-
Jordi Gimeno és propietari de la 'Perruqueria Jordi', a la plaça de Prim
Josep Gallofré
Faci'm cinc cèntims de la història de la perruqueria Jordi.
Jo sóc de Riudoms, vaig començar amb el meu pare com aprenent i ara tinc 70 anys. Costava molt treballar de perruquer en aquells temps, fins als 14 o 15 anys no tallava els cabells i en aquells temps només treballaves a la nit. Posteriorment, vaig buscar un local a Reus, al carrer de Jesús, l'any 1968, i m'hi vaig establir, per venir després cap a la plaça de Prim, on hi estic des de 1970.
He anat a diversos certàmens i campionats. He estat a Brussel·les, Zuric, Londres o Cannes, entre molts d'altres indrets. Vaig guanyar un Campionat de Catalunya i vaig ser jurat del Campionat d'Espanya que es va celebrar a Reus el 1988. Fins i tot, als anys 90 féiem exhibicions de perruqueria a les discoteques de Reus i Salou. Convidàvem a la gent perquè ho veiés.
Amb tants anys, ha passat molta gent coneguda pel seu establiment...
Molts, per exemple el director de cinema Bigas Luna, quan venia a comprar a Reus. Li encantava visitar-me perquè tallava els cabells amb dues estisores juntes.
Amb dues estisores?
En són dues de juntes. Ho vaig veure l'any 1984 a Londres, en un campionat del món. L'any següent les vaig trobar a Itàlia. Vaig aconseguir dues estisores iguals, i ho vaig muntar. Queda el cabell diferent, amb molt de volum. El Bigas Luna estava encantat. Fins i tot em van proposar patentar-ho. Anys després em vaig trobar que uns estilistes japonesos ho havien fet. Hagués pogut guanyar molts diners!
Seguim repassant clients que ha passat per la perruqueria.
Per exemple, l'Andreu Buenafuente, abans que marxés cap a Barcelona. L'advocat Pedrol Rius també venia a tallar-li el cabell, i portava dos guardaespatlles que es quedaven fent guàrdia a la porta. També han vingut el Jordi Pujol i l'actual president de la Generalitat, Artur Mas.
Fins i tot es va oferir a la Casa Reial per pentinar algun membre, oi?
Sí. Quan van donar la data de casament de l'Iñaki Urdangarín els vaig fer una proposta. Ell sempre anava amb els pèls de punta, i li vaig assegurar que li faria un pentinat diferent en dos mesos. Juntament amb el Joan Carrión (periodista reusenc i client del Jordi) vaig enviar-li una carta i una fotografia del pentinat. Em van respondre, molt educadament, donant-me les gràcies, però que ja tenien el seu perruquer. Al final, el dia de la boda, ja tornava a anar amb els cabells de punta.
Les anècdotes no es deuen acabar.
No, en tinc moltes. Me'n va passar una curiosa quan feien el concurs televisiu El Bus. Hi havia una participant, Sónia Olivar, que m'agradava molt el seu tallat, i vaig penjar un pòster d'ella a l'aparador. Finalment, va ser la guanyadora i al cap d'un temps va aparèixer a la perruqueria perquè tenia una cosina a Reus i li havia comentat el tema del pòster. Gairebé em cauen les estisores.
Sempre té pòsters a l'aparador, com ho tria?
Miro revistes de pentinats i els millors, o els que més m'agraden, els poso. Així la gent ho demana. També a l'estiu, que no t'entens amb els turistes, et poden donar una idea.
En els darrers anys, el nombre de perruqueries han augmentat considerablement. Què en pensa?
A les perruqueries ha passat que abans els aprenents havien de començar d'allà, perquè no hi havia acadèmies. Ara, cada any surten molts nois i noies. Molts no troben feina i posen un establiment. De tallar no en saben massa, perquè a les acadèmies els ensenyen a pentinar i tallar maniquins. Anys enrere, si volies muntar una perruqueria, t'havies de treure un carnet. Ara tothom, ni que no tingui res, en posa. L'Ajuntament l'únic que vol és fer diners. A París, en canvi, has de certificar que has estat tres anys treballant per obrir una perruqueria.
Els preus també han baixat.
Sí, la gent que comença ha de posar preus assequibles per captar clients. Molts cops, però, et vols estalviar tres euros i perds per l'altre costat. Molta gent ni es preocupa del tallat i va a alguns salons de bellesa perquè la perruquera és maca.
I què me'n diu de l'auge de perruqueries d'origen marroquí o pakistanès?
Aquestes són les pitjors. Veus gent pel carrer amb uns tallats de cabell com si portessin una olla al cap i rapats al zero de la part de sota. Això passa en aquestes perruqueries.
Quines són les tendències més actuals en dona?
Ara ha sortit un tallat que fa molts anys que es feia. El va crear Vidal Sansón, als anys 70 a Hollywood i va cobrar 4.000 dòlars per fer-li a Mia Farrow, per la pel·lícula La Semilla del Diablo. Ara ha tornat, s'ha pentinat molt d'aquesta forma durant aquest estiu.
I en homes?
Curt del costat i llarg del davant, 4 o 5 centímetres. Patilles llargues i moltes barbes.
El pentinat reflecteix la personalitat d'una persona?
Hi ha molta gent que ha d'anar amb compte amb la imatge, com metges, o gent que treballa de cara al públic, això influeix molt. Depèn de l'ofici, han de vigilar amb el tallat i el pentinat, així com la barba.
És una part del cos a cuidar.
És obvi. És el que es veu més del cos. Quan estàs cara a cara amb una persona és amb el primer que et fixes.
Per tradició, les perruqueries són un lloc de safareig.
Anys enrere hi havia més safareig, ara no tant. Fa 30 anys es parlava de la gent de Reus, fins i tot podies fer la quiniela. Ara tothom va ràpid, es tallen el cabell i marxen. Tot i això, ara es volen recuperar les barberies. Els temes a tractar depenen. A les perruqueries unisex es parla d'una cosa, a les d'homes canvia el tema. Es parla molt de política i futbol, no de la Belén Esteban i Salsa Rosa. Canvia molt el tipus de conversa en un lloc i un altre.
Un perruquer ha de donar conversa al client?
Sí, però amb coneixement. Massa tampoc n'hi ha d'haver. Si hi ha perruquers que parlen massa, esgarrifat. Has d'estar molt posat amb la feina. Si tens una màquina que talla els cabells o afaites, has d'estar per la feina.
Ha hagut de fer pentinats peculiars o estrambòtics?
El Bigas Luna un cop va voler que li fes una estrella al darrere del cap. Me la va fer grossa! Sí que te'n demanen. Cada persona ha de portar el seu pentinat. A vegades veig passar tres nois pel carrer que van tallats iguals. Pels trets de la cara has de fer-te un pentinat o un altre, no poden ser com les ovelles que les esquilen totes iguals.
A vegades és qüestió de moda...
Però no poden anar tots igual! Cadascú s'ha de fer el seu pentinat.
Als turistes els crida l'atenció la perruqueria?
Sí, a l'estiu faig molts estrangers, russos principalment. A Rússia hi ha mala perruqueria. Fins i tot es fan fotos amb mi, no estan acostumats a veure aquests pentinats.
A quin reusenc canviaria el pentinat?
A l'alcalde, Carles Pellicer. Té un costat bo, i sempre li dic que no es fàci les fotos frontals ni de la part esquerra. Li faria el pentinat del periodista Jordi González, amb el cabell més llarg de dalt. A ell li queda millor la barba de dos dies que no pas afaitat. Cal dir, però, que jo no li tallo el cabell.
I en l'àmbit català i espanyol, a qui?
Al Pablo Iglesias potser li aniria bé, amb el sarau que està fent. Però que no li passi com al Samsó, que perdi les forces. Porta un pentinat semblant a Isabel Pantoja. Crec que la cua no se la tallarà, però sí que li arreglaria la barba, no se l'hauria d'afaitar del coll. Si pogués, el pentinaria enrere i li faria metxes desfilades cap a les celles, despentinat. Li ofereixo un canvi d'imatge, i gratis.
Quins són els països que tallen millor el cabell?
Els italians són els millors. Després trobem Londres, a Anglaterra, i França. Espanya potser està al quart lloc, i la segueix Japó. A Catalunya hi ha millors perruquers que a la resta Espanya. Un català va haver de canviar la imatge del rei Joan Carles I, el meu amic Iranzo. La prova es pot plasmar en els bitllets de 5.000 i 10.000 pessetes.
I els pitjors?
Els xinesos i els russos. Hi ha països que no s'han espavilat en l'àmbit de la perruqueria. També podríem esmentar a Grècia o el Marroc.
Passa molt de temps a la perruqueria. Què fa el Jordi quan abaixa la persiana?
Tinc un mas a Riudoms, passo el temps allà i munto a cavall, una de les meves grans aficions.
La perruqueria és un ofici en el qual cal reciclar-se, oi?
Per això he anat 25 anys a París. No em poso a primera fila, m'assec directament a terra just al davant. Encara hi vaig a hores d'ara. Et podria tallar el cabell a navalla, màquina, estisora... I fins i tot ho sé fer amb bisturí.
Tindrem perruqueria Jordi per molt de temps?
Sempre dic que els artistes no es jubilen mai. Ara tinc 70 anys, i quan t'agrada una cosa no ho deixes. Picasso va estar pintant fins als 93 i encara diuen que va morir jove. Tinc dos amics, Ramiro Fernández d'Oviedo, i Pascual Iranzo de Barcelona, que tenen 80 anys i encara duen les estisores a les mans. Quan t'agrada una cosa, no passa el temps.
