-
Pla detall d'una fumadora
ACN
Estudis recents realitzats en població general a l'Estat mostren que aproximadament un 75% dels malalts amb MPOC no estan diagnosticats. En aquest entorn, el professional de medicina de família es troba en una posició immillorable per canviar aquest escenari, si es té en compte que l'espirometria és una prova disponible a l'atenció primària i que més d'un 70% dels fumadors es visiten anualment al seu centre de salut.
En aquests pacients, deixar de fumar és la mesura més efectiva per frenar l'evolució de la malaltia, però la majoria d'intents d'abstinència sense ajuda professional no tenen èxit. Per això, l'estudi realitzat per investigadors de la Unitat de Suport a la Recerca de Reus de l'IDIAP Jordi Gol ha investigat si el fet d'informar de forma detallada dels resultats obtinguts en l'espirometria, com a part del consell sanitari per deixar de fumar, facilita l'abandonament de l'hàbit tabàquic.
La informació dels resultats es converteix, segons explica el doctor Francisco Martín, en un "moment educatiu ideal ja que en aquest punt el pacient és més receptiu a qualsevol missatge i, en particular, al consell per deixar de fumar". Amb l'espirometria també es pretenen detectar precoçment anormalitats en la funció pulmonar en pacients asimptomàtics o molt poc simptomàtics.
La prova augmenta en prop del doble la probabilitat d'abstinència
En l'estudi han participat gairebé 900 fumadors majors de 35 anys, d'ambdós sexes i sense antecedents previs de malaltia respiratòria, que són atesos habitualment en algun dels dotze centres d'atenció primària participants, gestionats per l'Institut Català de Salut a la demarcació de Tarragona.
La mitjana d'edat d'inici de l'hàbit es va aproximar als 18 anys i el seu consum diari mitjà era de 20 cigarretes, és a dir, d'un paquet de tabac. La majoria dels participants havien realitzat dos o tres intents previs d'abandonament. Després d'un seguiment durant més d'un any, un 16% havia abandonat el tabac i un 4% podia ser considerat exfumador.
La probabilitat d'abstinència va ser molt més gran, pràcticament del doble, entre els participants a qui s'havia informat dels resultats obtinguts en la seva espirometria. A més, en el moment de fer les proves es va detectar que més d'un 20% dels subjectes tenia alguna alteració significativa en la funció pulmonar en comparació amb els valors teòrics per a persones de la seva mateixa edat i sexe.
Per tot això, els investigadors opinen que els resultats de l'estudi aporten evidències suficients per poder afirmar que reforçar el consell sanitari amb la informació obtinguda en una espirometria és una estratègia útil en l'abordatge del tabaquisme a l'atenció primària. Així, el fet de practicar una espirometria als fumadors sense antecedents de patologia respiratòria permetria fer-los una intervenció motivacional més eficaç i, al mateix temps, millorar les taxes d'infradiagnòstic i d'alteracions espiromètriques no conegudes.
La Fundació Jordi Gol i Gurina es va crear l'any 1996 per l'Institut Català de la Salut, amb la finalitat de promoure i gestionar la innovació, la formació, la docència i la recerca clínica, epidemiològica i en serveis de la salut en l'àmbit de l'atenció primària. Des de l'any 2006 és l'lnstitut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). El 2010 s'adscriu a la UAB com a institut universitari de recerca en atenció primària i, actualment, és l'únic institut de recerca específic d'atenció primària a tot l'estat espanyol.
