Els treballs d'una reusenca ajuden a disminuir les taxes de desnutrició infantil d’una illa de Moçambic

Una intervenció nutricional ha aconseguit reduir les taxes de desnutrició aguda en nens menors de cinc anys en l’illa do Ibo, al nord de Moçambic, i implementar hàbits nutricionals saludables en les seves mares. Aquest programa, de dos anys de durada, ha centrat la tesi doctoral de la reusenca Maria Eugènia Vilella, que la va defensar el 19 de juny a la Facultat de Medicina de la capital del Baix Camp. Ara, la ja doctora per la URV, viatjarà de nou a Moçambic per presentar els resultats de la seva tesi al Ministeri de Salut de Maputo, a la Universitat de Nutrició de Nampula, a altres administracions locals del país i a organitzacions internacionals que treballen a la zona.

Per poder fer l’estudi es va fer un cens de l’illa —inexistent fins al moment— i es van recomptar 1.313 persones, de les quals 526 nens. Amb les dades es van descriure els patrons d’alimentació i l’estat de salut dels infants menors de cinc anys, per identificar els qui patien desnutrició, que van ser 142. Es va fer una intervenció nutricional amb aliments locals per a nens amb desnutrició aguda, que va consistir a introduir aliments locals que fins aleshores no es consumien, a més d’un programa intensiu d’educació nutricional a mares i cuidadors.

El 60,2% dels nens es van recuperar en una mitjana de 8,9 setmanes i el 98,6% dels nens que assistien al centre on es feia la campanya van mantenir o augmentar el pes durant el període de seguiment. La majoria de les mares va completar el programa educatiu nutricional i més de la meitat van aplicar el que havien après.

Els resultats de la intervenció es van avaluar al cap de dos anys. Els investigadors van detectar que hi havia hagut un impacte positiu entre la població, no només en els hàbits de menjar sinó també en la freqüència dels àpats i la introducció de nous aliments. Els nens que feien més de tres àpats al dia va passar del 32,7% abans de la campanya al 96% un cop fet el programa d’intervenció nutricional. A més, la majoria dels grups d’aliments consumits van augmentar de forma significativa, especialment pel que fa a les hortalisses (31,3%), les fruites (86,7%), les lleguminoses i el sucre (55%).

També es va comprovar com moltes famílies havien adquirit l’hàbit de conrear petits horts propis, una pràctica inexistent fins aleshores. La campanya educativa també havia incidit en la importància que els nens dinessin i sopessin acompanyats pels adults i que tinguessin un plat propi, uns hàbits que en molts casos es van adquirir. La dieta també va millorar pel que fa a la introducció de nous aliments.

Un cop avaluats els resultats de la campanya d’intervenció, ara els investigadors treballen perquè programa es pugui reproduir a altres zones del país.