'I va bola, va bola!'

No són poques, afortunadament, les entitats i organitzacions reusenques que per Tots Sants fan la rifa de la confitura. Enguany, a més, el Centre d'amics de Reus recupera la tradició després d'uns anys sense cridar el típic 'i va bola, va bola!'. Petits i grans fan les seves apostes orals a l'espera de tenir la sort que un dels 20 números del bombo sigui el seu per endur-se a casa panellets, vi dolç o licors, entre d'altres tresors. D'on ve, però, aquest costum?

Multes de cinc sous

Es tracta d'una pràctica que es remunta al segle XIX i que, d'entrada, es va concebre amb una finalitat econòmica. Actualment és més aviat una altra de les moltes maneres de fer ciutat i de fer perdurar una tradició arrelada en la societat local, tal i com assenyala l'etnògraf Salvador Palomar. Aquest és autor, a més, del treball 'I va bola. Rifes i altres costums de Tots Sants a Reus'.  Amb tot, i a partir de la recerca feta, apunta que el fet de rifar dolços ve de força abans. 

I és que per novembre de l'any 1556, posem per cas, el consell reusenc va optar per posar multes de cinc sous a les rifes de torrons, a causa "del gran abús que se’n feia". El propi Palomar va escriure temps enrere, al bloc de La Teiera, que en els primers anys del segle XX, la pràctica era duta a terme any rere any en cafès, societats i pastisseries de Reus i altres poblacions properes. El problema, en tot cas, és que la hisenda pública (que controlava les loteries) no permetia que se'n fessin. 

Arreu del país

Palomar recull en un altre article que, finalment, les autoritats van intervenir les rifes. Dies abans de Tots Sants de 1903, de fet, 'La Vanguardia' va alertar que s'obiriria expedient per frau contra els establiments que rifessin confitura per la festa. L'etnògraf afegeix que a Reus hi va haver moviments per evitar la prohibició, i que es van fer gestions a Madrid amb el ministeri del ram per obtenir l'autorització corresponent. El 'Diario de Reus' ho va celebrar tot apuntant que s'havia aconseguit mantenir viva "una de les poques 'coses de Reus' que van quedant". 

Consti, malgrat tot, que la rifa de Tots Sants ha estat comuna en diversos indrets del país. Com a mínim, al Camp de Tarragona. Palomar ha recopilat obres i informacions periodístiques en què s'exposa que a principis del segle passat se'n van fer a l'Urgell o a Barcelona ciutat, així com a Igualada. Joan Amades, per part seva, va escriure que per fer festa els cafès preparaven taules "molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i fruita confitada, tots ben embolicats". A Tarragona, i segons consta de 1903, s'hi rifaven marededéus. I no pas dolces.