Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, una entitat amb arrels medievals

“A l’entitat fem la broma que aquí tot és antic" comenta de manera informal el president de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus , Josep Maria Vallès José. I és que l’entitat que actualment aixopluga un Esbart, una associació fotogràfica, una coral i diversos grups de teatre té els seus orígens remots en l’antiga Confraria dels Pagesos de Reus, un gremi medieval sobre el qual es té la primera notícia el 1327. Pròpiament, però, la Germandat moderna es va formar en el segle XIX quan l’entitat es va transformar en una societat de serveis mutus. Segles enrere, havia adoptat l’advocació de Santa Llúcia i, posteriorment, hi van afegir una devoció aleshores nova, la de Sant Isidre.

Tot i que l’entitat avui suma noves inquietuds socials i artístiques, les reminiscències religioses i tradicionals es mantenen encara en alguns actes celebrats per la Germandat. Potser els més anecdòtics són el sorteig d’uns coberts entre els socis assistents per Santa Llúcia, cada 13 de desembre, i una clotxa coincidint amb la festivitat de Sant Isidre, el 15 de maig. Un costum que des de fa menys d’una dècada s’ha reconvertit en l’obsequi d’una panera de fruita del camp.

Altres tradicions religioses vinculades a l’entitat històrica i amb les solemnitats festives no només es mantenen sinó que la Germandat reivindica el seu privilegi de poder continuar exercint-les. És el cas de la vintiquatrena, una solemnitat vinculada a les festes en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia i a la seva coronació. Formalment, la vintiquatrena està integrada per una carrossa i un conjunt de vint-i-quatre genets que, portant atxes a la mà, acompanyen el carruatge.

"Som l’entitat que teòricament tenim l’exclusiva de poder treure la verge de Misericòrdia i portar-la a Reus", recorda el president i afegeix que "volem continuar gaudint d’aquest privilegi." El fet que aquesta potestat no sigui anual fa que la Germandat hagi de traspassar als membres del futur el protocol d’actuació per aquestes solemnitats. En aquest sentit, una dada curiosa és, per exemple, que la primera vegada que van sortir dones a la vintiquatrena va ser l’any 1992. Fet que sorprèn relativament si tenim en compte que en els orígens medievals de la Confraria dels Pagesos únicament podien agremiar-se els fadrins. Un altre element patrimonial i devocional de l’entitat és el Misteri del Davallament de la Creu que s’integra en els actes de la Setmana Santa reusenca des de fa segles.

La sala teatral, la joia de la corona

Però si el passat és part indestriable d’aquesta entitat, el present presenta també nous camins insospitats fins fa poc. Segons explica Vallès, el principal actiu de l’entitat actual és el teatre amb capacitat per a 192 persones i una de les sales tècnicament més modernes de la capital del Baix Camp.

En una ciutat que destaca pel nombre d’escenaris teatrals (Fortuny, Bartrina, Orfeó Reusenc, Bràvium,..) precisament el seu aforament mitjà fa que la sala sigui molt competitiva respecte a la resta d’escenaris de la ciutat, segons Vallès. “Un acte al Bartrina o al Fortuny amb 200 persones es veu buit i en canvi aquí es veu una sala plena que dóna caliu”, afirma el president de la Germandat.

Aquest caliu és el que ha promocionat la sala fins i tot per estrenar espectacles de companyies amateurs procedents d’altres municipis catalans o pels assajos de determinades obres professionals. "Qui ha tastat la sala vol repetir", assegura amb orgull Vallès.

L’ensorrament de l’antiga seu

Més enllà d’aquesta nova font de prestigi i de potenciació de l’entitat, la Germandat ha d’afrontar avui un greu problema. A causa d’unes obres colindants a la seva històrica seu, al raval de Robuster de Reus, l’any 2002 l’edifici en què romanien des de 1702 es va ensorrar sense que haguessin de lamentar-se pèrdues personals de cap mena però sí quantioses afectacions patrimonials, més enllà de la desaparició de l’edifici. Sens dubte, el principal damnificat per l’ensolsiment va ser el Misteri del Davallament de la Creu, obra de factura barroca del segle XVIII. En menor mesura cal destacar també la desaparició d’una part de la documentació històrica de la Germandat.

L’ensorrament fortuït de la seu va provocar que la Germandat hagués d’esperar durant 5 anys a tenir un nou local després d’arribar a un acord amb els responsables de l’accident. Un període de temps que va provocar, per exemple, certa descapitalització de socis. D’aquesta forma, Vallès comenta que abans de l’ensorrament l’entitat tenia 400 membres i avui al voltant de 150, davallada que en part ve motivada pel  període que van restar sense un espai propi.

D’aquests 150 socis, es pot dir que la franja d’edats és totalment transversal. N’hi ha de 5 o 6 anys en la seva qualitat de membres de l’Esbart i n’hi ha a partir dels 70 com és el cas de les sòcies de Dones 2000, per exemple, tal i com explica Vallès. "Volem que s’apuntin socis" però sobretot volem que "siguin participatius" explica l’actual president. En aquest sentit la nova normativa que afecta a les entitats posa les coses una mica més difícils, tal i com assegura. "A partir d’ara si volem que les nostres quotes estiguin exemptes d’IVA no podem fer cap diferenciació amb els socis en el preu de les entrades als espectacles", es queixa.

Dificultats econòmiques amb la seu

Amb tot, però, el principal repte de la Germandat avui és aconseguir mantenir la nova seu en mans de l’entitat. El nou edifici inaugurat el 2007 va representar la inversió de la indemnització rebuda i, tot i la construcció de pisos que havien d’eixugar la hipoteca, l’entitat no ha pogut fer front als costos de l’operació. Aquesta situació fa que actualment la seu hagi estat adjudicada en subhasta a una entitat bancària per la incapacitat de poder pagar una part (280.000 euros) del total de la hipoteca. Una adjudicació pendent a causa de la impugnació presentada per l’entitat.  La resolució d’aquesta situació jurídica en un sentit o un altre pot encara trigar un temps indeterminat. Una incertesa que se suma al greu problema que pot representar per la Germandat una resolució contrària als seus interessos. En la seva descripció del moment actual, Vallès és prou gràfic: " Tots els membres de la junta considerem l’entitat com el fill que hem aconseguit salvar i ara torna a recaure", es plany.

De moment, la seva crida a les administracions tant la local com les supramunicipals ha estat poc reeixida tot i que recorda que en el moment de l’ensorrament de l’edifici totes les formacions polítiques encoratjaven l’entitat a renéixer i a reconstruir un dels edificis més antics de la ciutat. "Ens omplim tothom la boca de cultura i quan hi ha necessitat la cultura no existeix" es dol el president d’aquesta emblemàtica entitat reusenca.

Tot i un panorama enterbolit pel problema amb la seu, el president explica que a l’entitat hi ha ànims per continuar treballant i que se centren sobretot en potenciar un dels principals actius de les noves instal·lacions: la sala teatral. Vallès enumera multitud d’idees que han anat plantejant per dotar l’espai de major activitat que de retruc pugui sanejar una mica la complicada situació econòmica de l’entitat. "Som encara el teatre desconegut de la ciutat" reconeix mentre que assegura que aposten per augmentar encara més l’ aprofitament ciutadà i social del teatre. "Hem decidit aparcar aquests problemes i continuar treballant" afirma, mentre explica que properament tornaran a llogar la cafeteria amb l’objectiu d’animar les instal·lacions