"L’alcade Pellicer només sap fer-se fotos”, va dir recentment Xavier Angelergues, regidor de la CUP de Reus. El cert és que el batlle de Reus va definir-se a si mateix com “un usuari actiu de Facebook” als parlaments de la inauguració de la darrera edició d’exproReus, i tan sols cal visitar el seu perfil en aquesta xarxa social per comprovar que, efectivament, Pellicer actualitza contínuament els continguts del seu espai personal. Àpats, festes, fires i partits de futbol, entre d'altres, són sovint l’objectiu de la seva càmera. Però no és pas l’únic heavy user de les noves tecnologies entre els representants municipals. Què du els nostres polítics a mostrar-se a les xarxes? Competeixen per tenir més seguidors?
Diversos entesos en la matèria asseguren que la irrupció de Facebook i Twitter ha canviat la relació entre polítics i ciutadans. El model anterior, en què el polític era inaccessible i el públic passiu, és història. Neil Jebril, de la Universitat d’Oxford, apunta en un dels seus treballs que l’atenció mediàtica se centra ara en les vides privades dels polítics, sí, però que molt sovint són precisament ells qui alimenten l’interès i la curiositat de l’audiència ja que s’exposen de manera conscient. El mateix autor també explica que a conseqüència d’això la seva intimitat es veu reduïda i limitada, tot fent aparèixer, en ocasions, el costat més cínic de l’opinió pública. "Hauria de prevaldre la qualitat i no la quantitat", diu Héctor Rodríguez, un blogger especialitzat en política. "No compta el número de seguidors que tens, sinó allò que els dónes".
Una anàlisi reusenca
A Facebook, Pellicer passa dels 3.000 seguidors. Durant el cap de setmana del 14 i 15 de novembre, el batlle convergent va publicar fins a set diferents continguts (tots amb imatges) al seu perfil. Com que a més acabava de celebrar l’aniversari, va rebre nombrosos missatges de felicitació, que ha anant responent sense defallir. Divendres 13 de novembre al vespre va ser a la Fira de l’Oli nou de Reus, dissabte al minut de silenci en memòria de les víctimes de París i, diumenge, donant suport des de tribuna al CF Reus Deportiu. “És capaç de pujar a fer-se la foto a Metrovacesa al matí i fer-se’n una altra amb els botiguers al migdia”, criticava al respecte Angelergues en roda de premsa.
Un altre dels pesos pesants de CiU a la capital del Baix Camp, Marc Arza, passa dels 1.700 amics a Facebook. El regidor d’urbanisme i Promoció de la ciutat hi comparteix sovint articles periodístics en clau política, en especial de l’Ara i crítics amb la CUP, i algunes màximes i cites. En una de les més recents assenyala que “el bonisme és un drama però aquests dies convindria recordar que el malisme és encara pitjor”. És a Twitter, però, on Arza és més prolífic, ja que hi piula molt habitualment. La diana dels seus dards, en aquest cas, sol ser C’s. En un dels seus darrers missatges ataca Albert Rivera per la seva “absència total del sentit de ridícul” en el tractament dels atemptats a la capital francesa. El líder socialista al Parlament, Miquel Iceta, tampoc se n’escapa.
Cervera, amb dos perfils a Twitter
A Ara Reus, Jordi Cervera aposta clarament per Facebook. Hi penja sovint fotografies en què neda i comparteix missatges i publicacions de la seva formació política. En d’altres, i com fa l’alcalde, mostra a les seves més de 2.700 amistats els instants més lúdics del seu dia a dia. De fet, Cervera i Pellicer apareixen junts a l’obertura d’un establiment dedicat a la nutrició esportiva. Qui ho sap, si abans o després de tallar la cinta s’hi va parlar de l’entrada d'Ara al govern municipal. A Twitter, hi té dos perfils. Un està inactiu des de la fa més d’un any. L’altre l’aprofita per repiular força missatges d’un periodista reusenc.
Pel que fa a Francesc Vallès, al seu espai de Twitter hi acumula prop de 3.000 seguidors i durant una jornada és capaç d’emetre-hi més d’una desena de piulades. En una d'elles carrega amb la duresa contra la CUP de Tarragona per criticar que la façana de l’Ajuntament s’hagués il·luminat amb els colors de la bandera francesa com a mostra de solidaritat amb el poble veí. Per al socialista, la piulada cupaire evidencia que “la ignorància sense límits porta a una insensibilitat esfereïdora”. A Facebook, on hi té més de 2.300 amics, Vallès també hi penja fotos a l’Estadi del CF Reus. Les imatges, això sí, estan fetes des de lateral. Potser és que a la llotja no s’hi cap.
Domènech (PP), sense massa pes a Facebook
A Esquerra, Noemí Llauradó s’acosta als 800 seguidors de Twitter. La líder republicana usa el seu perfil per mostrar el seu suport a la causa sobiranista, lògicament, però també per deixar-se veure a tot tipus d’actes que tinguin lloc a la ciutat, ja siguin culturals o gastronòmics. Hi repiula molts dels missatges del grup municipal del seu partit. En aquest sentit, el gurú de les xarxes socials Marcelino Madrigal desaconsella aquesta pràctica perquè transmet “poca pluralitat”.
Des de la seva arribada a l’escena política, a més, ha començat a seguir diverses entitats del teixit social reusenc. Val a dir que la independentista té vinculat el seu espai de Twitter amb el seu perfil de Facebook. És una opció còmoda i pràctica, tot i que com apunta l’experta Paz Segura, “cada xarxa social té les seves característiques i usar la mateixa estratègia en totes no és un encert”.
El portaveu del grup del PP a Reus, Sebastià Domènech, també té perfils a les dues xarxes socials més populars, tot i que a Facebook no hi ha publicat res des de setembre. A Twitter hi té 164 seguidors i a la descripció ja apunta que el compte “el gestiono amb el meu equip”. Per a molts professionals de la comunicació política, aquesta no és una mala opció, tot i que en segons quines ocasions, com subratllen des de la consultora Gamol, “de vegades això pot voler dir que el polític sent nul interès per dominar les xarxes”.
Twitter, un ring de boxa
Una de les regles bàsiques a les xarxes socials per a tots aquells qui tenen presència mediàtica és no deixar-se dur per la rauxa a l’hora de respondre segons quins comentaris rebuts. En aquest sentit, Pellicer ho té clar: “Ja he comentat moltes vegades que els comentaris ofensius o que insulten son esborrats automàticament”, contesta el batlle a un seguidor que l’acusa de “no fer res pels que no són dels teus”. Altres regidors de l’Ajuntament reusenc no són tan prudents. No només no defugen el conflicte sinó que se senten d’allò més còmodes en el cos a cos. És el cas d’Edgar Fernández, de la CUP, i de Pepa Labrador, de C’s. Els seus combats dialèctics a Twitter en els últims dies han estat força intensos. Val la pena asseure's i demanar crispetes.
Labrador és capaç de fer 74 piulades en un sol dia (el diumenge 15 de novembre), algunes d’elles gairebé seguides. Repiula molt sovint missatges d’altres, especialment de mitjans estatals, i acostuma a atacar els partits partidaris del procés. La llengua també és objecte de molts dels seus pensaments, la majoria polèmics. Així, un usuari de Twitter indica d'ella que ha dit que “el català m’importa ben poc perquè el llatí va desaparèixer i no va passar res”. Potser per això carrega contra Televisió de Catalunya al seu espai. “Home, on hi hagi la imparcialitat de TV3 que treguin la resta”, ha dit sobre el tractament fet pel mitjà autonòmic dels fets de París.
La nit de divendres 13 de novembre, mentre l'actualitat bullia pels fets de França, Fernández i Labrador se les van tenir per l’educació. La regidora de C’s va acusar el sistema català “d’haver inculcat odi durant anys i de manera planificada a tot allò espanyol” i l’independentista va assegurar que el projecte cupaire “no es basa en l’odi sinó en la igualtat”. La conversa, pública, és llarga i hi va acabar involucrant Angelergues fins que Labrador se'n va cansar “perquè hi ha coses més importants” en referència als atacs de París.
Els riscos de l'entorn 2.0
Un dels errors més comuns de marques i personalitats públiques en la seva estratègia de posicionament a la xarxa és que "hi són perquè toca, perquè s'hi ha de ser", assenyala la blogger Inma Jiménez, qui tampoc creu que sigui del tot adequat que els polítics "només usin les xarxes amb finalitats partidistes". El curiós del cas, però, i després d'una passejada virtual per alguns dels perfils dels nostres representants, és que molts dels missatges abocats, precisament, tenen l'objectiu de llençar-se flors i carregar contra els oponents.
Una altra de les recomanacions bàsiques de molts professionals dels mitjans socials és la pràctica de l'escolta activa. "Les xarxes haurien de servir als polítics per tornar a la terra i escoltar tothom, siguin votants o no". En conseqüència, publicar un cop i un altre imatges d'inauguracions i àpats i festes no és, potser, la millor manera d'acostar-s'hi. "La gent pensa que viuen en una bombolla", apunta Jiménez, col·laboradora del portal Puro marketing. La picabaralla contínua tampoc és bona. "Si algú segueix un regidor o un alcalde és perquè està interessat en la política, vol missatge i debat i no conflicte gratuït", escriu Jafeth Calderón, en una anàlisi dels mètodes comunicatius dels partits a les xarxes.
I així, amb uns fotografiant tot acte al qual assisteixen i altres dient-se el nom del porc a Twitter dia sí dia també, el model comunicatiu en l'entorn digital reusenc proposa relacions en totes direccions, en què actors i públic comparteixen l’espai. L’abans esmentat Madrigal assenyala que, sovint, “els polítics obliden que Twitter és un micròfon obert”. Tot se sap, tot es veu. Ara parlem de seguidors, piulades, repiulades, favorits i m’agrada.
Alguns dels nostres representants usen les xarxes per donar-se a conèixer i augmentar la seva popularitat. Potser no se n’adonen, però, com opina el sociòleg John B. Thompson, que a cada missatge i a cada publicació feta, s’estan construint quelcom similar a una reputació simbòlica i virtual que pot acabar confonent-se amb la real i alterar l’opinió que el votant, força cansat de tot plegat, pugui tenir d’ells.
