segregació dels infants per la llengua, als atacs a la immersió, tot comentant "la voluntat de trencar el model educatiu per part d'alguns partits" (en una clara al·lusió al PP i la seva proposta per afegir una casella per triar la llengua). Ja al debat, i des d'Ara Reus, Daniel Rubio ha apuntat que "el model de l'escola catalana és exemplar". "Ja n'hi ha prou, de dir que el PP està en contra de la llengua catalana", ha carregat més tard la conservadora Dolors Comte.
Labrador, dura
El debat no ha estat senzill, de fet. Pellicer l'ha hagut d'interrompre en diverses ocasions, fins i tot pels retrets entre el PSC i el PP i Cs. La regidora d'aquesta darrera força, Pepa Labrador, ha agraït el rol de moderador del batlle, tot i que ha subratllat que "tant de bo que en anteriors sessions, quan a mi no em deixaven parlar, hagués fet el mateix". "No volem cap segregació", ha continuat. "El que volem és que una troncal sigui en castellà. Aquest és l'atac que vosaltres denuncieu", ha afegit tot augmentant el to. "La immersió lingüística és un model monolingüe", ha conclòs per afirmar que "volen fer creure que el castellà és una llengua de segona".
Des de la CUP, Marta Llorens ha intervingut més tard. "Són vostès que s'entesten en voler fer creure a d'altres que darrere del nostre model educatiu té un component identitari. La cupaire ha estat increpada directament per alguns dels assistents unionistes, tot i que aquesta ha mantingut el seu discurs. "La fractura social existeix, però no pas la que vostès diuen. La fractura social de debò va de recursos, de necessitats", ha fet constar entre els aplaudiments d'uns i els udols d'altres.
Parlem de Gòtia!
En lloc de disbauxes esotèriques com 'tabarres', perdó, tabarnia, invent de Pepe Gotera i Otilio: 'chapuzas a domicilio', potser és possible consultar la història i veure que era Gòtia i moltes altres situacions històriques, sense voler fer plantejaments tipus Polónia
