Habitatge a Reus: alta demanda social i els pisos de l'Ajuntament plens

L'ocupació il·legal de pisos buits s'ha convertit en un maldecap per a determinades poblacions, on l'impacte de la crisi econòmica i l'empobriment d'algunes famílies han disparat el nombre d'habitatges ocupats durant els darrers quatre anys. A Reus es van començar a multar els bancs propietaris de pisos buits a principis del 2016 i, fins que el recurs al Tribunal Suprem va aturar les sancions, l'import que s'havia imposat ascendia a 418.000 euros. Els diners revertien en polítiques socials d'habitatge.

Carles Pellicer, alcalde de Reus i que es presenta a la reelecció per Junts per Reus, afirma que "en el moment que es desencalli el recurs al Suprem" tornaran a posar sancions "a aquells bancs que no actuïn amb eficàcia respecte el seu estoc de pisos buits". Pellicer assegura que la ciutat té una demanda social d'habitatge alta i que l'Ajuntament té els seus pisos plens. El govern municipal recentment ha anunciat, en plena precampanya, la intenció de comprar els blocs de pisos ocupats el 2017 per una vintena de famílies d'ètnia gitana, amb l'objectiu d'ampliar l'escàs parc d'habitatge social de lloguer (el consistori només disposa de 160 pisos).

BBVA ha posat a la venda aquests habitatges ubicats al carrer de Joan Coromines. Són tres blocs amb 25 pisos, alguns en mal estat per accions vandàliques. Pellicer garanteix que, de cara al proper mandat, el seu objectiu és que "tothom pugui tenir habitatge públic a disposició" i demana a la banca "que actuï amb sensibilitat de cara la societat".

Des de l'oposició, el PSC i la CUP han criticat durant els darrers anys la política d'habitatge del govern municipal, format per CiU, ERC i Ara Reus. El cap de llista socialista, Andreu Martín, apunta que des del seu grup han hagut de "lluitar molt perquè Pellicer posés sancions als propietaris dels pisos buits" i acusa l'equip de govern de falta de voluntat per iniciar expedients sancionadors. "Alguna cosa s'ha fet però més aviat per un tema cosmètic que no pas per una voluntat política ferma", concreta Martín, que qualifica d'"insuficients" les mesures adoptades.

Per part de la CUP, la cap de llista Marta Llorens considera que les sancions han estat "anecdòtiques" i expressa que el seu grup és "a les antípodes" de les polítiques d'habitatge executades pel consistori. Llorens quantifica en un miler el nombre de pisos buits propietat dels bancs a la ciutat i recorda: "Tenim un pla local d'habitatge que el govern no sabia ni que existia". La cupaire concreta que hi ha "mesures que es podien fer efectives i que no han plantejat en cap moment" i cita com a exemple l'aplicació de "comptadors solidaris" quan es produeix una ocupació o la creació d'una taula tècnica en la qual hi puguin intervenir "agents dels serveis socials, tècnics i persones de l'habitatge" que, entre altres coses, regularitzi les persones que ocupen pisos buits.

Per a ella, es tracta de fer "polítiques proactives en lloc de fiscalitzadores".