Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Entrevista al regidor de Via Pública de l'Ajuntament de Reus
Hipòlit Monseny
Cedida
Via Pública és una de les regidories de l'ajuntament reusenc que no fa grans inversions, però que treballa dia a dia amb petites partides econòmiques per mantenir adequadament la ciutat. Entre les últimes inversions hi ha el reasfaltat de carrers i la millora de les voreres. A més, tal com detalla el regidor Hipòlit Monseny, es treballa en la millora de la il·luminació de Reus i també en l'eliminació de barreres arquitectòniques. Monseny destaca l'engalanament dels carrers de la ciutat amb plantes i flors, que han comportat que el municipi hagi rebut durant diversos anys el premi Vila Florida. Via Pública ja treballa en la redacció del concurs per a la licitació del contracte de la brossa.
L'última inversió per reasfaltar carrers ha estat de 291.000 euros. És una aposta ferma de la regidoria de Via Pública?
El projecte no s'acaba aquí, comencem enguany amb 291.000 euros i hi ha 70.000 euros ordinaris previstos per una nova inversió el 2018. La quantitat final serà de 420.000 euros per a fer el reasfaltat i arreglar coses ja fetes que s'han malmès amb el pas del temps.
I com es poden visualitzar els carrers en mal estat?
Primer amb una visió política de l'alcalde al carrer i amb comunicats de la Guàrdia Urbana, mobilitat i les queixes i suggeriments dels veïns. El batlle Carles Pellicer viu molt al carrer i sempre hi és present. Com que tenim una economia municipal sanejada podem fer aquesta inversió de més de 400.000 euros en total.
Què es farà, doncs, el 2018?
Aquests 70.000 euros de l'any vinent serviran per fer altres obres de reasfaltat. Seria el cas del carrer de Pere el Cerimoniós, per exemple. En el pla d'inversions de 2018, aprovat fa poc, la voluntat és que puguem asfaltar la plaça d'Antoni de Villaroeal i segur que també farem un tram fins a la rotonda del tren del Carrilet. Allà hi ha forats importants i s'han d'arreglar.
Fa poc també van presentar les obres de millora de la plaça de Pablo Picasso, al Tanatori. Es va deixar entreveure que hi hauria noves reformes en emplaçaments públics. Serà la línia a seguir?
La plaça de Pablo Picasso és un dels indrets on es visualitzen més les adequacions. Abans, els parcs eren més tancats, i ara són oberts. En aquest espai es pot veure perfectament. Volem aquest tipus de ciutat, més oberta i menys fosca. També influeixen altres temes, com la seguretat ciutadana. Tot i això, aquest tipus de parcs tenen un problema important.
Quin?
És un problema de manteniment. Tenim una pluviometria que alguns cops no és l'adequada. Mantenir la gespa és més complicat que en altres ciutats europees. A l'alcalde li agrada treure elements que sobren a la ciutat i volem eliminar obstacles, amb la intenció que sigui una ciutat oberta, però mantenir-la comporta un sacrifici econòmic i humà.
A banda del manteniment, l'incivisme també és una situació a tenir en compte.
L'incivisme també és un problema greu. A les zones de gespa, per exemple a la plaça de Pablo Picasso, ja es veuen taques. La gent té gossos i deixen que orinin en aquests espais i cada micció canvia la pigmentació de l'herba. Ressembrar-ho és complicat, i comporta una qüestió de manteniment molt gran. Demanaria que la gent sigui més cívica. No perquè vegi un prat han de permetre que el seu gos pugui orinar.
Han anunciat també un pla de millora de les voreres de diversos carrers.
És un tema que em té més preocupat que l'asfaltat, tot i que les dues coses fan un equip important. Les voreres són importants perquè és per on circulen els ciutadans. Es deterioren per les arrels dels arbres i pel pas de maquinària de neteja pesada. No tinc cap altra obligació que arreglar les voreres. Els 140.000 euros serveixen per al constant manteniment. A més, les brigades municipals arreglen trams cada dia. No podem permetre de cap de les maneres que la ciutadania pateixi i sigui víctima d'un accident.
Una de les propostes que va guanyar els pressupostos participatius és la il·luminació dels passos de vianants a l'avinguda dels Països Catalans. S'hi està treballant?
Els passos de vianants és un tema de seguretat a la ciutat i hi havia un projecte per fer-los elevats per reduir la velocitat. Això, però, comportava un problema greu amb la circulació de vehicles pesats i els serveis d'emergències. És un tema que hem deixat aparcat i cal tornar al bàsic, al pas pintat a terra.
Hem d'advertir al conductor que hi ha un pas de vianants. Ara posarem punts reflectants que detecten el pas de persones. Això dóna bon resultat, tot i ser car, però la ciutat s'ho mereix. Almenys el conductor veu les llums i redueix la velocitat.
Parlem de punts reflectants del tipus dels que hi ha a plaça de la Llibertat?
Sí, parlem d'aquests punts a terra. No és un tema fàcil perquè tot el que està a la via pública es deteriora. És un repte important. Tot i això, cal que els conductors es mentalitzin que per dins de la ciutat no s'ha de circular a altes velocitats. L'únic que podem fer nosaltres és posar sistemes dissuasius perquè la ciutadania pugui circular més tranquil·la pel nucli urbà, però no resoldre aquesta situació.
En millores de carrers, se segueix amb el treball per eliminar barreres arquitectòniques?
És important. Des de Via Pública gestionem la temàtica junt amb Benestar social. Treballem per resoldre els problemes d'accessibilitat reduïda. Lluitem per tenir tots els passos de vianants adequats i posar a nivell la ciutat. També treballem amb les persones cegues i els nous passos de vianants ja tenen unes característiques especials. Hem d'ajudar en aquest tema i ser conscients de la problemàtica. Hem fet un esforç molt important i seguirem en aquesta línia. S'està treballant i encarregant un nou projecte des de Benestar Social per suprimir totes les barreres arquitectòniques i urbanístiques.
L'Ajuntament de Reus ha adequat tots els edificis municipals en temes d'accessibilitat, només ens quedaria la zona de l'IMAC i el Jardí de la Casa Rull.
Es treballa en adequar els semàfors?
És més complicat, és un tema d'inversió. Ja n'hi ha alguns que disposen d'un dispositiu sonor per a persones cegues. El que ens demanaven era posar uns polsadors a més baix nivell per a les persones que van en cadira de rodes. Estem treballant-hi. Tot això, però, és inversió i el problema que tenim no és la manca de liquiditat econòmica sinó la forma de poder invertir els diners, que actualment és molt complexa.
Parlem d'enllumenat, treballen amb dues apostes, el canvi de llums de mercuri i il·luminar zones fosques.
És un altre repte que em poso damunt de la taula, molt important i seriós. Hem de complir una normativa europea, amb el canvi d'un tipus de llum amb bombeta de mercuri a una altra de leds. Tot i això, des de la Unió Europea ens posen condicions. En molts casos, aquestes noves bombetes no fan la llum a la qual estem acostumats actualment. Ara, il·luminen menys però el suficient per veure-hi. No podem donar més potència, hem de ser conscients amb el que ens marca la Unió Europea.
Què podem fer per resoldre aquest tema?
Tots volem molta llum, però que ens costi pocs diners, i cal ser realistes perquè és cara. No som grans productors d'electricitat i els monopolis de grans empreses ens collen. Els veïns de Reus es queixen. La llum dóna alegria, seguretat i benestar. Però cal canviar la idea del que volem al que necessitem. Cal fer un control ben fet. A Reus ens trobem en zones, com per exemple el barri Fortuny, en les que cal posar un sistema elèctric modern. Ara ens falta canviar els cablejats, mitjançant un projecte municipal, amb diners propis, amb la voluntat de modificar tot el sistema de filament.
I posar més fanals?
El que sí que ens contempla la normativa europea és que tinguem llums cada 15 metres. Per exemple, al Barri Fortuny n'hi ha cada 30. Tot ens va en contra. Hem de contrarestar-ho i donar més seguretat i visibilitat. Intentarem, amb els diners propis municipals, fer una inversió per posar fanals cada 15 metres. Tal vegada també canviarem les llumeneres perquè il·luminin més a la vorera i no pas a l'asfalt del carrer. Demano paciència i calma a la ciutadania. La sort que tenim és que estem en horari d'estiu i les hores de llum són més. Tot i això em comprometo a pal·liar el tema de cara a la tardor i l'hivern. El govern de Reus hi està treballant, però són respostes llargues.
També estan molt al damunt de la jardineria.
És la nostra nina, un dels punts més importants de la ciutat. Preocupar-nos per la jardineria de la ciutat significa cuidar la ciutadania. Puc presumir que Reus ha estat premiada per la jardineria amb els premis Vila Florida durant els darrers anys.
Amb aquest tema han de treballar contra les plagues, un fenomen important i complex.
Sí, en tenim. La climatologia canvia i arriben procedents de diversos països i converteixen amb espècies invasores. Per exemple, però, pel que fa a l'escarabat morrut hi ha poques palmeres a la via pública afectades. L'equip de jardineria fa els tractaments i està molt a sobre. Se solucionarà el problema? No, continuarà existint. Tindrà un procés fins que no vingui un altre element biològic que resolgui la qüestió. També cal dir que tenim un problema greu amb els tractaments. Hem d'usar productes fitosanitaris amb normativa europea i cal anar en compte i prendre mesures. L'arbrat i les plantes es troben a tocar d'immobles habitats i no podem usar un producte agressiu que afecti la ciutadania.
Aquest 2018 s'acaba la contracta de la brossa amb FCC. És un dels temes importants i que porta més polèmica. Hi estan treballant?
És un tema molt seriós, sembla senzill però és complex i delicat. Tothom vol llençar la brossa, però que no el molestin. És molt fàcil de dir i complicat de resoldre, però per això existim els càrrecs polítics de ciutat. La brossa és el pressupost més alt de l'Ajuntament, la partida més alta destinada a una empresa privada. Per aquest motiu volem conèixer el preu just que hem de pagar per aquest servei. Per arribar a aquest punt, el consistori s'ha gastat uns diners per tenir un assessorament, abans de treure la licitació a concurs. Es farà una revisió del pla de viabilitat del concurs, per buscar l'equilibri entre el preu màxim i mínim que es pugui oferir.
I de la proposta de la CUP d'internalitzar la brossa, que me'n diu?
La ciutadania vol estar molt ben atesa pel que fa a recollida i neteja, però volen que no els perjudiqui. Hi ha d'haver una empresa a la qual puguis exigir que el manteniment durant 24 hores es compleixi. Si internalitzes la brossa, series subsidiari amb el personal, per exemple, i això et pot comportar molts problemes. Actualment, tenim el contracte amb FCC, i tenen l'obligació de mantenir la ciutat neta. L'Ajuntament ha de fer el seguiment, però ells han de netejar la ciutat. És fàcil de dir, però difícil de fer. Nosaltres paguem a FCC, però els exigim molt.
