Jaume Vendrell (PDeCAT): ‘Som la bona gent de sempre, de Convergència’

Persona de confiança de l’alcalde, Carles Pellicer des de l’any 2003, l’assemblea del PDeCAT a Reus va escollir com a nou cap local a Jaume Vendrell el passat desembre en substitució d’Ima Mis. Després del procés de refundació del partit i el trencament de l’espai històric amb UDC, no són pocs els reptes que Vendrell té per davant per consolidar la formació que actualment ostenta l’alcaldia de Reus.

Felicitats per l’executiva quasi paritària...

Sí, pràcticament és paritària perquè dels 9 membres que hi ha, quatre són dones i cinc homes, comptant-me a mi com a cap local. Els estatuts ja ens fixaven una mica un escalat, però quan vaig pensar en l’executiva vaig fer-ho en les persones, no en els gèneres, però al final han estat quatre homes més quatre dones més la meva figura.

I al respecte de les edats?

Hi ha tres persones que tenen menys de 25 anys, tres persones més d’una banda d’edat mitjana i jo mateix i, finalment, tres més que d’una franja més alta. Un dels objectius era, en aquest cas, potenciar la gent jove. Creiem que s’ha d’apostar molt pel futur perquè finalment són els joves els que han de fer el relleu i treballar per la ciutat i el país.

Quins són els objectius de la nova executiva?

El principal és treballar per i sobretot la ciutat i, a partir d’aquí, recolzar el grup municipal en la tasca que està fent i implicar-nos en el treball de les entitats, les associacions i la societat civil i a partir d’aquí anar difonent el nostre missatge, les nostres maneres de fer. El gran actiu que tenim és la gestió pública que estem desenvolupant a l’Ajuntament de Reus i que, per tant, s’ha de potenciar perquè cal tenir present que hem viscut uns anys a nivell municipal econòmicament molt complicats i ho hem pogut solventar. Aquest mandat està essent una miqueta el de la consolidació de les reformes i els ajustos que es van fer en el seu moment per poder capgirar el deute, de Metrovacesa, de la Fira, de tota una sèrie de qüestions heretades que van llastrar molt el primer mandat i ara és el moment de potenciar els aspectes de promoció, de la cultura i sobretot, tota la bona feina que s’està fent.

Quin és el projecte del PDeCAT per Reus, concretament?

Treballarem sobretot en el projecte de la centralitat que sempre ens ha caracteritzat. És evident que estem fent la transició de CiU al Partit Demòcrata. La nova estructura del partit reforça molt més el tema del compromís, el rendiment de comptes, la responsabilitat a tots els nivells orgànics i això implica un canvi de maneres de fer. Som la bona gent de sempre, de Convergència, que hem fet un traspàs a una nova estructura amb un canvi que hem de viure tots. En una situació nova d’estatuts i de maneres de fer, encara ens trobem amb algunes circumstàncies que no teníem previstes i a partir d’aquí, fer un creixement conjunt tots, de com ha de ser el partit. Nosaltres l’entenem molt central, molt transversal, busquem molt treballar per la ciutat, que és el nostre principal sentit. A nivell de Catalunya, s’està creant tota una sèrie d’Start Cats que són de base territorial  que ens ajudaran a posicionar-nos directament com a partit i això ens donarà gruix a nivell ideològic per poder desenvolupar la nostra tasca a la ciutat.

De forma similar al que ha passat amb els regidors d’UDC al grup municipal de l’ajuntament, us plantegeu integrar els afiliats d’aquesta formació a nivell local?

És una decisió que depèn d’ells, no podem forçar a ningú. Potser ells es troben que, a diferència de nosaltres, amb una transició més natural, entre cometes, s’han trobat que d’Unió a res perquè no hi ha hagut un substitut natural com hem fet nosaltres. S’ho estan parlant i prendran una decisió, però no volem interferir perquè és una decisió difícil. Si decideixen fer el pas, els rebrem amb els braços oberts.

Opina que la decisió que van adoptar els regidors d’integrar-se conjuntament en la nova denominació del grup PDeCAT-CiU pot servir de pont?

Els regidors encara no militen al PDeCAT, no han fet el pas. Quan es va produir el canvi del nom, sí que va ser una decisió que ells van recolzar perquè havia de ser refermada per tots els integrants del grup municipal. Entenc que va ser una decisió que es va prendre en el si del grup municipal.

Teniu alguna novetat sobre l’embargament de la seu?

No ens han comunicat res referit a aquest tema, no tenim cap novetat.

Recentment, el president de la federació del PSC al Camp de Tarragona, Roc Muñoz, apostava perquè els socialistes entressin al govern de la ciutat. Com estan actualment les relacions amb el PSC?

Com a partit no tinc relació amb ells perquè en aquests moments no sé si ha una gestora o qui se n’ocupa. He vist que l’Andreu Martin es postul·lava per dirigir el partit, però fins al moment no mantinc cap relació amb ell més enllà de la cordialitat. Amb tota la resta de partits, tant de l’ajuntament com de fora, volem mantenir unes relacions al màxim de cordials possibles perquè entenem que tots treballem pel bé de la ciutat. En aquest cas, amb els socialistes, ens trobem que és una situació d’interinatge com la que hem viscut nosaltres entre CiU i el PDeCAT, amb la diferència que nosaltres teníem com a presidenta encara la Ima Mis.

Veieu factible que el PSC aprovi els pressupostos municipals?

Ho estan parlant, però no sé a quin nivell estan portant les negociacions. Hi ha contactes amb ells com amb altres grups.

Atesa l’actual minoria del grup de govern, quin paper juga el partit com a mediador amb els socis de govern i amb els partits de l’oposició?

Tenim molt clara que una cosa és el grup municipal i una altra és el partit i el que no volem és acabar confonent les coses. Estic pendent que els socialistes escullin al seu secretari i sí que m’agradaria mantenir un contacte molt fluid amb l’Ester Alberich (ERC), que ja el tinc, i amb altres casos, perquè crec que és molt interessant a nivell de ciutat, com a partits polítics, que hi hagi el màxim de relació possible. Si hi ha bona relació, pot repercutir en benefici de la ciutat.

El 2019 Carles Pellicer complirà 16 anys com a regidor, la meitat dels quals haurà estat alcalde. Si té la voluntat de seguir, com a cap local opina que ha de continuar o quins mecanismes s’han de posar en marxa pel relleu?

Als nou estatuts del PDeCAT no hi ha topalls jurídics a la presència dels alcaldes al davant d’un ajuntament. Entenc que ara mateix quan falten dos anys i mig per acabar el mandat i amb el que pot passar a aquesta ciutat i aquest país, plantejar el tema és encara prematur.

Després de la refundació del partit, la comarca i la ciutat estan millor situats en l’àmbit de participació en el projecte nacional?

Totes les executives estan limitades com a màxim a tretze membres a tots els nivells (comarcal, local,...). A Reus, encara tenim quatre llocs per cobrir si volem, però no ho hem fet perquè hem previst que probablement d’aquí a un temps anirem incorporant nous perfils. El que no volíem era encotillar-nos molt cara a nous projectes. Reus, en aquest cas, té presència als òrgans comarcals, tenim la vicepresidenta de la vegueria,... A nivell territorial, estem ben representats i també en d’altres àmbits. I a partir d’aquí, sí que es veritat que estem acabant de crear les noves estructures i treballem perquè gent de Reus pugui estar a diferents llocs, per exemple a nivell de consellers nacionals ens en toquen tres i en tenim dos ara mateix.

Com heu viscut el judici del 9N?

Vam anar a donar el recolzament al president Mas i a les conselleres, i entenem que aquest és un procés marcadament polític que ve per una circumstància tan anòmala com que per fer un procés participatiu t’enviïn al jutjat. Entenem que tot això no té cap raó de ser ni cap motiu sobretot quan ha estat un procés que no ha generat cap enfrontament ni problema. La pressió que es fa contra el món sobiranista busca qualsevol escletxa per intentar desestabilitzar un procés democràtic en aquest país.

El 9N hi va haver a Reus una participació del 40,11% del cens. Què li diria al 60% del cens que aquell dia no hi va participar i com els mobilitzaria cap al proper referèndum?

Que pensin que estem treballant pel país del futur, no només per la nostra generació sinó pels seus fills i els seus néts. Una decisió d’aquest tipus quan es produeixi ens compet a tots i, per tant, tots som cridats a decidir quin país volem i quina relació volem amb l’Estat. S’està dient pactem el referèndum, la pregunta, pactem-ho tot. És a dir, prenem una decisió com a país: si surt independència, independència i si es plantegen altres opcions... Per ara no donen cap altre via ni sortida per poder-ho manegar. No tenim cap altre solució.

Entenc aleshores que la recent sentència relacionada amb l’entrada a l’AMI no canvia res. Què n’opina?

La veritat és que l’autonomia municipal serveix per aquestes coses i, que jo sàpiga, l’AMI no s’ha declarat il·legal. Entenc que al voltant d’aquesta matèria s’han produït sentències discordants i que, finalment, seran instàncies superiors les que acabaran determinant el tema. Tot i així, em sobta que es plantegi recurs a un tema com aquest perquè representa que totes les propostes de resolucions que s’aproven per donar suport a molts col·lectius des dels ajuntaments tampoc tindrien sentit segons aquesta lògica. La realitat és que l’AMI és una eina més i si la volen invalidar es trobaran altres camins. El que està clar és que es plantejarà el recurs contra aquesta sentència.

Veieu possible que l’equilibri que s’ha establert a nivell nacional entre JxS i la CUP afavoreixi alguna possibilitat a nivell local per l’aprovació dels pressupostos municipals amb aquesta formació?

Evidentment, un marc general sempre pot influir, però crec que a un món local trobaries exemples de tot. Al final, les especificitats locals acaben marcant i s’està parlant amb tothom: el PP, C’s, el PSC, la CUP,...S’està intentant. Més que res perquè tenir pressupostos no és bo només pel govern sinó per a la ciutat. El que volem és tenir un marc d’actuació prou ampli i nou que ens permeti desenvolupar tota una sèrie de polítiques i d’activitats. Que pel bé de la ciutat col·laborin uns o uns altres, benvinguts seran. Ara que hem pogut subsanar algunes de les herències que teníem d’altres mandats, és el moment de poder donar l’impuls a la ciutat i catapultar-la en moltes coses: tenim la Fira Reus que funciona cada vegada més, l’aeroport cada vegada torna a tirar més i això demana que puguis fer un treball a les ciutats d’origen, tot un seguit de coses que pots fer si tens pressupostos.

No us plantegeu, doncs, cap topall ideològic per aprovar els pressupostos?

Per part del govern, no. I per part dels altres partits, els ho hauries de preguntar. Estem oberts a parlar amb tothom, treballem pel bé de la ciutat.