Divendres, 29 de Març de 2024

Els investigats per Shirota desmunten els arguments del jutge en un recurs a l'Audiència

Presenten documentació per demostrar que no es va cometre cap irregularitat i reclamen l'arxiu d'aquesta peça del cas Innova

04 de Novembre de 2016, per Enrique Canovaca
  • L'exalcalde, Lluís Miquel Pérez, i el seu advocat, Anton Aluja, a l'entrada dels jutjats de Reus

    Reusdigital.cat

Un cop el jutge d'Innova, Diego Álvarez de Juan, va aixecar el secret de sumari a part de la peça número 1, que investiga l'aval públic a l'empresa d'investigació sanitària, Shirota Functional Foods, els investigats per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i blanqueig de capitals han mogut fixat. Segons ha pogut saber Reusdigital.cat, el representant legal de l'exalcalde, Lluís Miquel Pérez i dels exregidors socialistes Alexandre Martínez, Misericòrdia Dosaiguas i Rosa Garrido, ha presentat un recurs a l'Audiència de Tarragona per tal de reclamar l'arxiu d'aquesta peça, amb la presentació de documentació que demostraria que cap dels quatre, i per tant, tampoc la resta d'investigats, hauria comés alguna irregularitat en el procés de creació de l'empresa.

L'auto de 43 pàgines, presentat el passat 29 de setembre i al qual ha tingut accés Reusdigital.cat, desmunta els arguments jurídics que va donar Diego Álvarez de Juan en l'auto dictat el passat 4 de juliol. El recurs aporta nova documentació sobre el procés de creació de l'empresa, amb l'objectiu de negar qualsevol intenció negiglent o obscura, tal i com assegura el magistrat d'Innova. Segons els investigats, l'aval de 2,7 milions d'euros amb el Banc Popular no es va signar fins el 18 de març de 2008, és a dir, 20 dies després que la pròpia Junta General d'Innova ho aprovés.

"Fins i tot, en el préstec s'inclou un certificat de l'acord de la Junta General", indica el recurs, per després assegurar que el conseller delegat va operar en virtut de les facultats expressades per la Junta General, no pel consell d'administració, tal com assegura el magistrat. En canvi, l'única operació concertada a partir de l'acord del consell d'administració del 30 de març de 2007 són 300.000 euros signats amb la Caixa, el venciment dels quals es va produir a finals de 2008. Amb posterioritat, aquesta pòlissa anual pel funcionament de l'empresa sempre s'ha votat a la Junta General.

Al recurs també es qüestiona el 'Pacte de socis' que descriu el jutge al seu auto i que suposaria que totes les parts -tant públiques com privades- estarien d'acord amb la constitució de l'empresa només després de la celebració del consell d'administració d'Innova, del març de 2007. Mentre que el magistrat hi veu una clara intencionalitat de beneficiar a La Morella Nuts, els investigats asseguren que ja hi havia esborranys de converses i possibles acords abans del consell d'administració i que l'empresa reusenca tenia un ajut de 9,5 milions d'euros en el marc del Programa Cenit, del Ministeri d'Indústria del govern de l'Estat.

"Totes les empreses d'investigació se sustenten amb fons injectats de transferència privada o pública, en aquest cas ajudes en forma de subvenció, injeccions de capital en forma de préstecs participatius o préstecs avalats pel sector privat o públic", s'explica al recurs. Els investigats consideren, a més, que tot el procés estava avalat pel Ministeri d'Indústria i que no hi havia cap intencionalitat delictiva, sinó de desenvolupar un projecte potent d'investigació alimentària a Reus.

Operació feta a esquenes del plenari?

Un altre dels arguments del jutge que rebat el recurs és que tota l'operació es va fer d'esquenes al plenari municipal. Aquesta interpretació jurídica decauria perquè en ser totes les accions d'Innova de caràcter públic, és el propi plenari qui es constitueix en Junta General de l'hòlding. I si la Junta General, com argumenten els investigats, va avalar l'operació abans que se signés, l'operació no s'hauria realitzat d'esquenes al plenari i no hi hauria cap delicte al respecte.

"L'alcalde i els consellers van votar al consell d'administració de 2007 amb plena seguretat de no cometre cap irregularitat", afirma el recurs, entre d'altres qüestions, perquè hi era present la secretària del consell, qui a la vegada era lletrada assessora de l'hòlding. No hi va haver cap reticència legal, com tampoc la van mostrar el secretari i l'interventor de l'Ajuntament de Reus quan la constitució de Shirota es va aprovar a la Junta General d'Innova.

"De fet, l'acta de la Junta General del 29 de febrer de 2008 l'elabora el secretari municipal amb un segell de l'Ajuntament de Reus i no d'Innova, i en la mateixa assegura que intervé com a secretari general de l'Ajuntament", exposen els investigats. En aquesta sessió també hi va ser l'interventor municipal, al qual se li havia demanat un informe sobre aquest tema que no va arribar a realitzar, tal i com consta en la documentació annexa presentada.

Un cop hi ha el canvi de govern, amb l'arribada de CiU i PP, l'interventor i el secretari fan un informe (al 2012) que ara sí qüestiona la legalitat d'aquesta decisió, un fet que demostraria, segons els investigats, que tot el procés es resumeix a una simple crítica cap a la gestió política anterior. "En aquell moment, no hi havia cap informe tècnic contrari als acords adoptats, així que no hi podia haver prevaricació", argumenten al recurs.

A la vegada, el recurs assegura que Innova no havia de complir amb els requisits que marca la llei per a una administració local, ja que jurídicament era una societat mercantil. Per tant, tindria facultat per avalar 3 milions d'euros per impulsar el projecte d'investigació sanitària.

La responsabilitat d'eliminar Shirota, de CiU i el PP

El recurs, a més, considera que els membres del consell d'administració i la Junta General d'innova de 2007 i 2008 no són responsables de la insolvència de Shirota, "provacada pel consell del 6 de març de 2012, que va denegar al seu suport al pla de reestructuració proposat per Shirota". Segons els investigats, hi havia sortida per revertir la delicada situació econòmica de l'empresa, sense que això afectés a Innova, un fet però, que el govern de CiU i PP va rebutjar i que va provocar que es paguessin 3,1 milions d'euros d'aval al banc creditor.

Aquesta situació va provocar que el jutge imputés a l'exregidora de CiU, Teresa Gomis, com a responsable de la liquidació de Shirota. De moment, la part de la peça referida a aquesta operació continua sota secret de sumari, malgrat que tot fa indicar que el magistrat desimputarà a Gomis després que el jutjat mercantil declarés com a fortuït el concurs de creditors a l'empresa d'investigació sanitària.

Per últim, els representants legals d'aquesta quatre investigats són contaris a fer una lectura global i connectada de totes les peces d'Innova: "Que hagi existit alguna incidència o irregularitat, no pot suposar que tot allò que té relació amb Innova sigui delictiu, que és quelcom que es desprèn de l'auto recorregut i de la propia instrucció". Per tot plegat, es reclama a l'Audiència l'arxiu del cas.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pere  05 de Novembre de 2016

De debó ?

Qui dirà si els arguments queden o no desmuntats és l'Audiencia Provincial.
La noticia no hauria de fer judicis de valor, doncs no coneix el detall de la causa. Jo tampoc.

Patane  05 de Novembre de 2016

Patane

Si l,escrit l,ha fet l,ilustre advicat que va estar en nómina de Sagessa a les ordres del Prat, anem be, de estar tan ben fonamentat con el que descriu el periodista, i pel que es diu no es desmunta res de res, excuses de mal pagador...

Observador  05 de Novembre de 2016

jajajajaja

Quina part va avalar Morella Nuts?
Un 0%

Jordi  04 de Novembre de 2016

Segond presupost de Catalunya

Realitat : 70 del presupost Municipal DRET MERCANTIL/ 30 per cent dret administratiu / naturalment el 70 sense control del interventor / vostès mateixos, deixin que la justícia fasi la seva feina / Gr

Xollador  04 de Novembre de 2016

Quan les coses es fan malament...

...mal acaba.
El model "Despesa PÚBLICA - Guanys PRIVATS", si be ha estat un bon negoci per uns quants, normalment, es molt dolent pels que paguen, que som tots els reusencs en aquest cas.
S'hauria d'acabar amb l'opacitat i fer les administracions el més transparents possible.
S'ha d'acabar en el model "INNOVA"de gestió dels diners públics
I, qui se'n hagi aprofitat, que pagui.

Ramon Salvat - Reus  04 de Novembre de 2016

Esperança inutil.

Nomes espero que totes les nostres “revolucionaries” locals llegeixin aquesta crònica d’en Canovaca, i que a, mes a mes, mirin de demanar –humilment- al lletrat que ha fet tals al•legacions una copia de les mateixes, amb la documentació per ell aportada. Després, com molts d’altres, que reflexionen sobre el seu model “revolucionari” , sobre el fàcil i que és denigrar amb afirmacions i actuacions, com a mínim, injustes , a persones que han estat, son i seran honestes i d’esquerres (de veritat); no com ells, que no deixen d’esser els “tontos utils” que tota dreta necessita per recuperar i mantenir el poder.