Divendres, 29 de Març de 2024

Ignasi Olivé: 'El capitalisme ha fracassat perquè ha marginat milions de persones'

El mossèn de la parròquia de Sant Bernat Calbó, de Reus, s'acaba de jubilar i reflexiona sobre l'Església

26 d'Abril de 2018, per Arnau Martínez
  • Olivé es va jubilar el passat mes de setembre

    Arnau Martínez

L'Església encara té massa poder. Ho diu Ignasi Olivé (1939), el mossèn que després de 23 anys de servei a la parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus, el passat mes de setembre es va jubilar. Ara no té cap responsabilitat pastoral al temple i s'ha quedat com a mossèn adscrit. Va néixer l'any 1939 a Valls i si hi ha alguna cosa que ha marcat a mossèn Olivé és la seva estada al Brasil com a missioner. Una vocació gairebé innata que ha anat definint tot reivindicant la comunitat de base.

Per què es va decidir a fer-se mossèn?

Ha sigut una cosa que l'he tingut sempre dins meu. Des de petit ja deia missa amb els meus amics. La meva vocació ve d'una tia que era monja a Bolívia, jo no la coneixia, però vivíem molt aquella realitat des de casa. El meu ideal eren les missions i vaig entrar al seminari dels claretians de Valls el 1949. I amb 49 anys vaig poder anar de missioner al Brasil durant set anys.

Com va ser la seva estada al Brasil?

Va ser una experiència de contacte amb les comunitats de base, fer un camí amb el poble de descoberta de les diferents realitats que vivia la gent. Això et canvia la visió de moltes coses, et relativitza el que tu has viscut, comences a pensar que allò intocable és del tot renovable. Un no pot fer sempre el que pensa que s'hauria de fer, vivim en una societat que hi ha unes normes.

Hem perdut aquesta Església de base aquí?

Certament! Nosaltres estàvem a un nucli urbà, però hi havien trenta comunitats rurals. Nosaltres no podíem anar cada diumenge a totes a celebrar la litúrgia, però ells es reunien igualment. A banda, espontàniament, un grup de persones s'ajuntaven per debatre i reflexionar sobre la seva realitat social, il·luminada per l'Evangeli. Això, per desgràcia, aquí no existeix.

Tenim massa distraccions.

Pot ser, perquè des que ha arribat la televisió a allà, es va perdre una mica. No era només el fet religiós, era el fet de poder-se trobar. Quan la televisió va entrar a les comunitats, aquestes van començar a flaquejar.

Va conèixer Pere Casaldàliga.

Vam tenir dues trobades. Una vegada perquè vam anar a Sant Félix de Araguaia i una altra perquè va venir ell durant una setmana de reflexió. La visió del Pere de les realitats religioses, eclesials, socials i polítiques és molt evangèlica. El seu exemple et dona una llibertat d'esperit que a vegades un no pot gaudir-la.

Com arriba a la parròquia de Sant Bernat Calbó, de Reus?

Al tornar del Brasil em vaig incardinar a la diòcesi de Tarragona perquè abans ja havia estat a la parròquia del Lledó, de Valls, i a la Pobla de Montornès. Llavors em van destinar a la parròquia de Sant Bernat Calbó, pensava que hi estaria poc temps, però hi porto 23 anys. Ja sóc un mes del barri!

Cada any organitza el sopar solidari.

A l'arribar a Sant Bernat Calbó, vaig pensar que seria bo que la comunitat conegués la realitat que vaig viure al Brasil. Primer vam fer una exposició i després vam voler ajudar l'associació Grama, una entitat que havíem fundat al Brasil per fer costat als agricultors. Després vam decidir obrir-nos per veure altres realitats del món i cada any convidem una entitat que presenta el seu projecte i recaptem diners amb el sopar.

Quin paper juguen les parròquies de barri?

Sobretot durant el naixement del barri, les parròquies han estat llocs de connexió de la gent. És una entitat que congrega molta gent, ara ja no tanta; perquè la majoria d'immigrants que arriben al barri no són cristians, sinó musulmans.

Tot i això, treballen amb les persones musulmanes a través de Càritas, per exemple.

A través de Càritas ajudem en l'alimentació i en la integració, en l'aprenentatge de la llengua. S'ofereixen classes de català i de castellà i d'altra banda, tres dies a la setmana organitzem un esplai per cohesionar els nens del barri.

És un mossèn d'esquerres... Pot semblar contradictori?

Jo intento ser mossèn de tothom, però les meves idees són més d'esquerres que de dretes. No m'agrada classificar la gent: què vol dir ser d'esquerres? Un pot ser d'esquerres i ser anarquista o ser d'esquerres i ser catòlic. El ventall és molt ample. Pot semblar contradictori, però també tenim un Papa que té una mentalitat oberta cap a les necessitats socials i polítiques. Jo no sóc ni neoliberal ni capitalista; de fet, la societat capitalista ha fracassat totalment perquè ha marginat milions de persones.

A què es refereix?

Per afavorir un cert nucli mínim de la humanitat, s'ha hagut de massacrar, de destruir i de marginar milions de persones. És vergonyós. És inhumà.

L'Església s'hauria d'adaptar als nous temps?

L'Església s'ha d'adaptar sempre a la societat. L'Evangeli s'ha de predicar en la societat del segle XXI, no en la del segle XV. Adaptar no vol dir renunciar al que és bàsic. Ho intocable és el missatge que Jesucrist ens transmet, però això es pot viure de moltes maneres. La manera com es vivia la realitat religiosa el segle XV, no pot ser la que es viu al segle XXI. No es renuncia a la fe, però s'adapta a la manera de viure-la.

Aquest canvi l'hauria d'encapçalar el Papa Francesc?

L'Església ha canviat, però hauria de fer més passos. El Papa els voldria fer, però està dintre d'una estructura que no és només ell. Aquest entorn moltes vegades no és favorable als canvis que voldria fer el Papa Francesc.

Quins passos hauria de fer?

En primer lloc, no ser tan clerical. Les parròquies encara depenen massa del rector, les diòcesis del bisbe i l'Església del Vaticà. Crec que és negatiu el fet de què les comunitats hagin de girar tant al voltant del capellà perquè cadascú té el seu tarannà. Hauria de ser el capellà qui s'acomodi al tarannà de la comunitat i no a l'inrevés.

L'Església ha volgut tenir massa sovint un paper de protagonista?

La història de l'Església és de dos mil anys de poder. Això ha perjudicat enormement l'anunci de l'Evangeli. A més a més, a l'Església li costa massa despendre's d'aquest poder. L'únic poder que ha de tenir l'Església ha de ser el de servir.

Quin paper hauria de tenir l'Església davant la situació política actual?

L'Església es troba en una situació difícil perquè dintre de la comunitat hi ha persones independentistes i persones contràries a la independència. A mi mateix m'han criticat per portar el llaç groc. Ara bé, crec que l'Església també s'ha de manifestar, hi ha presos polítics que no han estat jutjats, amb infants i lluny de les seves famílies. Humanament, és injust. Els bisbes de Catalunya, amb molta prudència, han dit que s'haurien de respectar els drets, però no han parlat clarament. Una persona cristiana que no defensa els drets humans, d'Evangeli en té molt poc.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Anton Joan Carricondo  26 d'Abril de 2018

Canvieu el cognom Calbó, és Calvó!

Conec personalment a Ignasi Olivé i està perfectament al corrent i d'acord amb el fet que el cognom correcte és CALVÓ. Per activa i per passiva s'ha parlat i s'ha escrit ratificant el cognom correcte. Si us plau rectifiqueu! L'ajuntament també a de rectificar!