Reusencs de l'època durant la construcció dels refugis antiaeris
Fabián Acidres
La plaça del Mercadal presa per militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT), combatents de la Batalla de l'Ebre, comunistes i republicans dels anys 30. Unes tendes de campanya amb foguera. Un camió de guerra. Música sentimental. I uns balcons al voltant de la plaça que han fet brotar l'horror viscut per Reus ara fa 80 anys, amb els bombardejos inhumans de l'aviació feixista contra els ganxets. Amb el suport d'un vídeo explicatiu, la participació d'actrius i la lectura de records de l'època, Mandril·lia Associació ha transportat el públic present a una època fosca de la nostra història. Això sí, amb una manca de dinamisme en alguns moments i una distribució de l'atenció narrativa dispersa.
L'espectacle, de 50 minuts de durada, s'ha iniciat amb un dels moments més feliços per als molts que encara anhelen els colors republicans: l'alcalde de Reus, Evarist Fàbregas, declarant la fi de deu anys de dictadura de Primo de Rivera i la instal·lació d'una República. No ha estat més que un mirament per al públic, que a poc a poc ha comprovat com la situació política anava empitjorant, amb l'arribada de Lerroux al govern espanyol, la repressió del 1934 i les eleccions del 1936 que van acabar amb el Front Popular al poder. Un discurs crític de la memòria històrica, amb el suport de dues dones anònimes de l'època que anaven comentant amb ironia l'actualitat social de cada època.
La foscor i el temor s'han anat apoderant del Mercadal a mesura que les tropes feixistes, encara que de forma imaginària, s'apropaven a Reus amb els seus bombarders, a partir de finals del 36. Era l'època de la construcció a corre-cuita de desenes de refugis antiaeris, la d'una ciutat buida al centre, la d'un carrer Major sense cap edifici dempeus, la de la mort de la bibliotecària Regina Figuerola, la de la massacre a la plaça de la Llibertat d'aquells pobres que havien anat a l'estació del Nord a comprar queviures, la de famílies trencades per l'expansió d'una injustícia militar.
Amb textos d'Antònia Abelló o Xavier Amorós, i testimonis de persones anònimes, llegits als balcons de la plaça del Mercadal, la recreació ha emfasitzat la barbàrie viscuda a la ciutat. És més, Mandril·lia Associació no s'ha estat de lligar indirectament la situació viscuda ara fa vuitanta anys amb els contextos socials que es viuen avui, no de repressió feixista però sí institucional. I és que la marxa dels refugiats catalans i espanyols a França l'any 1939 -uns 350.000-, recorda a l'actual crisi dels refugiats que encara es viu a Grècia, per exemple.
Per tancat l'acte, amb el suport de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017, Reus Refugi ha desplegat una pancarta al balcó de l'Ajuntament de Reus per tal de reivindicar l'obertura de fronteres. Els actes del 'Reus 1937' continuen durant el cap de setmana i l'espectacle central es tornarà a veure, aquest dissabte, a les 11 de la nit, al Mercadal.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
"Reviure una part de la història fent-se les víctimes d'una guerra cruel, i fets que a ningú ens agrada, és lamentable, estem en un temps de fractura i ruptura d'una societat plural. Si la gran cultura de Reus passa per tenir aquestes conviccions d'abans, donant regnes perquè pirule l'odi i remenant alguna cosa que hauríem de tenir la sensibilitat cap als nostres semblants, és de fàstic ". Cal fotre, aquí a tot Catalunya pel que observo, només celebren les derrotes enaltint el fet en forma de víctimes! Creuen que els de l'altre bàndol ho van passar bé en una guerra fratricida? Doncs, NO. En comptes d'ensenyar i canalitzar a que les guerres no produeixen més que odi i misèria, aquí tot el contrari ...
Pep 15 de Juliol de 2017
eso es lo que queriamos saber
Muy bien el espectáculo, se noto que los narradores no eran profesionales y el sonido falta, de todas maneras el espectáculo muy bien montado, falto eso si un poco mas de intensidad, de mas realismo en los bombardeos, con mas solido espectacular de los bombardeos, la gente tenia que quedar imprecada con el rugir de las bombas, pero por todo lo demás muy bien
Arnau 15 de Juliol de 2017
Ole
Un grup d'amics i amigues de 25-35 anys i han estat capaços de montar aquest tinglado. Sense ser-ne professionals, sense saber-ne.. quin mèrit el que heu fet nois. L'enhorabona per ells. Que n'aprenguin!
miquel 15 de Juliol de 2017
no ho entenc
això es per pixar.-se fora de tiesto.......entenc els actes de la memoria històrica...pero politicament crec que busquen els menyspreu a tot ho que es espanya....i no soc del pp...perque a vegades per opinar en contra,,ya et possen el indicatiu de fatxa-
rpsa 15 de Juliol de 2017
Llastima pel so
Ahir divendres, el so era molt dolent però molt, no s'entenia res, esperem que aquest dissabte s'arregli i podem gaudir.
