Diumenge, 21 d'Octubre de 2018

El musicòleg Josep Maria Gregori certifica l'alt valor històric del fons de la Banda de Reus

El catedràtic considera que Catalunya, com a membre de l'Estat espanyol, porta segles de desconnexió amb el món europeu en matèria de patrimoni musical

18 de Juliol de 2017, per Enrique Canovaca
  • Josep Maria Gregori, amb els documents del fons de la Banda de Música de la Ciutat de Reus

    Enrique Canovaca

  • Documents del fons

    Enrique Canovaca

  • El regidor d'Hisenda i Recursos Generals, Joaquim Enrech (esquerra), amb Gregori i la directora de l'Arxiu Municipal, Elisenda Cristià

    Enrique Canovaca

El miler aproximat de partitures que conformen el fons de la Banda de Música de la Ciutat de Reus, que gestiona i cataloga l'Arxiu Municipal, passarà a formar part de l'Inventari de Fons Musicals de Catalunya (IFMUC) de la UAB. Almenys aquesta és la intenció del catedràtic en musicologia d'aquesta universitat i impulsor de l'IFMUC, Josep Maria Gregori, qui ha certificat l'alt valor històric de les més de 50 sardanes, 140 marxes de processó, religioses i fúnebres, 350 marxes i passos dobles i més de 300 obres de concerts que componen el fons.

"Podria dir que és el fons de música de banda més gran conservat en un arxiu d'aquestes característiques, tant per l'extensió com per la qualitat de l'inventari dels autors", afirma Gregori, qui normalment treballa amb documentació trobada en espais religiosos, sigui catedrals, basiliques o parròquies. "Val molt la pena que aquest fons s'hagi salvat i és important tractar-lo adequadament, descriure'l i fer que la ciutat se'n pugui beneficiar", continua. Però com? Doncs aconseguint que la música de l'antiga banda torni a sonar avui en dia perquè, segons Gregori, el patrimoni musical no està fet per "conservar-lo en un museu".

L'Església, principal generadora de patrimoni

És ben curiós que Catalunya hagi viscut moltes guerres al llarg de la seva història, uns conflictes que han afectat "greument" el patrimoni en general i el musical, en concret, però "encara i així, conservem molts documents". Gregori assegura que bona part dels fons musicals es conservaven antigament en els mobles dels òrgans dels espais religiosos, almenys les partitures dels organistes, moltes de les quals van desaparèixer cremades i d'altres han arribat als nostres dies.

De fet, l'Església és la principal generadora de patrimoni musical, bàsicament, perquè era una institució que permetia mantenir una capella de música "formada per les figures del mestre de capella i l'organista". També hi havia, però, els escolars cantors i els instrumentistes. Tots els membres conformaven una mena de grup musical que tocava en les funcions religioses, especialment, en aquelles solemnes. Moltes d'aquestes partitures encara es conserven avui en dia.

I què passa amb aquella música més d'arrel popular? "Sempre ha existit aquest tipus de música, però és de tradició oral, s'ha ensenyat de mestre a deixeble, amb el boca-orella", puntualitza Gregori, qui afirma que la música popular no es comença a plasmar en paper fins a l'època moderna. A hores d'ara, l'inventari de fons musicals de Catalunya té més de 10.300 documents consultables a la xarxa, amb camps de descripció i la imatge amb el començament de les partitures, uns documents que daten des del segle XIV i fins al XX.

La tasca per incrementar el fons s'hauria de fer, evidentment, amb el vistiplau dels diferents bisbats de l'Església: "en general s'estan posant al dia, i per exemple, a Tarragona l'arxiver Manuel Fuentes està fent una gran feina per digitalitzar els fons, però hi ha d'altres bisbats que són més restrictius, com el de Tortosa".

La consideració social de la música antiga

Segons aquest expert musicòleg, els documents de l'IFMUC revelen que "som una societat que hem estimat la música, que la practiquen i la conreem per transmetre-la de generació en generació". No obstant això, la consideració social de la música antiga o de cambra és escassa a Catalunya i a l'Estat espanyol, més si es compara amb d'altres països del centre d'Europa: "Allà tenen publicades les obres completes dels músics antics i saben què feien al segle XVI o XVII. Aquí encara no sabem ni com es diuen els músics", rebla Gregori.

Una possible explicació, segons el catedràtic, és que els catalans, per estar dins l'Estat espanyol, "portem una rèmora de desconnexió amb el món europeu des de fa segles". Amb tot, Gregori aspira que es pugui potenciar la música antiga al país i que hi hagi un circuit més gran de festivals d'aquest tipus, més enllà del que organitza el conegut Jordi Savall al Monestir de Poblet: "seria molt interessant que cada poble potenciés les produccions pròpies històriques i es pogués recuperar aquesta música", conclou.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital fons musical josep maria gregori
reusdigital.cat Reus Diari Digital fons musical josep maria gregori
COMENTARIS (0)