Joan Navais: 'La violència extrema formava part de l’ADN franquista'

Freda, calculada i metòdica. Amb aquests adjectius l’historiador Joan Navais ha definit la violència que el franquisme va aplicar sobre els republicans després de la guerra civil, una circumstància que es va materialitzar en les execucions, els exiliats, els membres dels batallons de treball i els detinguts als camps de concentració. Per a Navais, la violència del bàndol republicà va ser sempre “espontània i descontrolada” i les autoritats van posar instruments per aturar-la, mentre que l’exercida pels nacionals es va calcular per generar també “humiliació i dominació”.

I és que, segons l’historiador, “la violència extrema formava part de l’ADN franquista”, tal i com ha assegurat en citar un document del general Mola d’unes setmanes abans de l’alçament. Aquesta ha estat una de les principals tesis sostingudes per Navais en el transcurs de la xerrada ‘Sang, suor i llàgrimes. La repressió franquista a Reus’ organitzada per l’Ajuntament de Reus i Carrutxa que s’ha celebrat al Castell del Cambrer i que ha comptat amb una afluència massiva d’assistents.

“Una de cada tres famílies catalanes va haver de plorar alguna víctima, l’exili d’algun familiar, etc” ha arrodonit respecte de les diferents dades numèriques en què es mouen els experts sobre el que va representar la repressió franquista. Amb una xerrada atapeïda de xifres per visualitzar l’impacte de la repressió dels vencedors (4.200 executats al Principat, 3.000 presoners al camp de concentració de Reus només el 1939, mig milió d’exiliats en un primer moment…), Navais ha volgut retre homenatge a les víctimes i ha reivindicat el paper social de la història en camps com la memòria històrica.

Per aquest motiu, a través de diferents fotografies de persones com la mestra anarquista reusenca Matilda Sabaté, enterrada al cementiri de Girona, o el jove Cipriano Martos, que va patir la repressió el 1973 ha posat cara a represaliats de moments diferents. “Parlem del passat” mentre ha assegurat que “processos” d’aquest tipus s’allarguen durant anys i “ens porten avui en dia”, en referència a la situació actual de Catalunya.

Respecte al paper que va jugar “una gran democràcia” com França, Navais ha estat molt crític i ha recordat les experiències que molts exiliats van viure en els camps d’Argelers de la Marenda (Rosselló) o Bran, a Occitània, on, per exemple, van ser-hi el fotògraf Agustí Centelles o el poeta Josep Maria Prous i Vila. Precisament d’aquest darrer, Navais ha fet esment d’una carta del poeta a Tarradellas demanant-li ajuda a causa de les terribles condicions de l’exili.

I és que (ha recordat) alguns exiliats van ser més “privilegiats” i van poder dirigir-se a Llatinoamèrica, mentre que la resta van passar moltes estretors a França o van acabar en camps de concentració nazis com alguns reusencs. En el camp de les persones que van formar part dels batallons de treball, l’historiador ha reivindicat un homenatge públic a l’esportista Lluís Mas Ossó que va fer tasques de desenrunament al túnel de Viella a causa de les represàlies del règim.