Cookie control
Dilluns, 20 de Maig de 2019

El pati Albanès de Reus

21 d'Abril de 2019, per Marc Busquets
  • Galeria d'imatges del pati Albanès de Reus

    Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

Una passejada per Reus sempre depara sorpreses. Façanes i detalls d'aquestes que mai hem detectat abans, botigues que obren i tanquen o carrers sobre els quals mai ens hem preguntat l'origen ens esperen quan tombem la cantonada. A prop del parc de Sant Jordi, posem per cas, hi trobarem el pati Albanès. Més d'un (i qui signa aquest text s'hi inclou) l'havia vinculat sempre al país dels balcans. Una recerca, però, descarta d'entrada la connexió amb l'Europa de l'est. 

Una família dedicada al vi

De fet, més aviat té a veure amb la família Albanès, dedicada al comerç del vi, i que va venir a instal·lar-se a la capital del Baix Camp a principis del segle XVIII. El clan va fer fortuna i va adquirir no pocs terrenys. Tal i com apunta el radiofonista Enric Tricaz al llibre 'Homes i dones pels carrers de Reus' (Cossetània, 2010), "no sabem a quin Albanès es refereix el pati, però, com succeeeix en la majoria dels carrers reusencs que porten noms gairebé desconeguts, es devia tractar d'una propietat d'un o de distints membres" de la família. 

L'integrant més destacat de la nissaga va ser Josep Maria Albanès i Suñer (Reus, segle XIX-Tarragona, finals del segle XIX), qui va ser comerciant. Va fer carrera política, tot arribant a ser regidor de l'Ajuntament amb l'alcalde Pere Sardà i Cailà, el 1840. Una segona experiència a l'Ajuntament, cinc anys més tard, el va relacionar amb Francesc de Toda; el 1846, amb el batlle Ramon Alba, s'hi va mantenir.

Cal destacar igualment la seva aportació en la fundació de la Societat recreativa El Círcol, el 1852. Proper a Francesc Subirà i a l'alcalde Josep Maria Pàmies, els va donar suport costat durant la Vicalvarada del 1854. Els negocis el van dur a Tarragona, on va arribar a ser batlle entre els anys 1861 i 1865.

Amfitrió de Prim a Tarragona

Administrador de l'hospital vell de Santa Tecla, i president d'una societat anomenada 'Campos de recreo', va ser l'amfitrió del general Prim quan aquest va visitar la ciutat veïna l'octubre de 1868. Pocs anys després, retirat dels seus negocis, va morir en una data sense concretar. La "placeta al costat del carrer de Sardà", tal i com Tricaz descriu al seu llibre, recorda per tant el lloc va formar part d'uns terrenys de la família Albanès. 

Tricaz apunta, això sí, i tot esmentant Ramon Amigó, que Albanès és un cognom que apareix ja referenciat a Reus anteriorment. El 1795, posem per cas, hi consta el miquelet Joan Albanès. A 'Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona del terme de Reus' (Associació d'estudis reusencs, 1988), però, s'hi subratlla el fet que el 1856 es va escriure la paraula 'gitanos' en el quadre de la placeta.

Per acabar-ho d'adobar, el que fa més peculiar aquest racó és que a tocar hi té encara la placa del desaparegut carreró dels Soguers (tal i com es mostra en una de les fotografies que il·lustren aquest contingut). És Amigó qui detalla que es va tractar d'un "pas que comunica el pati de l'Albanès amb un passatge de formació recent" en el qual hi ha l'accés a diversos habitatges particulars. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

pati albanès reus reusdigital reus diari digital
pati albanès reus reusdigital reus diari digital
pati albanès reus reusdigital reus diari digital
pati albanès reus reusdigital reus diari digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges