“Focalitzem molt en la tecnologia” explica l’especialista en tecnologies aplicades a l’educació, Mercè Gisbert, però el problema no es troba en l’eina sinó en l’ús que se'n fa. Aquesta és una de les idees força de la xerrada–col·loqui organitzada, aquest dimecres a la tarda a Mas Pintat, dins dels actes de la ‘Mobile Week’ a Reus. Anant un pas més enllà i evitant els tòpics recurrents sobre els perills de la xarxa i l’ús dels aparells electrònics, l’experta promou invertir l’enfocament de la qüestió. És a dir, intentar que els assistents facin allò que antigament s’anomenava “autocrítica”. Davant la tecnofobia sense criteri, incita a què les famílies es dotin d’elements per fer-ne un bon ús. “Hem d’aprendre un codi ètic” afirma alhora que incita als pares i mares a fer immersió en aquest món per a què aprenguin el màxim amb l’objectiu de poder guiar als seus fills. “La xarxa és com el carrer, hi ha unes normes de convivència” explica, mentre assegura que el paper de les famílies és donar aquestes normes als joves per a què puguin tenir un camí saludable en el aquest món. “Hem d’intentar que no hi hagi orfes digitals” perquè és el pitjor escenari per a qui es trobarà inevitablement aquesta dimensió en la vida quotidiana.
Respecte les receptes universals ("a quina edat ha de tenir un nen un mòbil?", etc.), Gisbert evita pronunciar-se de forma genèrica. “Cada xiquet és un món i cada família també", afirma, i el que pot ser útil per alguns individus pot no servir d’altres. Una idea que, de nou, apel·la a l’acompanyament i observació dels pares en tot el procés de descoberta i aprenentatge digital. En aquest sentit, més que prohibir o fomentar Gisbert llença la idea d’unes bones pràctiques que de forma conjunta se segueixin a la llar: fomentar un bon ús a través de compartir experiències familiars (un concurs de fotos d’instagram entre tots és una possibilitat), proposar la idea d’averiguar on-line quin rastre hi ha de nosaltres a la xarxa i entomar tant allò positiu que s’hi diu com allò negatiu, etc. En tot cas, transmetre la idea que el “no tot s’hi val” no funciona com els pares ja han de fer al llarg de la vida. “Necessitem parlar més amb família” comenta l’experta qui alerta de la necessitat de no deixar consumir en solitud les pantalles ja siguin de televisió, d’ordinador o de mòbil.
