Cookie control
Dissabte, 24 d'Agost de 2019

Gonzalo Boye: 'Si estigués preocupat, es pensarien que seria avui a Reus?'

L'advocat considera que 'el fet que el Suprem ha votat en contra de Puigdemont, Junqueras i Comín és fer política'

20 de Juny de 2019, per Jordi Siré
  • Imatge de l'acte

    Jordi Simó

La causa ja té un altre heroi capaç de congregar multituds i aixecar aplaudiments entusiastes. Per dret propi i pel seu domini del dret internacional. L'advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín, Gonzalo Boye, va deixar petits el passat dimecres al vespre fins a dos espais del Centre de Lectura durant la presentació del seu llibre 'Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso', una descripció detallada -que ja va per la tercera edició- de l'estratègia legal seguida des del minut zero en defensa del "president" i del seu executiu a l'exili. Inicialment prevista a la sala d'actes Emili Argilaga, la presència massiva de públic (més de 400 persones, que en un moment donat van iniciar un conat de rebel·lió davant el desbordament de les previsions cridant 'Obriu el Teatre') va obligar a habilitar l'annexa Sala Fortuny amb una pantalla de vídeo que servia per seguir l'exposició argumentada d'un home tranquil i amb ironia fina. "Vostès es creuen que si estigués preocupat estaria avui a Reus?", deixava anar. "M'he passat el cap de setmana jugant a rugbi. El treball que hem anat fent ja el vam plantejar el desembre de l'any passat amb Puigdemont, abans de prendre'ns uns dies de descans. Ja sabíem què fer des de llavors", afegia, en una referència directa a la decisió de presentar-se com a eurodiputat i a les dificultats pràctiques que posaria per la justícia espanyola per reconèixer les credencials de Puigdemont un cop escollit a les urnes el 26 de maig.

En definitiva, tots els esgraons tenen com objectiu el Tribunal de Justícia de la UE de Luxemburg. I una esperança en forma de senyal amagada dins de la mateixa longitud d'ona, la de poder arribar a trobar els "paral·lelismes", pel que fa a connivència entre estament polític i judicial que no dubta que existeixen entre l'encarnissament contra Puigdemont i del seu govern i els desvelats per la premsa en l'empresonament, a Brasil, del que va ser el president progressista Lula da Silva, per part d'una judicatura dedicada a afavorir Bolsonaro.

La planificació que el porta a poder anticipar-se a les jugades de l'adversari damunt del tauler d'escacs no té el seu origen perquè jugui amb les peces blanques. Tal com ell mateix relata al llibre fet realitat per la valentia de Roca Editorial (la seva responsable, Blanca Rosa Roca, és amiga de Boye), tot l'esquema segueix el dictat d'un document redactat per ell mateix a casa seva en una nit de finals de l'octubre del 2017, quan encara no se sabia ben bé amb quines regles es jugava (la trucada d'un amic lletrat el va posar en marxa sense gaire explicacions addicionals), i on va esprémer totes les seves capacitats endevinatòries amb el títol 'Efecte Dòmino'. Aquest guió, no pas de la caiguda del sud-est asiàtic en mans comunistes sinó de com fer front a l'estat espanyol davant dels tribunals europeus, ha marcat invariablement les passes seguides fins ara. "Tot el que vaig escriure en aquell moment s'està complint fil per randa. Hi poden haver canvis tàctics, però el disseny estratègic es manté invariable". Fins i tot la resposta dels estaments judicials espanyols. "És un document en poder del president i dels consellers a l'exili on ja es preveia tot el que ha anat succeint. De sorpreses, poques –continuava Boye-. És més, quan el jutge Llarena retira per primer cop l'euro-ordre ja vam començar a treballar de cara a quan en presentés la segona. Els advocats belgues consideraven que era impossible, però jo els vaig aconseguir convèncer després d'una llarga reunió. I això va donar els seus fruits".

"El sistema jurídic espanyol té moltes falles", assegura de manera rotunda. "La virtut del Procés és que en un escenari sense violència s'ha pogut demostrar l'existència d'un abús per part d'un grup nacional majoritari respecte als desitjos i intencions polítiques d'una de les minories nacionals que conviuen dins de l'Estat espanyol. Cal començar a pensar si és bo que hi hagi concentrat tant de poder en mans d'un poder que no té contrapoder, com són les altes instàncies jurisdiccionals. Perquè això porta a una situació de risc per a tots els demòcrates, no només per als catalans". L'advocat te clar que "al Tribunal Suprem es prenen decisions que es revesteixen de jurídiques però que són polítiques. Els ciutadans de la UE residents a Espanya van votar, més de dos milions, a Puigdemont, Junqueras i Comín. I el Suprem està votant en contra. Això no és fer política?".

El penúltim capítol es va viure aquests darrers dies amb l'intent infructuós d'acreditar Puigdemont i Comín davant la Junta Electoral Central (JEC) com a eurodiputats. "Un cop més a Espanya han mirat el dit en comptes de la Lluna. Jo vaig anar a aquell acte perquè no es digués que no hi va manar. Ho hem fet amb un escrit signat, amb els documents adjunts i presentat davant la JEC per registre. Perquè a ningú amb dos dits de front se li ocorre lliurar en un acte així documents en mà. Ara bé, vam considerar que era necessari fer acte de presència per deixar clar que s'acceptaven implícitament la prestació de jurament per part d'un procurador en nom de Puigdemont i Comín. Es va complir amb la legalitat estatal de ser-hi el dia de l'acte conforme a les lleis espanyoles, al Codi Civil, per poders i tot l'ordenament de la Unió Europea. Qui no va complir va ser la JEC". I per descomptat, "tot el que fem té un encaix dins d'una estratègia". Que, tal com va desvelar davant dels assistents, demana fer entendre a l'Estat "la lletra petita del Tractat de Lisboa". És a dir, del fet que "els eurodiputats ja no representen ni els parlaments nacionals ni els ciutadans de cada Estat, sinó als ciutadans europeus que viuen dins de la circumscripció electoral del Regne d'Espanya. Per tant per què haurien de jurar complir la Constitució, si el que han de fer és complir el reglament de la Unió Europea?". I arribats aquí, Boye no pot deixar passar l'evident mal tràngol viscut aquesta setmana davant dels mitjans pel president de l'Eurocambra, Antonio Tajani. "Quan va sortir de la reunió en la qual més del 50% dels vicepresidents li va demanar explicacions sobre la seva negativa a acreditar els diputats catalans, no va saber justificar-se. I la veritat és que a mi em donava la sensació que l'havien agafat tot just quan necessitava anar al servei", ironitza. "Si ens oblidem d'Espanya i de Puigdemont i pensem en Orban (el líder populista hongarès) i algun diputat opositor que s'hagi presentat i guanyat l'acte tot i no ser de la seva corda, quin seria el posicionament d'Europa? Perque tot plegat pot generar problemes molt seriosos en països on està clarament qüestionades les garanties democràtiques. Crec que des del provincianisme clàssic que han seguit moltes de les institucions de l'Estat en aquest darrer any i mig no veuen que tenen un problema".

Amb Boye també cal parlar de com ha viscut tot el tsunami processal des de l'òptica de la informació periodística. "Sóc amic d'Ignacio Escolar i sóc advocat del seu diari (diario.es). Crec que a Catalunya es fa un periodisme rigorós i també hi ha honroses excepcions dins de l'Estat espanyol. Però en aquest tema –etziba- hi ha hagut molt periodisme de polsereta amb la bandera". En aquest sentit Boye diu que "mai no oblidaré el 2 de novembre del 2017, quan el 99% dels periodistes de tribunals que estaven aquell dia a l'Audiència Nacional estaven repetint com una oració la informació de premsa donava per la mateixa Audiència en comptes de pensar el que estaven dient. Em feien sentir com un il·luminat o un gos verd. I al final encara ara cap d'ells ha reconegut que no sabien del que estaven parlant ni informant perquè només van donar una versió dels fets".

En declaracions a aquest diari abans de la seva presentació, Boye afirmava que el llibre és el resultat d'una combinació de sentiments i desitjos. "El vaig voler escriure perquè hi ha molts detalls que la gent no coneixia. En segon lloc, em va servir per ordenar les idees i finalment em venia de gust fer-ho. Millor que jo expliqui el que he viscut que no pas ho faci Google". Entre els centenars d'assistents nodrida representació dels organitzadors de l'acte, des dels Avis i Àvies per la Llibertat fins a membres d'Òmnium i ANC, amb peticions a omplir una incansable caixa de resistència que no para de fer hores extres com recordatori que això encara va per a llarg.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ganxet   20 de Juny de 2019

I

tot sigui per la pasta!

Reportatges