Diumenge, 24 de Febrer de 2019

IMAC, trenta anys de gestió cultural a Reus

Exregidors de Cultura analitzen l'evolució de l'organisme, ara que el govern municipal el vol fusionar amb l'Institut de Museus

05 de Desembre de 2016, per Isabel Martínez
  • Entrada de l'IMAC, a la Casa Rull

    Enrique Canovaca

Suma i segueix. Després que l'abril passat l'Ajuntament de Reus tirés endavant l'extinció definitiva de l'Institut Municipal Doctor Frias, creat als anys 80, ara és el torn de la reformulació de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), un emblemàtic organisme autònom municipal creat també durant la mateixa dècada. Un ens que podria fusionar-se amb l'Institut Municipal de Museus (IMM) impulsat l'any 2001. Nascut durant el tercer mandat democràtic municipal (1987-1991), de la mà d'Ernest Benach, l'IMAC ha estat una peça fonamental de la política cultural reusenca de les darreres dècades en la gestió d'equipaments, festivals i festes, des d'una vessant participativa i de suport a les entitats.

Amb ubicació a la modernista Casa Rull rehabilitada específicament per ser la seva seu, el govern municipal de Reus proposa unir-lo als Museus i conformar un nou organisme que aglutini part dels àmbits de treball de l'àrea de Cultura. En cas d'assolir-se definitivament el consens polític per fusionar els dos instituts, el nombre d'organismes autònoms de l'Ajuntament de Reus quedaria reduït a tres: l'IMFE Mas Carandell, Reus Promoció i el nou ens reestructurat.

Una fórmula agosarada de gestió cultural

Vinculat ineludiblement a la trajectòria política de l'aleshores portaveu d'ERC, Ernest Benach, durant el seu pas pel consistori reusenc, el republicà va esdevenir el primer vicepresident executiu de l'organisme entre els anys 1988 i 1991 mentre que Misericòrdia Vallès va ocupar-ne l'altra vicepresidència. En el seu moment de creació, l'IMAC va ser una "fórmula agosarada", en paraules de l'exregidora republicana Empar Pont qui també va ocupar-hi responsabilitats entre els anys 2007-11. "Respon a aquell moment de la societat reusenca d'inventar coses, d'evolucionar-les", explica avui Benach, qui afegeix que "ens inventem l'IMAC com a element que en aquell moment ocupa 3 àmbits que són cultura, esports i joventut perquè és aquí justament on hi ha la societat civil".

Fent balanç de l'activitat inicial de l'institut, Benach diu que "quan arrenquem l'IMAC són 3 anys molt intensos", mentre comenta que la seva acció va tenir també polèmica i recels fruit d'un moment molt participatiu de les entitats reusenques. Fora de la capital del Baix Camp, la proposta reusenca va tenir la virtut d'inspirar a altres municipis que van copiar l'experiència, com és el cas de l'IMAC de Lleida. Políticament, la posada en marxa de l'ens només va comptar amb un vot contrari, el d'Unió de Progrés Municipal (UPM), l'octubre de 1987, en aprovar-se els seus estatuts, una reticència que el temps va esvair completament.

Proposta damunt la taula

Sense cap rastre de nostàlgia per la possible transformació de l'eina que va crear fa gairebé 30 anys, Benach posa l'accent en què la societat reusenca d'aquell moment era molt diferent i que "hi havia uns altres debats molt vius", centrats especialment en els equipaments culturals, juvenils i esportius pendents com ara la biblioteca pública o el Pavelló Olímpic. En aquest sentit, relata com des de l'etapa fundacional de l'IMAC es va tirar endavant un "diàleg franc" amb les aleshores potents entitats de la ciutat per definir i dissenyar els plans d'actuació. "Recordo que a l'àrea de Joventut hi havia el Consell de Joventut molt bel·ligerant, que a l'àmbit de l'esport el gran debat era si s'havien de fer piscines i el Pavelló, etc."

"Va respondre a la necessitat d'aquell moment concret", assegura Benach, qui prefereix no entrar a valorar la proposta de fusió de l'institut amb l'ens de gestió dels Museus. Organitzativament, les àrees de treball de l'IMAC fundacional eren 7: Joventut, Dinamització Cultural, Art i Creació, Recursos, Esports, Promoció Cultural i Servei Municipal de Català, segons consta en l'extensa i detallada Memòria de l'any 1989. A títol d'anècdota, l'exregidor comenta que ja en el seu dia es va valorar incloure l'àmbit dels Museus en l'institut però que per diferents motius es va descartar la proposta.

Precisament, l'especificitat jurídica de la seu museística instal·lada a l'antic Banc d'Espanya i els fons provinents de donació que conté és un dels motius per criticar la proposta que addueix un altre dels exregidors de Cultura consultats per Reusdigital.cat per elaborar aquest reportatge.

Transformació de l'IMAC

Durant dos mandats diferents, l'exregidor Xavier Filella va ocupar-hi les responsabilitats i va ser agent actiu del moment de maduresa de l'ens en un moment en què la Cultura va disposar d'un gran suport institucional i econòmic. Filella, a més, va ser l'impulsor de l'Institut Municipal de Museus, ens que el govern municipal proposa fusionar amb l'IMAC. Més que un problema de formulació jurídica respecte a la proposta actual, Filella opina que el fons de la qüestió és la falta de recursos econòmics.

"Aquests anys s'ha anat retallant sempre el pressupost i sobretot la part de suport a les activitats de les entitats és la que ha quedat més reduïda", comenta. Per aquest motiu, l'exregidor opina que la proposta plantejada per sumar sinergies dels dos ens no ha de ser una excusa per reduir més els recursos sinó just al contrari per fer "un sobre esforç econòmic" en matèria cultural. En aquest sentit, Filella proposa una solució adient perquè més enllà de l'organisme que s'acabi creant, l'àmbit de la Cultura pugui desenvolupar-se adequadament: "hi hauria una solució que el que s'aconsegueixi pel 2017, aquest extra, es consolidés" pel futur, diu. Per Filella, la fórmula administrativa que definitivament neixi hauria de dedicar un terç del seu pressupost a estructura, un terç a activitat pròpia com ara els Festivals i Festa Major i el darrer terç a suport de les entitats.

Personal i òrgans de govern

En l'àmbit de personal, l'IMAC dels primers anys disposava de 5 treballadors més una directora, xifra que actualment s'ha situat en 13 llocs de treball distribuïts en el seu organigrama tècnic. Segons les dades presents al portal de Transparència de l'Ajuntament de Reus, l'institut destina 503.850 euros dels 1,4 milions de pressupost de l'organisme a remuneracions de personal. Pel que fa als òrgans de govern en la seva etapa de formació, l'institut tenia, a més de la presidència ocupada per l'alcalde, dues vicepresidències (una executiva), un Consell Rector, la direcció i el Consell General.

Precisament d'aquest darrer òrgan de govern, un dels exregidors que va tenir les responsabilitats de l'IMAC entre el 1995 i el 1999, Josep Maria Galofre, en destaca que va ser "eina prou interessant de participació" que "oferia la possibilitat d'un debat en quant política cultural de la ciutat". Sense voler pronunciar-se específicament sobre la proposta actualment damunt la taula d'unió dels dos organismes autònoms, Josep Maria Galofre comenta respecte a la seva activitat com a gestor que "va ser una etapa en què des de l'IMAC es redefineix la festa major, que es treballen i neixen el Trapezi, el Cos i el Fem Coral que després passa a Ensenyament. És una època de creació", explica.

Repensament de l'IMAC

Almenys des del 2011, el programa electoral d'ERC ha contemplat la proposta de "revisar" o "repensar" l'IMAC, una expressió inconcreta que permetria sense problemes als republicans donar suport a la proposta actualment damunt la taula. La mateixa exregidora de Cultura, Empar Pont, ha reconegut també a Reusdigital.cat que "quan em presento com a regidora al programa presentava, precisament, una reestructuració de tota l'àrea de Cultura perquè ERC entén la cultura com un tot no com dues cosetes".

Una idea que la republicana desestima –afirma- en ser conscient que el temps que tindrà per tirar-ho endavant serà breu en renunciar a presentar-se de nou com a cap de llista. Tot i compartir en essència el repensament de l'organisme, Pont comenta que "el que cal és un plantejament a escala de filosofia molt més que en l'àmbit organitzatiu: primer, saber què volem fer, com ho volem fer i després buscar l'eina".

COMENTARIS (0)

Reportatges