Jordi Romero, el fill de Reus doblement pròdig

A les principals llibreries de Reus tenim una publicació de l’Editorial Cossetània, molt recent, que crida l’atenció pel seu títol: 'Fot-li que és de Reus', la frase feta més popular referida a nosaltres, després del famós 'Reus, París, Londres'. És un treball força original que recull una col·lecció de siluetes de ganxets actuals amb el corresponent comentari; com més introduït estiguis en l’activitat sociocultural de la ciutat, més gaudiràs de la seva lectura. Els autors són dos creatius brillants, l’escriptor no necessita presentació perquè és el Josep Baiges, l’ànima d''El Món de Reus' i d'un bon grapat d’iniciatives dinamitzadores, però l'il·lustrador potser sí que cal presentar-lo, sobretot als joves.

¿Qui és aquest artista que ens coneix tan bé, mentre que les noves generacions el troben com a caigut del cel? Jordi Romero és un dissenyador, reusenc de tota la vida, que als anys 70 ja treballava amb el senyor Milla a Stick Publicitat, quan encara els ordinadors no estaven orientats al disseny gràfic professional (no havia arribat el Mac, vaja). Era una època en què tota la feina es feia a mà, fent servir compàs i regla analògics, Rotrings (una mena de bolis de tinta xina) i les lletres transferibles de Letraset. Per escollir la tipografia calia remenar calaixos, passar fulles d'una en una i decidir-se sense gaires proves perquè abans d'utilitzar les lletres calia comprar-les. En aquells temps primitius, quan encara no existia la funció Desfer i els tacarrots es pagaven cars, va adquirir la pulcritud que el caracteritza i l'enorme capacitat de treball que té.

Mentre estudiava a l'EINA, Escola de Disseny i Art de Barcelona, semblava que s'encarrilaria directament cap a la professió de dissenyador però ho va deixar per a muntar un negoci al Cap Salou, on la família tenia la residència d'estiu. Es va associar amb el Sisco Benet per obrir un restaurant de menjar ràpid on el principal reclam eren els pollastres a l'ast, res a veure amb la seva vocació, però el destí va volgué que contractessin al Josep M. Àvila i tots tres decidiren tirar endavant un projecte innovador. En Jordi, en Sisco i en Josep M. es van fer molt populars perquè van obrir el primer bar de disseny de la nostra ciutat, el Bar Dadà, que va ser el local que ens va permetre viure la música del 80 i les festes més animades que es muntaven en molts quilòmetres a la rodona. Tota la marxa que hi ha actualment escampada en desenes de pubs, estava concentrada en aquell santuari lúdic que visitaven sovint els reusencs emergents a la seva tendra joventut, no cal dir noms: coneguts comunicadors, estrelles del rock i del jazz, polítics, escriptors, tots hi feien cap per a gaudir d'un ambient avantguardista.

El Jordi és un gran aficionat a la música, va guanyar el Concurs internacional de discsjòqueis del bar Zeppelin de Salou, que el certifica com el millor punxadiscos de la Costa Daurada en la millor època del pop. Encara se'l pot enxampar barrejant sessions nostàlgiques quan s'hi posa, si alguna vegada en teniu coneixement, no us ho perdeu. Però no cal dir que el Dadà sobresortia pel seu disseny corporatiu, logotips, cartelleria, decoracions, tot era un conjunt tan encertat que es va convertir en un local mític.

L'any 1986 va liquidar la seva part per reunir-se amb el seu germà gran, que també és dissenyador, amb la intenció de muntar una agència a Barcelona. Vet aquí per què els més joves no han tingut l'oportunitat de conèixer, ni tan sols de vista, a aquest mestre del disseny; era fora integrant l'equip Albert i Jordi Romero, que ha subministrat de recursos gràfics de tota mena a la ciutat comtal, realitzant el "branding" de nombrosos projectes creatius, des d'El Terrat a la programació del Teatre Romea.

Ells no hi eren però la seva feina mai no ha deixat d'estar present a la nostra ciutat: seu és el preciós disseny de la rosa de Reus que utilitza l'Ajuntament com a logotip oficial, seu és el logotip de 'Canal Reus' que, de tant veure'l, el tenim gravat al cervell, seus són els dissenys corporatius de les Biblioteques municipals i d'altres institucions culturals, el que inclou logos, publicitat, catàlegs d'exposicions i papereria. Si alguna vegada heu tingut la sensació que Reus té un estil propi en el camp del disseny és per aquesta raó. Es cuidaven de la imatge de les bandes més importants de rock català que han anat sorgint: Els Pets (també Mesclat) Lax'N'Busto, Whiskyn's, N'Gai N'Gai, Mi-te'ls, Bars, BB sin Sed, o la recopilació El Tec i La Teca. Fent-se responsables no només del logotip sinó també de la portada dels discos, la composició de la caràtula, la cartelleria de concerts, tot el que implica el disseny de marca.

Sent una faceta considerable, el que hem vist no és l'especialitat que més han cultivat en la seva estada de 28 anys a Barcelona, durant els quals s'han dedicat principalment al disseny editorial: la feina de realitzar l'art final dels llibres abans de
portar-los a imprimir. La creació de portades és una disciplina molt exigent que requereix especialització per tal que el resultat sigui altament qualificat. Cada volum ha de tenir trets identificadors de la col·lecció a la qual pertany amb imatges i tonalitats que siguin més o menys expressives del contingut, en funció de les característiques, utilitzant tipografies llegibles sense sacrificar l'originalitat necessària perquè sigui atractiu, tant a les mans com a les estanteries.

Albert i Jordi Romero són uns mestres en aquesta categoria, han creat la coberta de més de 200 llibres per a l'Editorial 62, avui dia filial de Planeta; pel que podríem dir que, si t'agrada la lectura, és fàcil que tinguis a la biblioteca més d'un llibre dissenyat per ells. Per acabar-ho d'adobar, cal dir que la seva agència ha proveït de creacions gràfiques a clients fidels com ara la 'Cadena SER' i ha contribuït a la valorització de l'ofici amb articles a la revista especialitzada Visual. 

Com que els seus pares s'anaven fent grans, les visites per atendre'ls sovintejaven cada cop més fins que finalment en Jordi Romero va tornar a Reus per a fixar aquí la seva residència. El seu retorn va ser sonat, tant és així que va anar acompanyat de l'edició del llibre 'Xecs!', una autobiografia coral amb imatges i anècdotes de la moguda reusenca dels 80. L'any 2010 el Jordi va convocar als exclients del Dadà per a la celebració del 30è aniversari de la seva inauguració, va publicar anuncis al Facebook durant gairebé dos anys quan començava l'ús de les xarxes socials, va dibuixar uns 50 retrats dels clients més habituals i d'això en va fer una edició especial de samarretes. A la crida van respondre prop de 300 persones que ho van festejar amb un dinar de germanor a La Palma i una sessió de ball oficiada per tres discjòqueis, el Jobo DJ, TooMuch Sessions (de la discoteca Hilarios de Salou) i el mateix Jordi Romero. Les revistes musicals de llavors, parlaven del retorn de la música dels 80 però els 80 no van tornar a aquestes contrades fins que no es va celebrar aquella gran festa. Altres pubs de Reus i discoteques de la costa en van prendre nota tan bon punt es va comprovar que la música rejoveneix el cos, la ment i l'esperit. Arran de la jubilació de l'Albert l'any 2014, la societat es va dissoldre i el Jordi va iniciar una nova època en solitari. És un fill pròdig en el doble sentit de la paraula, perquè ha tornat a les arrels i també perquè la seva gran dedicació li permet prodigar-se molt.

Actualment és un artista plenament recuperat per al reusenquisme, al qual aporta el seu minimalisme conceptual amb un grafisme de línia clara que ja és senya d'identitat del seu estil. Els treballs publicitaris recents són ben visibles, com ara la imatge corporativa de la fira Reus viu el vi, esperit que queda palès amb la representació d'un cor dins una copa, sens dubte és un creatiu expert en trobar la icona més adient. La dinàmica de compartir al Facebook dibuixos de reusencs va seguir endavant, ja no centrada en antics clients del Dadà sinó ampliada als reusencs que tenen un perfil públic reconeixible una hora lluny, després de diverses modalitats van proliferar les siluetes de cos sencer, fins que en va tenir una quantitat suficient per a proposar-li a Josep Baiges l'elaboració del llibre 'Fot-li que és de Reus', del que parlàvem al començament. Ja ningú no pot dir que no sap què regalar perquè és un obsequi deliciós, molt adient per a gaudir-lo en bona companyia, comentant cada jugada.

Ja hem arribat on volíem anar, a explicar les motivacions d'aquesta publicació nostrada tan original, fent una petita semblança de l'il·lustrador que signa la feina perquè aquestes generacions que no el coneixien, sàpiguen la raó per la qual Reus sembla tenir, des de fa molts anys, un estil de disseny propi tan elegant i encertat. Dels projectes ja en sentirem a parlar, potser quan quedi enllestida la col·lecció RTV (reusencs de tota la vida) que és una altra dimensió d'aquesta inclinació a posar en relleu la gent que viu i treballa per aquesta ciutat.

L'únic consell que faltaria per donar-vos és que li demaneu amistat al Facebook, perquè al seu mur hi acostuma a publicar acudits, poemes visuals i tota mena d'il·lustracions que comencen sent propostes experimentals i que acaben agafant consistència com a obres coherents que parlen de Reus i dels reusencs.