Dimarts, 19 de Març de 2024

El porter de la ciutat dels morts

L'estàtua de Cronos, coneguda a la ciutat com el 'Peret de la dalla', és una de les icones del cementiri general

09 d'Octubre de 2018, per Marc Busquets
  • Detall del 'Peret de la dalla', fotografiat al llibre 'El cementiri general de Reus'

    Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

  • El 'Peret de la dalla', al jardí de Cal Rull, amb el Patronat del Museu de Reus dels anys 40

    Arxiu Museu de Reus

  • L'estàtua, quan va ser al museu de la plaça de la Llibertat

    Arxiu Museu de Reus

  • El model de guix de Roig i Solé, conservat al Museu de Reus

    Arxiu Museu de Reus

Vigila i dona la benvinguda. És el 'Peret de la dalla', el porter de la ciutat dels morts, l'estàtua de Cronos que presideix l'entrada del cementiri general de Reus convertida amb el pas del temps en una icona local més. Des de la seva construcció i des del primer enterrament que s'hi va fer, el 1871, l'espai ha estat objecte de modificacions i ampliacions. Això, però, no ha pogut amb el guardià dels difunts, obra d'Agustí Auqué Figueres de 1870 a partir d'un model anterior de guix fet per Joan Roig i Solé. Una rèplica penja a la façana principal. 

'El senyor del temps'

L'historiador local Jaume Massó fa constar que és possible que Roig i Solé cedís l'encàrrec a Auquè Figueres. El primer, per cert, és el creador diverses de peces d'interès distribuïdes per Reus i enguany és objecte d'homenatges pel centenari de la seva mort. Preguntat pel fet que es rebatagés Cronos com 'Peret de la dalla', Massó apunta que probablement va ser arran de la "descripció popular" que la població va fer de l'estàtua. "No tothom sabia qui era el déu del temps, i devien optar pel nom més freqüent al poble, el de Pere", detalla. 

La historiadora Montserrat Flores (i ara regidora d'Esquerra al govern) i la llicenciada en Història de l'Art Marta López van recollir els trets més singulars d'aquest equipament al llibre 'El cementiri general de Reus' (coeditat per l'Ajuntament, Gestió de serveis funeraris Reus, SA i Pragma el 2005 en la col·lecció 'De pedra'), el primer considerat laic en l'Estat espanyol. Totes dues hi comenten a més el seu ric patrimoni artístic i arquitectònic. La primera descriu l'estàtua de Cronos com la representació del "senyor del temps, en forma d'home barbut i alat". Massó, per part seva, destaca la càrrega simbòlica de la dalla. "Representa que Cronos ve a segar-nos la vida", comenta. 

I va arribar el franquisme

Cronos sosté un rellotge de sorra en una mà i la dalla en l'altra, en una "referència purament clàssica" que res té a veure "a la iconografia cristiana de la mort, el judici final i la resurecció". El curiós del cas, amb tot, és que la religió va acabar per tenir una més que notable presència al cementiri, potser en part per la reinstauració de la monarquia borbònica l'any 1874, tal i com fa constar Flores al seu escrit. L'autora apunta que el 'Peret de la dalla' simbolitza, en certa manera, "la resistència" laica als canvis socials i polítics que van tenir lloc posteriorment i fins dècades després, amb el franquisme

Va ser llavors quan Cronos va ser retirat. I és que la seva presència, es va considerar, no era "adient" per a la moral conservadora del règim i per a un cementiri "que només es volia catòlic", va escriure l'actual regidora. Va ser retirat i més endavant va passar al jardí de cal Rull. Massó mostra una imatge dels membres de la junta del patronat de Museu de Reus, i del seu conserge, quan l'equipament (la casa de l'antic notari i el jardí annex) era la seu del Museu Municipal Prim-Rull, als anys 40 del segle passat.

Al costat de l'escultura del déu Cronos s'hi pot veure el director del museu, Salvador Vilaseca. El tercer per l'esquerra (amb la cara mirant cap a la seva dreta) és l'exalcalde Enric Aguadé Parés, aleshores president del Patronat del Museu. A prop de Vilaseca, amb gorra, el bidell Venanci Bonet. Allà hi va ser fins a la dècada dels 60, quan va anar a parar a la Llibertat. Ja amb la transició, i un cop es va prendre l'acord de tornar el 'Peret de la dalla' al lloc que li és propi, l'equip del museu es va encarregar de la seva substitució. 

La restauració

"Estava en mal estat. Tenia trencat el braç que aguanta la dalla, així com alguns dits. Va portar força feina", revela la restauradora Anna Miralles. Irònicament, el pas del temps va fer estralls en la figura del seu déu, perquè la cuixa i la cama esquerra estaven malmeses. Al costat de Mercedes Bonet i de Florenci Andreazini, van dur a terme les tasques de millora de l'estàtua al mateix temps que van preparar una rèplica (la que actualment presideix la façana del cementiri) a partir d'un motlle de silicona que van omplir amb ciment artificial per tal que tingués prou pes

La seva popularitat, de fet, ha convertit el 'Peret de la dalla' en protagonista de rutes culturals i visites guiades per conèixer-lo. Impertèrrit, amo del temps, de l'atzar i de la mort, el Cronos reusenc ens observa, a l'espera de dur-nos a l'eternitat

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

peret de la dalla reusdigital reus cementiri
peret de la dalla cal rull anys 40 reus reusdigital
peret de la dalla reus reusdigital plaça de la llibertat reusdigital
cronos roig i solé museu de reus reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics