'Em vaig fer del barri quan vaig conèixer la gent del bar'

La cita és a La llar del mos, als Països Catalans. La docent, poetessa i humorista Lourdes Bayonas (Barcelona, 1979) m'hi espera per explicar-me com va anar la seva tornada al barri de la Immaculada de Reus, anys enrere, després d'una llarga temporada a Ripollet i Santa Perpètua de Mogoda. El seu vincle amb la capital del Baix Camp és una història de retrobaments, i d'amistats fetes al parc de la plaça d'Antoni Correig i Massó (ella l'anomena simplement 'el parc') per gaudir "d'una nova família. Aquí ens coneixem tots". 

Els mags de la plaça d'Hèrcules

Bayonas es va criar a Molins de Rei per instal·lar-se posteriorment a Reus, als 15 anys. "Vaig anar a l'institut Salvador Vilaseca. Al nocturn", matisa. En aquest entorn hi va fer els primers amics com a nova reusenca, tot i que els ha perdut la pista. "Va ser una època molt divertida. I quan feia campana, allà a la plaça d'Hèrcules, me n'anava a fer màgia". D'aquesta inesperada afició en va sorgir el seu lligam amb l'Associació de mags i il·lusionistes de Catalunya (AMIC), entitat de la qual és sòcia fundadora. 

Les escapades nocturnes a la sala Gaudí de Riudoms les va combinar amb les estades de la biblioteca del Centre de Lectura. "No era pas sòcia, però vaig aprendre a falsificar la signatura d'una amiga que sí que n'era per poder entrar", admet ara amb un somriure. "És que m'agradava molt, tot aquell ambient", argumenta. Després del seu pas per la universitat (va cursar estudis de filologia anglesa) l'amor la va dur a Ripollet. "Tenia 22 anys i em vaig hipotecar", assenyala amb un punt d'ironia. 

Anys després, trencada la relació, va tornar a Reus. En concret, a la Immaculada. "Estava trista, i va ser ma mare qui em va convèncer per tornar a sortir. Almenys, per baixar al bar del parc. I així va ser com em vaig fer del barri, quan vaig començar a conèixer la gent del bar", subratlla feliç. El seu establiment favorit era precisament l'anomenat El racó del parc, que ja va tancar. "Però segueixo sent amiga de l'amo, el Fran", detalla.

Per tot plegat, al barri hi ha trobat el necessari per encetar una altra etapa. "Tots ens fem costat. Sense anar més lluny, quan mon pare va passar el coronavirus tothom se'ns va adreçar per donar-nos suport", agraeix. I és que el Manel va arribar a estar ingressat a la Unitat de cures intensives (UCI) del Sant Joan per sortir-ne recuperat un mes i mig després. "La noia de la fruiteria se'm va arribar a posar a plorar per mon pare. Em va emocionar, perquè vaig sentir que ens feien costat", diu. Nova vida a la Immaculada.