Cookie control
Dilluns, 14 d'Octubre de 2019

ICV: una travessia del desert definitiva?

30 de Setembre de 2015, per Isabel Martínez
  • L'exdiputat al Parlament d'ICV-EUiA, Hortènsia Grau, l'exconseller d'Interior d'ICV, Joan Saura, i l'actual coordinador local del partit, Quim Besora, en una assemblea a Reus

    Isabel Martínez

  • Militants i simpatitzants d'ICV, en un cartell

     

  • Rosa Just es va encapçalar la llista d'Iniciativa Reus l'any 1991

     

El projecte d’Iniciativa per Catalunya (IC) neix el 23 de febrer de 1987 fruit de l’impuls del  PSUC, el PCC, l’ENE, de persones independents i de moviments socials a nivell nacional. Aquest naixement s’emmarca per tres processos previs: la redefinició de l’espai de l’esquerra europea, el context català i espanyol després de la campanya del referèndum de l’OTAN i, per últim, la clarificació de l’espai comunista català. Durant l’etapa 1990-96, aquestes diferents aportacions polítiques s’articulen a nivell nacional en una nova marca política, IC, que comença a estructurar-se i a definir la seva ideologia.

A diferència d’altres municipis, IC no es va presentar amb aquesta marca a les eleccions municipals a Reus de 1987, sinó amb el nom Unió de Progrés Municipal (UPM), candidatura que va encapçalar Rosa Just. Prèviament, Just havia estat regidora del PSUC en el mandat 1983-87 i va aglutinar en la fórmula d’UPM algunes de les sensibilitats que conformarien IC  en el futur. Tot i el període de confluència d’aquestes sensibilitats diferents, UPM va assolir representació al consistori  amb 1.984 vots.

L’estrena real de la marca política d’IC en unes municipals a Reus va ser el 1991. Amb el lema ‘Un vot més valent’, Just va encapçalar la llista que ja formalment s’enquadrava en les sigles pròpies i que va tenir una patacada electoral a les urnes, fet que els va deixar fora de l’ajuntament. D’aquesta forma, IC a Reus viu en la seva etapa formativa una primera travessa del desert que coincideix políticament en l’etapa més polaritzada entre el PSC i CiU a l’Ajuntament de Reus. Una etapa que sovint els militants de més llarg recorregut a IC Reus evocaven amb una barreja de temença i d’orgull per la seva superació.

Malgrat el trencament amb el referent estatal, Izquierda Unida (IU), IC enceta el  1995 un cicle electoral exitós i abraça el que va denominar com a ecosocialisme, fet que fa canviar les seves sigles a una nova denominació Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V). Després de l’etapa fora de la institució local, IC –ara liderada per un carismàtic Antoni Oliach- aconsegueix uns molt bons resultats a les municipals i 2 regidors. Una xifra que el temps convertirà en el sostre electoral a Reus d’IC. Durant el mandat, la segona del grup, Rosa Tort, renunciarà a l’escó municipal i s’incorporarà Daniel Pi, persona que en el futur demostrarà una gran capacitat política. A les eleccions de 1999, el tàndem Oliach-Pi repeteix amb bons resultats, però la campanya d’EUiA liderada pel líder veïnal Domingo Bahíllo els resta vots.

Tot i no ser matemàticament necessaris inicialment en el pacte de govern a Reus, l’any 2000 els regidors d’IC-V inicien una llarguíssima etapa de govern conjunt amb el PSC i ERC. Una etapa que a partir del 2003 coincidirà amb el “govern  amic” de la Generalitat de Catalunya, que també serà un tripartit. Un període en què les responsabilitats municipals de Daniel Pi i Marai Teresa Vallverdú, primer, i Ernest París i Pilar Pérez, després, són destacades. A més, el 2006 ICV-EUiA a Reus compta amb el primer diputat reusenc, Daniel Pi, el qual únicament restarà una legislatura al Parlament de Catalunya.

Tot i aquest context favorable, la confecció de les llistes de les eleccions del 2007 obre una esquerda que a poc a poc va afectant tant a la vida de la formació com a la tasca municipal pròpiament dita. A partir del 2008, el malestar a la formació es comença a filtrar públicament. El darrer mandat del tripartit PSC, ERC i ICV-EUiA serà, a més, convuls per causes internes i també externes com ara la crisi econòmica.

Els resultats de les eleccions municipals del 2011 són desastrosos per a la candidatura liderada per segona vegada per Ernest París, que queda molt per sota dels resultats que tan sols uns mesos abans, als comicis del Parlament de 2010, els donaven 1.999 vots. ICV-EUiA, però, no és l'única afectada per un tsunami que esborra l’estable panorama polític dibuixat des de finals del segle XX. El temps demostrarà que s’ha enterrat l’oasi.

Amb la presidència de Quim Besora, ICV ha d’afrontar una segona travessia del desert a nivell local. La tasca no és fàcil perquè s’opta per renunciar a bona part del passat i als lideratges anteriors, potser influïts per la transcendència del macrocàs Innova. A nivell local, hi ha també qui es queixa de la manca de suport des de Barcelona per reactivar el projecte i impulsar-lo de nou.

Després d’alguns episodis propis d’un sainet durant la precampanya de les municipals del 2015, la candidatura que s’acaba presentant es denomina Movem Reus i està liderada per un inexpert Albert López, que ha d’intentar l’impossible: tornar a entrar a l’ajuntament. L’aposta a tota costa per l’aire fresc i la renovació, però, no convenç ni de lluny a l’electorat com sí que ho fa ERC, que ha sabut llepar-se les ferides i començar a caminar de nou.

Els resultats del 27S mostren que ICV-EUiA i les seves fórmules electorals com Catatalunya Sí que Es Pot no tenen per endavant un camí tot el brillant que esperaven. Veurem si l’anunci de la latència d’ICV a Reus serveix com a revulsiu o acaba condemnat a una travessia encara més llarga del que s’esperava.  

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital assemblea de Reus ICV inactiva
reusdigital.cat Reus Diari Digital ICV rosa just

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics