Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Una imatge del ple d'aquest divendres
PDeCAT Reus/ Twitter
Rebutjada amb els vots de l'equip de govern i amb el suport dels grups de l'oposició, la moció presentada pel PSC en el plenari d'aquest divendres per "millorar la qualitat de l'educació pública a la ciutat" ha generat dos tipus de debat polític. El primer ha estat de calat, en el qual els socialistes han acusat els republicans de tenir "una manera d'actuar peculiar" per avalar "el model de CiU" en matèria d'ensenyament pel seu suport a la concertada. "Ens sorprèn molt el seu vot en contra a aquesta moció", ha carregat Andreu Martín contra el regidor del ram, el representant d'ERC Daniel Recasens, que l'ha tractat d'irrellevant després de l'acord anunciat aquesta mateixa setmana entre l'Ajuntament i el departament d'Ensenyament per reduir les ràtios d'alumne per aula. Informació que es feia pública en una roda de premsa convocada només hores després del registre de la iniciativa socialista de cara al ple.
Recasens fins i tot ha contraatacat afirmant que "el PSC ha tingut responsabilitats de govern aquí, allà i més enllà", fent-lo hereu de la mateixa situació denunciada per Martín. El regidor sí que ha admès l'existència "objectiva per les dades" recollides en l'estudi d'escolaritat d'un problema de segregació i massificació, entre altres coses perquè la capital del Baix Camp és la tercera ciutat de Catalunya amb una matrícula viva més dinàmica, si bé ha justificat la negativa a crear una comissió de treball en el termini d'un mes sobre l'escolarització equilibrada (un dels punts inclosos a la proposta socialista) en les dificultats en la posada en marxa d'un Consell escolar "que va tenir una constitució trista".
Alhora, i malgrat que entre les resolucions del text del PSC es plantejava l'aposta pels institut-escola argumentant que de cara a l'any vinent faran falta dos grups de secundària a la ciutat, Recasens ha considerat necessari no quedar-se en el curt termini i "planificar per poder ajustar-nos a les necessitats més enllà". En aquesta línia també ha reconegut la "complexitat" que pot generar aquest tipus d'equipaments, coincidint amb la cupaire Marta Llorens, per a qui "poden augmentar l'estigmatització i increment de ràtios depenent de la seva ubicació". Aquest ha estat l'únic punt en comú.
Els anticapitalistes han manifestat "molts dubtes" per l'acord "sobtat" arribat amb la Generalitat i han reclamat "dotar de contingut" aquells organismes com el consell que aglutinen no només partits sinó representants del sector. Llorens ha estat protagonista també de l'enfrontament dialèctic de baixa intensitat perquè ningú ha alimentat la flama estimulada des de Cs, que ha acabat denunciant "l'adoctrinament nacionalista" i la "necessitat d'acabar amb la immersió lingüística" a les escoles. Abans de perdre's en el llibre d'estil marcat pel partit espanyolista, Débora García sí que ha tingut temps en posar en suspens l'acord amb la Generalitat rememorant l'incompliment del departament l'any 2017.
Llavors es va comprometre davant diverses associacions municipalistes a mantenir totes les línies de P-3 i finalment en van cancel·lar dues a Reus (una a la Isabel Besora i l'altra al Joan Rebull).
Tothom és responsable!
Jugar amb els índexs a curt termini, sense mirar el futur, condueix a un caos que es volen solucionar cada cop que canvien les forces. Cal mirar certs països que planegen el futur i sempre fan les coses millor. Potser no es tracta de posar pals a les rodes i deixar de marejar a les persones.
