Cookie control
Dijous, 01 d'Octubre de 2020

El negoci del sexe a Reus als anys trenta

El periodista Josep Ferrer i Roigé va escriure una sèrie de sis articles sobre els prostíbuls de l'època

16 de Setembre de 2020, per Marc Busquets
  • Detall d'un targeta de ca la Sol, un dels prostíbuls dels quals va parlar Ferrer i Roigé als seus articles

    Reusdigital.cat

Recentment, a Reusdigital.cat, Isabel Martínez hi ha publicat un doble reportatge dedicat al periodista reusenc Josep Ferrer i Roigé, corresponsal del diari 'La humanitat' entre els anys 1931 i 1939. Tot repassant la seva trajectòria i la seva vida, el material consultat ha donat com a resultat la descoberta d'interessants articles en què va retratar una ciutat, la nostra, plena de vida. Entre els treballs cal destacar una sèrie de sis capítols dedicats al negoci del sexe a la capital del Baix Camp durant la dècada dels 30. Les visites a bordells com la ca la Dida, meretrius com Maria 'de la piga', o els cabarets de les nits d'estiu són tan sols alguns dels elements amb els quals va construir un acurat (i a estones irònic) dibuix de la societat de l'època. 

Serveis a 3 pessetes i carnet professional

Precisament el primer lliurament se centra la casa la Dida. Entre altres detalls, Ferrer i Roigé va precisar que el preu d'un servei sexual era de 3 pessetes, "el mateix que costava el cobert a Cal Botella, amb pa, vi i i els impostos inclosos". Sobre els assidus, el periodista va escriure que allà s'hi van barrejar sempre "les gents de la Casa del poble i d'entitats benestants, perquè el sexe és per damunt de les diferències ideològiques, socials i religioses". Finalment, i pel que fa a l'organització interna, va arribar a detallar que com que no "disposaven de detergent, la roba blanca es rentava amb sabó del cal Beltran, de ca l'Oliveres o de cal Dalmau". Les prostitutes, a les quals es va referir com 'internes', disposaven fins i tot d'un carnet professional. 

En el mateix article, Ferrer i Roigé hi va assenyalar que les professionals se sotmetien a una "exploració genital i analítica" supervisada pel doctor Escoda, "expert en malalties de transmissió sexual". De la casa, va dir, la Maria 'de la piga' era la dona "més explosiva", amb prou clientela fixa com per "acollir-se al sistema de visites a hores convingudes". Anys després, va relatar el periodista, va coincidir amb la prostituta a Barcelona, on va anar a parar després de la guerra. 

Licor del Polo

Un altre dels locals més populars d'aquells anys va ser ca la Sol, al qual aquest mitjà ja va dedicar un lliurament a la sèrie 'Testimonis del passat'. "Era la casa de senyores preferida per la classe acabalada i intel·lectual", va observar el periodista. Aquest va argumentar que els veïns que hi anaven "s'hi sentien protegits perquè la gerència era oriünda" i perquè "a les hores baixes s'hi feia tertúlia i s'hi jugava al dòmino". El bordell hi posava "la roba, el sabó, la tovallola i l'elixir Licor del Polo per fer 'gargarismes' després que la prostituta hagués dialogat en francès amb el client", va descriure en al·lusió a la fel·lació. 

Ferrer i Roigé va dedicar també un article al Novelti concert, situat a la plaça de Catalunya "amb entrada pel raval de Salmerón" (ara, el del Pallol) i amb una "porta falsa pel carreró de l'Hospital", on s'encenia el llum vermell de la façana "des de les 6 de la tarda i no s'apagava fins a les 2 de la matinada". Els dies de mercat a Reus, va apuntar, "no solament no es trobava una cadira buida sinó que resultava difícil poder-hi entrar". Quelcom de mèrit, si es té en compte que "les instal·lacions eren pobres i l'escenari transmetia una imatge barata i vulgar" amb 'xafapianos' "més voluntariosos que professionals". 

Pràctiques 'sofisticades i extravagants' a ca la Madam

Ca la Madam, al seu torn, va "resultar el bordell local amb més capacitat d'ocupació perquè disposava de planta baixa i tres pisos en funcionament". Segons Ferrer i Roigé, va ser el local on es van dur a terme "les pràctiques sexuals més sofisticades i extravagants" pel fet, al seu parer, que gairebé totes les dones que hi treballaven "eren d'importació". "Les nits dels dissabtes, ca la Madam era una acumulació de personal francament impressionant", va reblar. 

En altres articles de la sèrie va esmentar el paper d'alguns emprenedors locals, alguns dels quals van "intuir que a Reus seria negoci i també novetat" l'obertura d'un anomenat 'cafè de camareres' al passeig de les Palmeres (actualment, el carrer de Josep Sardà i Cailà). Les noies que hi van treballar, segons Ferrer i Roigé, no van gaudir d'un sou establert sinó que van cobrar a comissió "per botella destapada". En aquell cabaret d'estiu, tal i com el va descriure, si a l'escenari hi pujava una artista "mancada de facultats anatòmiques", se la xiulava. Passats uns mesos, però, el negoci no va acabar de rutllar i el seu impulsor va acabar amb els béns embargats. 

En l'últim dels articles, Ferrer i Roigé va arribar a apuntar que a la ciutat hi va haver "prop d'una dotzena" de prostíbuls amagats arreu del terme, "que no pagaven impostos ni portaven llibres de comptabilitat perquè estaven immersos en la clandestinitat". "Orgies, fantasies i exhibicionisme", va fer constar, es van dur a terme en "alcoves rudimentàries d'habitatges familiars". Tot fos, va concloure, per practicar "l'erotisme a flor de pell de forma secreta i encoberta". 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics