El Líban de les dues cares

Fer un voluntariat és una de les tasques més solidàries i enriquidores que pot fa algú. Ajudar els altres a superar els obstacles, omple. Quan la Universitat Internacional de Catalunya de Barcelona (UIC) va proposar realitzar un voluntariat al Líban a les seves alumnes de periodisme, la reusenca Mar Martínez Turallols (Reus, 1999) "s'hi va llençar de cap". Al llarg de 10 dies del darrer mes de desembre, Martínez i 13 companyes més van estar ajudant a persones amb discapacitats físiques i mentals en un centre situat la ciutat d'A Chabrouh Faraya, a 40 quilòmetres de la capital, Beirut.

A la jove reusenca, de 19 anys, sempre l'ha entusiasmat l'Orient Mitjà. De fet, el seu treball de recerca a l'institut va girar al voltant de Síria i, des de llavors, ha anat fent entrevistes a diferents periodistes coneixedors d'una de les zones més conflictives de l'Orient Pròxim. L'aventura de la reusenca es va dividir en dues parts. Per una banda, va estar al costat de les persones discapacitades d'un centre finançat per l'Església i amb donacions i, per l'altra, va tenir l'oportunitat de posar en pràctica els seus coneixements de periodisme.

Relació amb els més necessitats

"Un grup de 14 noies sense coneixements de salut vam estar vivint i ajudant al llarg de 10 dies persones discapacitades residents d'un centre. Les vam cuidar, netejar i oferir-los estima", exposa. Les internes no només tenien una discapacitat física, sinó també mental. "N'hi havia amb esquizofrènia, bipolaritat o trastorns de personalitat. Tot i no expressar-se en la mateixa llengua, la connexió amb la persona que cuidava va ser "molt íntima". "Elles parlen àrab i nosaltres català, no podíem entendre'ns amb l'idioma", recorda."Personalment, vaig aprendre molt més d'ella que el que jo vaig poder oferir, és una experiència que et canvia moltíssim", afegeix.

"Elles van rebre tot el meu amor. Vaig aprendre d'elles coses que no podia valorar en el meu dia a dia. Valoren qualsevol petit gest. Mai abans havia tingut temps per aturar-me, veure el que tenia i reflexionar-hi. Estem connectats amb la persona que tenim a 10.000 quilòmetres, amb l'última notícia del Twitter, però mai havia dedicat 24 hores del meu dia a una sola persona sense estar pendent del mòbil", admet. "Per a mi, ha estat més dur tornar a Catalunya que el fet de viure uns dies allà. Ara no sé res de la persona a la qual vaig ajudar", lamenta l'estudiant.

El retrat del país

Al Líban, Mar Martínez va realitzar un reportatge fotogràfic que mostra la situació del país i quins conflictes interns manté. A més, va tenir el gust d'entrevistar el considerat el millor corresponsal europeu a l'Orient Mitjà, el barceloní Tomàs Alcoverro. "Vam parlar sobre la milícia xiïta Hesbol·là, sobre una entrevista que ell va fer al president de Síria, Bashar al-Assad, sobre si el poble sirià recuperaria la sobirania i el possible futur del Líban", evoca. "De l'entrevista amb ell en vaig extreure que jo tenia una visió molt oberta dels refugiats i vaig descobrir que no tot és tan fàcil", segueix. L'entrada de refugiats provoca "conflictes", revela. El primer conflicte que hi va haver al Líban va ser per aquest tema. Els libanesos marxen i arriben milers de refugiats en un "país que està al límit dels seus recursos", apunta Martínez.

D'altra banda, Martínez explica que al Líban fa molts anys que no es fa cap cens de població i "això és perquè els topalls de la gent que governa va en funció de quants cristians hi ha i quants musulmans hi ha". En l'actualitat, hi ha molts més musulmans, "i tot i així el cap de l'estat segueix sent cristià", diu. Si ara mateix es fes un cens de població, "el que passaria és que el cap de l'estat seria musulmà i això provocaria una altra revolució dins el país", argumenta.

Grans contrastos

"Al Líban hi vaig poder veure grans contrastos. Les persones residents al centre tenien molt pocs recursos. També vaig poder veure milers de camps de refugiats on amb 5 graus sota zero hi havia nens descalços. A mitja hora en cotxe d'aquell indret, però, hi havia gratacels i iots". Martínez apunta que al Líban hi ha 2 milions de refugiats sirians i 650.000 palestins, a més de tots els cristians que fugen d'Iran perquè no hi poden viure. "Els nens anaven per la neu poc abrigats i dormien en tendes d'una sola lona", assenyala.

Els països del Golf Pèrsic que són exportadors de petroli consideren el Líban com 'el petit paradís', una zona de descans i consum. Tota l'economia del país es mou al sector serveis, "és com la Suïssa de l'Orient Mitjà", descriu la reusenca. "Els grans magnats hi són per invertir. Hi ha molts suborns, molta corrupció, i es blanquegen molts diners", adverteix Martínez.